- No sé cantar.
- No sé dibuixar
Permeteu-me l'atreviment però això és impossible. Dir no sé cantar o no sé dibuixar és com dir no sé plorar o no sé riure.
Sovint parlem del modelatge en l'educació i del benestar emocional per tenir ments obertes. Us imagineu que una mare o un mestre digues a un nen: "Ho sento, és que jo no sé riure"?
Ja vam parlar en un post sobre l'art i les emocions i en un altre concretament sobre la música.
Quan algun ministre amb mala intenció ens vol treure la música de l'escola a mi em recorda el llibre "El nom de la rosa" on es prohibia riure i s'havien de buscar arguments a favor per poder-ho fer en Aristòtil i altres. No us sembli exagerat el que ara us diré: quan dieu no se cantar o dibuixar, li esteu donant la raó a gent grisa com el ministre, esteu dient que dibuixar o cantar tenen poc valor i, ho sento, però això no és veritat: dibuixar, cantar, ballar, parlar, escriure, participar... són tan importants com somriure. Creie-vos-ho!
Rigueu i ploreu perquè, per sort i malgrat ens quedi camí en l'educació emocional, ja tots veiem que és de calaix que hem d'espressar-nos d'aquesta manera. Però els humans som diversos i sofisticats i hem d'espressar-nos de totes les maneres: dibuixant, cantant, ballant, escrivint, parlant, rient, plorant... fins i tot dormint... I el millor de tot és que expressar-se és simplement expressar-se, no hi ha una forma més correcta i una de menys correcta de fer-ho. No. Expressar-se és quelcom únic i exclusiu de cada persona, de cada instant, de cada expressió... I totes són un regal. Així és com ho hem de transmetre als infants. I com ho hem de transmetre? Dons fent-ho, modelant-ho... dibuixant boes obertes i boes tancades, tornant a citar El (gran) Petit Princep.
O sigui, que si mai us diuen "dibuixa'm un xai", només hi ha una resposta possible "et faré el millor xai que hagis vist mai"!
I si us diuen "avui he après tal cançó" doncs a cantar-la i a ballar-la...
Expresseu-vos, creareu coses úniques i sereu més feliços!
