La programació i temporalització del trimestre

Just començat el segon trimestre del curs 2013-2014,  us volia proposar de programar a grans trets i de forma senzilla la vostra àrea o assignatura per aquest trimestre.

Al meu entendre hem dedicat molts esforços, temps i paper en la nostra carrera docent a la programació i a la pràctica, aquests esforços no s'han vist reflectits en innovació, millora o canvis metodològics.

Quan estudiavem tots havíem fet florides i irreals unitats didàctiques. Moltes vegades, es presenten programacions anuals que queden en paper mullat i que no afecten gaire al dia a dia a l'aula i, com sempre, la programació la lidera els fantàstic, l'insubstituible, el magnífic i meravellós... LLIBRE DE TEXT.
La LOGSE va convertir el currículum i la programació en gairebé una religió i si no se quin objectiu no anava en la forma verbal adequada, no era correcte... ;)

La meva proposta per programar i temporalitzar els continguts del proper trimestre és molt més simple que tot això:

- Agafeu el llibre de text que tenen els vostres alumnes i un parell més del mateix nivell, matèria i temporalització.
- Escolliu 3 o 4 temes màxim.
- Afafeu un calendari i mireu quantes setmanes i sessions (traieu festes)  podeu dedicar a cada tema.
-Agafeu el llibre de text com a fil conductor de la vostra programació.
- Feu una primera selecció i espurgada  del més instructiu i innecesari. No patiu si heu de treure força continguts.
- Mireu quins tractaments podeu donar a cada tema: enfocat com a projecte de recerca, explicitant estratègies cognitives, incorporant les TIC, lectures i materials complementaris, competències bàsiques...
- Torneu-vos a mirar el calendari i prioritzeu.
- Penseu que s'ha d'atendre el cicle de la informació: rebre informació, tractament, creació i reflexió.
- Totes les sessions han d'incorporar expressió oral per part dels alumnes. Genereu debats, per exemple on aflorin els valors...
- Modeleu les estratègies i destreses noves.
- Dediqueu temps a la lectura autònoma i silenciosa.
-Deixeu espai per fomentar, valorar i treballar les aportacions dels alumnes.
- Una vegada teniu més o menys la bastida del que treballareu al trimestre, anticipeu-ho als alumnes, amb dates aproximades, continguts, activitats principals, avaluació...
- Sempre cal ser flexible però també realista pel que fa a la temporització.
- Poseu-vos en el lloc dels alumnes i expliciteu-ho tot al màxim. Explicitar la temporització també servirà de model als alumnes per a quan ells hagin d'organitzar-se projectes o tasques. Amb alumnes més grans programeu alguns aspectes conjuntament, impliqueu-los en la programació.
-Interactueu molt i incorporeu les seves vivències tant com es pugui.

Segurament em deixo coses. Ajudeu-me docents! N'hi ha molts que ho feu molt bé! Fem que entre tots llueixin les bones pràctiques i no esdevinguin aillades sinó que siguin autèntiques taques d'oli als centres i a tot el sistema educatiu.

"Un desig temporalitzat es converteix en un objectiu."

L'Educació Líquida al Magazine de Radio Bisbal

Aquest matí del primer dissabte de 2014 hem estat parlant amb en Manel i la Joaquima al Magazine de Radio Bisbal.

Us enllaço l'audio per si voleu fer podcast.

Aquesta primera experiència radiofònica ens anima a fer al Magazine una petita col·laboració mensual sobre temes d'educació.

Inaugurarem la nostra secció al Magazine el proper dissabte 25 de gener de 2014. Aviat us avançarem els temes del primer programa.

Com sempre, us animem a participar, comunicar i interactuar amb nosaltres. Ens agradaria molt que ens fessiu propostes sobre temes educatius que us interessen o preocupen, preguntes, suggeriments... i tot el que se us acudeixi que de ben segur enriquirà i engrandirà l'espai.

Gràcies.

Parlar molt a casa i a l'escola

Les quatre destreses lingüístiques bàsiques són parlar, escoltar, llegir i escriure. 

Parlar i escoltar formen part del llenguatge oral i llegir i escriure de l'escrit.

