Avui però vull parlar una mica dels premis i el reforç positiu perquè no sempre s'utilitza de la manera més adequada.
En primer lloc dir que quan parlem de premis i reforç positiu parlem de molt més que de regals o d'objectes materials. Parlem d'estímuls que reforcen les conductes que volem en els infants. Aquest reforç positiu implica acceptació de la conducta i estimació.
Aquests estímuls més que fets puntuals s'han d'integrar en la nostra actitud cap als infants en forma de paraules amables, lloances, paraules d'encoratjament i confiança per desenvolupar tasques noves o complicades, expressions d'afecte i estimació, abraçades, gestos de confiança... i molt més.
Per altra banda, de tant en tant i com a mostra de que van les coses bé o també per fer més conscients processos de millora de conducta es poden premiar conductes que responen a una millora en aspectes diversos: de bon comportament, de rendiment acadèmic, d'autocontrol d'emocions...
En aquest punt els adults hauríem de mirar de buscar un premi que sapiguem que farà feliç l'infant (perquè sabem que és quelcom que desitja o que li agrada molt), que es correspongui al grau de dificultat que considerem a la nova conducta o tasca i tant bon punt trobem indicis positius, treure'ns, com un mag de la màniga, la bona sorpresa i reforç positiu.
Anem a posar un exemple:
Volem que un nen faci els deures de forma autònoma i responsable (demanant ajuda si cal) però assumint plenament la seva responsabilitat. Primer li expliquem que volem millorar aquest aspecte, li verbalitzem i li anticipem que ha de ser conscient que això és important pel seu rendiment i que li donem aquesta tasca. Ens podem posar un termini i utilitzar si ens sembla necessari algun sistema de control com posar un gomet al calendari... Si al llarg de la setmana o quinzena observem millores o fins i tot abans podem donar espontàniament un premi: "Ostres. Estic tan contenta que vas tan bé amb el que ens hem proposat que avui quan he passat per la botiga he pensat en comprarte aquesta baldufa que ens miràvem l'altre dia." (I havíem dit NO)
Si ens fixem en l'exemple veurem que el premi no és una recompensa, ni un intercanvi ni un "soborn". És una sorpresa inesperada, pensada amb estimació. És així com cal fer servir els premis. No seria, al meu entendre, adequat dir "et compraré la baldufa si fas els deures tres dies".
Després de donar un premi material (com el de l'exemple) és possible que l'infant ens vulgui portar a negociacions d'intercanvi o recompensa com hem dit. Del tipus: "i si l'altra setmana també ho faig bé em compraràs l'altra joguina?". Ha de quedar clar que la seva obligació és fer els deures, portar-se bé o el que sigui, sense premis i que els premis són inesperats i controlats exclusivament pels adults.
Val a dir per altra banda que podem prometre premis, experiències als infants o fer negociacions del tipus: "D'acord, quan anem a Palafrugell anirem a la pista de gel com vam dir." Com adults hem de complir les promeses i ser ferms també amb el que prometem, però aquest és un altre tema.
En aquest post hem posat exemples de la vida familiar però val a dir que el reforç positiu i les expectatives positives són exactament igual d'importants a casa que a l'escola. Cal que pares i mestres encoratgin als infants a millorar tot donant-los les eines necessàries per fer-ho. És molt important també tenir expectatives positives en els processos de millora, objectivar-los i viure'ls amb fermesa i alegria.
"Si penses que pots, tens raó. Si penses que no pots, també."
