Cantem, dibuixem... expressem-nos!

Massa vegades he sentit pares, mares, docents... persones adultes en general (com diria El Petit Princep) dir:
- No sé cantar.
- No sé dibuixar

Permeteu-me l'atreviment però això és impossible. Dir no sé cantar o no sé dibuixar és com dir no sé plorar o no sé riure.

Sovint parlem del modelatge en l'educació i del benestar emocional per tenir ments obertes. Us imagineu que una mare o un mestre digues a un nen: "Ho sento, és que jo no sé riure"?

Ja vam parlar en un post sobre l'art i les emocions i en un altre concretament sobre la música.

Quan algun ministre amb mala intenció ens vol treure la música de l'escola a mi em recorda el llibre  "El nom de la rosa" on es prohibia riure i s'havien de buscar arguments a favor per poder-ho fer en Aristòtil i altres. No us sembli exagerat el que ara us diré: quan dieu no se cantar o dibuixar, li esteu donant la raó a gent grisa com el ministre, esteu dient que dibuixar o cantar tenen poc valor i, ho sento, però això no és veritat: dibuixar, cantar, ballar, parlar, escriure, participar... són tan importants com somriure. Creie-vos-ho!

Rigueu i ploreu perquè, per sort i malgrat ens quedi camí en l'educació emocional, ja tots veiem que és de calaix que hem d'espressar-nos d'aquesta manera. Però els humans som diversos i sofisticats i hem d'espressar-nos de totes les maneres: dibuixant, cantant, ballant, escrivint, parlant, rient, plorant... fins i tot dormint... I el millor de tot és que expressar-se és simplement expressar-se, no hi ha una forma més correcta i una de menys correcta de fer-ho. No. Expressar-se és quelcom únic i exclusiu de cada persona, de cada instant, de cada expressió... I totes són un regal. Així és com ho hem de transmetre als infants. I com ho hem de transmetre? Dons fent-ho, modelant-ho... dibuixant boes obertes i boes tancades, tornant a citar El (gran) Petit Princep.

O sigui, que si mai us diuen "dibuixa'm un xai", només hi ha una resposta possible "et faré el millor xai que hagis vist mai"!

I si us diuen "avui he après tal cançó" doncs a cantar-la i a ballar-la...

Expresseu-vos, creareu coses úniques i sereu més feliços!

Música i emocions

En el món multimèdia que vivim se'ns presenten documents i informacions textuals, audiovisuals, multimodals en general...

Tot i que sovint diem que tenim mancances en la comprensió de textos i molt de camí per recórrer en la lectura i interpretació d'imatges, és en el so, la música i el silenci on estem menys educats per una correcta descodificació i alhora per una adequada comprensió i interpretació del missatge global.

Els infants poden consumir hores de "dibuixos animats" amb bandes sonores de diferents estils musicals que afecten de forma directa el seu estat emocional, sense ser-ne gens conscients. Els adolescents poden rebutjar per sistema algun estil musical, com la música clàssica, sense saber que porten anys escoltant-la mentre en Tom persegueix en Jerry, per exemple.

Educar els infants a una escolta més activa del so-silenci com a part del missatge, els ajudarà en el seu desenvolupament emocional i reforçarà la seva seguretat i autoestima.

Ballar, per exemple, és una manera d'expressar aquestes emocions, que ens suggereix la música, a través del cos. Allibera tensions, ens oxigena i millora el nostre autoconcepte i la capacitat general de moure'ns pel món. En general, tenim infants massa estàtics o quan es mouen ho fan d'una forma massa dirigida.

Per altra banda, vivim en un món sonor i sorollós: hi ha música ambiental als supermercats, als ascensors, a les cases es deixa la televisió engegada, als cotxes... des d'aquí, a més de prendre consciència i gaudir de la música i del so, us recomanem amb igual intenció que preneu consciència del silenci i tots els seus matisos. Apagueu els aparells i escolteu el silenci. Tanqueu els ulls i escolteu: un piano, un gos que lladra a la llunyania...

Amb nens i nenes més grans feu-los pensar quina música posarien darrera d'un conte, d'una imatge... Reflexioneu com pot canviar el missage amb un o altre so.

Un cop més, només creant arribarem a la plena comprensió.

La música és emoció, és afabetització, és educació, és vida.