Parlar i escriure són destreses expressives mentre que llegir i escoltar són receptives.

Les destreses que posaríem a un primer nivell pel que fa al temps de dedicació serien les destreses orals. 

Escoltar com a destresa receptiva i oral a l'escola es fa molt, els alumnes escolten molta estona al mestre, però a casa també cal que verbalitzem, argumentem, cantem cançons, expliquem i llegim contes i parlem molt als nostres fills. Els nens i nenes que tenen un ric llenguatge oral a casa tenen molta més facilitat per aprendre.

Parlar és una destresa expressiva. L'expressió consolida la informació i la transforma en coneixement, aprenentatge. És molt important saber estructurar la conversa. 

Sempre solo posar un exemple per aclarir-ho:

Heu anat a una conferència. Us ha agradat molt i la voleu explicar a un company que penseu que també l'hi hauria agradat. Poseu-vos en situació. No és gens fàcil. Hem de posar en marxa moltes destreses cognitives. Temes que es van parlar. Anècdotes. Exemples. Si fem l'esforç de fer aquesta síntesi haurem assentat molt millor la informació rebuda.

Es molt important treballar l'expresió oral a casa però sobretot a l'escola on s'ha deixat massa de banda en favor de l'expressió escrita. 

Treballar l'expressió oral és molt més que fer un treball d'exposició d'un tema al llarg d'un curs. Treballar l'expressió oral vol dir treballar en grup, fer argumentacions, fer resums orals d'un text que ha llegit el mestre, cantar cançons, dramatitzacions, explicar vivències, explicar un llibre o recomanar-lo, explicar una pel·lícula... i infinites activitats més que haurien de ser presents en totes les sessions. Des d'aquí faig una crida a ampliar el temps d'expressió oral en tots els àmbits i situacions. 

La metodologia ILEC (Impuls a la LecturaI) incorpora a totes les sessions l'activitat "Gira't i parla"en la que els alumnes per parelles s'expliquen el que han entès. Un bon exemple per incorporar a qualsevol activitat d'ensenyament aprenentatge.

Un cop ben assolides les destreses orals podrem treballar les destreses escrites, sense abandonar mai l'expressió oral. 

La primera destresa escrita que cal millorar és la lectura. Tenim encara massa fracàs en aquesta destresa i és bàsica per al desenvolupament de les persones en societat: trobar feina, participar democràticament, estar informats, gaudir... 

En aquest sentit es molt important dedicat un temps diari de lectura a casa i a l'escola i fer un treball molt més explícit de les estratègies de lectura: fer prediccions, inferir significat, fer resums...

Com ja hem dit altres vegades el temps de lectura ha d'anar sempre acompanyat d'un temps per parlar de la lectura.

Finalment cal treballar l'expressió escrita. En aquesta destresa els resultats són també baixos. És la destresa més complexa i si no s'han consolidat les anteriors és molt complicada. En totes les destreses cal optar per un enfocament comunicatiu. Pel que fa a l'escriptura una bona activitat podria ser fer un bloc entre tota la classe, per exemple.

El que ha de minvar i molt en favor d'aquest enfocament comunicatiu és el fer exercicis del llibre de text, activitat, que ara com ara ocupa massa estones a les aules i fent els deures a casa sense aportar massa res de nou ni fent moure gaire els processos mentals dels aprenents i sent moltes vegades repetitius.

En aquest enfocament comunicatiu els aspectes més gramaticals i de reflexió de la llengua gairebé es podrien deixar de banda o fer-ne un treball puntual amb alumnes amb altes capacitats.

En aquest post en hem centrat bàsicament en els aspectes lingüístics, val a dir però que l'expressió oral va acompanyada de grans beneficis també emocionals, com tota ativitat expressiva.

Com a conclusió:

A xerrar pels descosits i a fer treballar les neurones.

Feliç 2014

Tot i que soni a estereotip m'he decidit a escriure un darrer post de l'any per desitjar-vos FELICITAT.

