És ben sabut que els premis o reforç positiu són molt més eficaços a l'hora d'educar que els càstigs (tot i que aquests de vegades també són necessaris com a eines d'autocontrol de la conducta).
Avui però vull parlar una mica dels premis i el reforç positiu perquè no sempre s'utilitza de la manera més adequada.
En primer lloc dir que quan parlem de premis i reforç positiu parlem de molt més que de regals o d'objectes materials. Parlem d'estímuls que reforcen les conductes que volem en els infants. Aquest reforç positiu implica acceptació de la conducta i estimació.
Aquests estímuls més que fets puntuals s'han d'integrar en la nostra actitud cap als infants en forma de paraules amables, lloances, paraules d'encoratjament i confiança per desenvolupar tasques noves o complicades, expressions d'afecte i estimació, abraçades, gestos de confiança... i molt més.
Per altra banda, de tant en tant i com a mostra de que van les coses bé o també per fer més conscients processos de millora de conducta es poden premiar conductes que responen a una millora en aspectes diversos: de bon comportament, de rendiment acadèmic, d'autocontrol d'emocions...
En aquest punt els adults hauríem de mirar de buscar un premi que sapiguem que farà feliç l'infant (perquè sabem que és quelcom que desitja o que li agrada molt), que es correspongui al grau de dificultat que considerem a la nova conducta o tasca i tant bon punt trobem indicis positius, treure'ns, com un mag de la màniga, la bona sorpresa i reforç positiu.
Anem a posar un exemple:
Volem que un nen faci els deures de forma autònoma i responsable (demanant ajuda si cal) però assumint plenament la seva responsabilitat. Primer li expliquem que volem millorar aquest aspecte, li verbalitzem i li anticipem que ha de ser conscient que això és important pel seu rendiment i que li donem aquesta tasca. Ens podem posar un termini i utilitzar si ens sembla necessari algun sistema de control com posar un gomet al calendari... Si al llarg de la setmana o quinzena observem millores o fins i tot abans podem donar espontàniament un premi: "Ostres. Estic tan contenta que vas tan bé amb el que ens hem proposat que avui quan he passat per la botiga he pensat en comprarte aquesta baldufa que ens miràvem l'altre dia." (I havíem dit NO)
Si ens fixem en l'exemple veurem que el premi no és una recompensa, ni un intercanvi ni un "soborn". És una sorpresa inesperada, pensada amb estimació. És així com cal fer servir els premis. No seria, al meu entendre, adequat dir "et compraré la baldufa si fas els deures tres dies".
Després de donar un premi material (com el de l'exemple) és possible que l'infant ens vulgui portar a negociacions d'intercanvi o recompensa com hem dit. Del tipus: "i si l'altra setmana també ho faig bé em compraràs l'altra joguina?". Ha de quedar clar que la seva obligació és fer els deures, portar-se bé o el que sigui, sense premis i que els premis són inesperats i controlats exclusivament pels adults.
Val a dir per altra banda que podem prometre premis, experiències als infants o fer negociacions del tipus: "D'acord, quan anem a Palafrugell anirem a la pista de gel com vam dir." Com adults hem de complir les promeses i ser ferms també amb el que prometem, però aquest és un altre tema.
En aquest post hem posat exemples de la vida familiar però val a dir que el reforç positiu i les expectatives positives són exactament igual d'importants a casa que a l'escola. Cal que pares i mestres encoratgin als infants a millorar tot donant-los les eines necessàries per fer-ho. És molt important també tenir expectatives positives en els processos de millora, objectivar-los i viure'ls amb fermesa i alegria.
"Si penses que pots, tens raó. Si penses que no pots, també."
Bloc sobre educació, docència, canvis socials, família... L'Infant Feliç. Suport a les famílies i educadors per al benestar emocional d'infants i joves.
Mostrando entradas con la etiqueta reforç positiu. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta reforç positiu. Mostrar todas las entradas
viernes, 27 de diciembre de 2013
domingo, 3 de noviembre de 2013
L'Infant Feliç. Anticipació i verbalització eines per al benestar emocional dels infants.
Tant en l'àmbit escolar com en el familiar l'anticipació junt amb la verbalització són claus a l'hora d'educar.
Posarem, per començar, un exemple en l'àmbit de l'educació familiar dels més petits:
L'altre dia estava a la biblioteca i una mare amb el seu fill d'entre dos i tres anys va entrar amb el cotxet. Hi havia cua per retornar el llibre que portava a la bibliotecària i el nen s'enfadava perquè volia baixar del cotxet i la mare s'enfadava perquè el nen cridava... i així anar fent... En aquest cas l'anticipació hauria consistit en que la mare, abans d'entrar a la biblioteca, s'hagués ajupit davant del cotxet i hagués dit quelcom així a l'infant:
- Ara entrarem a una biblioteca perquè la mare ha de tornar un llibre. A les biblioteques la gent llegeix i per això és important estar-hi en silenci. Avui ens hi estarem poca estona perquè només volem tornar el llibre, per això no et baixaré del cotxet. Un altre dia, podem estar-nos-hi més estona i podràs mirar contes i fins i tot emportar-te'n algun a casa com faig jo...
Amb aquesta verbalització es dona responsabilitat a l'infant i a l'hora se l'estimula a observar tot el que se li ha explicat de la biblioteca amb la qual cosa ja no estarà tant avorrit mentre facin cua. Si el temps d'espera és massa llarg segurament es dirigirà a la seva mare dient quelcom com: - Mama, has dit que era poca estona, en comptes de fer sorolls tipus rabieta. També l'adult pot fer una mirada còmplice a l'infant o ajupir-se novament dient fluixet que pensava que seria més curta l'espera...
L'estona d'espera i observació segurament portarà a l'infant a fer preguntes a la mare al sortir de la biblioteca i s'enriquirà el llenguatge del nen a més de dotar-lo d'autonomia i més responsabilitat en vers la seva conducta.
Un infant que sap on va, perquè hi va, quanta estona més o menys durarà una activitat... és un infant que es mostrarà molt més relaxat, interessat i obert a la descoberta.
Seguint amb l'exemple. Si al sortir de la biblioteca i tot ha anat més o menys bé, l'adult es torna a dirigir a l'infant i li diu quelcom així:
- T'has portat molt bé a la biblioteca. Ja veig que ets un noi gran i puc anar a tot arreu amb tu. Que bé!
Ara l'adult dóna un reforç positiu a la conducta a més de valorar que s'ha complert la tasca.
Un infant que veu un adult que li parla amb estima i fermesa i sap el que s'espera d'ell, serà novament un infant amb més benestar emocional.
Més endavant en altres posts posarem exemples i eines per a l'anticipació a altres nivells i àmbits, no només el familiar. Com acostumo a dir en l'àmbit docent, el programa d'una assignatura universitària o l'índex d'un llibre són també anticipacions i aproximacions generals a la realitat. Veurem també en el proper "post" metodologies d'aula que apliquen explicitament l'anticipació.
Crec que en tots els àmbits hem de ser més concients de la importància de l'anticipació i la verbalització en aquestes activitats qüotidianes. Per tant, ambdues són eines clau per al benestar emocional i l'adquisició de nous aprenentatges.
En seguirem parlant...
Si ho desitgeu, des d'ara, a través dels comentaris...
Etiquetas:
adquisició de nous aprenentatges.,
anticipació,
autonomia,
benestar emocional,
eines.,
estima,
familia,
fermesa,
reforç positiu,
responsabilitat.,
verbalització
Suscribirse a:
Entradas (Atom)