A aquest bloc n'hem parlat algun cop de la felicitat. Sovint diguem (com Tonucchi i d'altres) que la finalitat de l'educació és la FELICITAT. Tenim també tot un apartat, "L'Infant Feliç" dedicat al benestar emocional dels infants, ja que creiem fermament que els infants feliços, alegres, somrients... estàn molt més oberts a nous aprenentatges. Infants i adults, ja que aprendre i ser feliç van de la mà i duren tota la vida.

La Rosa Guàrdia, bona amiga i companya d'aprenetatges, m'ha deixat un llibre de filosofia: "La felicidad, desesperadamente" d'Andre Compte-Esponeville i estic gaudint i sent feliç amb les seves reflexions. ;)

Tots desitgem ser feliços però pocs s'hi senten: sigui perquè "seran feliços si..." satisfan un desig que un cop satisfet els avorrirà, sigui perquè no en tenim prou amb la felicitat i exigim eufòria, com diu l'artista Mazoni, sigui perque tenim creences que ens limiten o per qualsevol altra raó.

Potser perquè sóc optimista, però crec de debó que no tots els desitjos desapareixen un cop satisfets, i que una mica d'eufòria dóna el punt de desequilibri necessari a una vida equilibrada i que en el gaudir del camí anem sent una mica més lliures i anem aprenent amb alegria i plaer i de vegades amb tristesa i sofriment però amb la veritat i felicitat de l'aprenentatge de créixer i viure.

Gràcies a tots els que llegiu els meus rotllets i als que ens hem trobat per la vida (real o virtual, perquè tota és real i tota virtual) i hem compartit i après cosetes.
Que el 2014 siguem tots feliços, satisfem desitjos, tinguem moments d'eufòria, siguem més lliures i... poguem votar!!!

I moltes més coses, moltes més...

Som feliços perquè aprenem i aprenem perquè som feliços. (I si cantem... ja és eufòria hehehe)

A 9'8 m/s farem 365 voltes al món i, amb aquestes, una al sol.

Bon viatge!

Feliç 2014

L'infant feliç. Els premis i el reforç positiu.

És ben sabut que els premis o reforç positiu són molt més eficaços a l'hora d'educar que els càstigs (tot i que aquests de vegades també són necessaris com a eines d'autocontrol de la conducta).

Avui però vull parlar una mica dels premis i el reforç positiu perquè no sempre s'utilitza de la manera més adequada.

En primer lloc dir que quan parlem de premis i reforç positiu parlem de molt més que de regals o d'objectes materials. Parlem d'estímuls que reforcen les conductes que volem en els infants. Aquest reforç positiu implica acceptació de la conducta i estimació.

Aquests estímuls més que fets puntuals s'han d'integrar en la nostra actitud cap als infants en forma de paraules amables, lloances, paraules d'encoratjament i confiança per desenvolupar tasques noves o complicades, expressions d'afecte i estimació, abraçades, gestos de confiança... i molt més.

Per altra banda, de tant en tant i com a mostra de que van les coses bé o també per fer més conscients processos de millora de conducta es poden premiar conductes que responen a una millora en aspectes diversos: de bon comportament, de rendiment acadèmic, d'autocontrol d'emocions...
En aquest punt els adults hauríem de mirar de buscar un premi que sapiguem que farà feliç l'infant (perquè sabem que és quelcom que desitja o que li agrada molt), que es correspongui al grau de dificultat que considerem a la nova conducta o tasca i tant bon punt trobem indicis positius, treure'ns, com un mag de la màniga, la bona sorpresa i reforç positiu.

Anem a posar un exemple:

Volem que un nen faci els deures de forma autònoma i responsable (demanant ajuda si cal) però assumint plenament la seva responsabilitat. Primer li expliquem que volem millorar aquest aspecte, li verbalitzem i li anticipem que ha de ser conscient que això és important pel seu rendiment i que li donem aquesta tasca. Ens podem posar un termini i utilitzar si ens sembla necessari algun sistema de control com posar un gomet al calendari... Si al llarg de la setmana o quinzena observem millores o fins i tot abans podem donar espontàniament un premi: "Ostres. Estic tan contenta que vas tan bé amb el que ens hem proposat que avui quan he passat per la botiga he pensat en comprarte aquesta baldufa que ens miràvem l'altre dia."  (I havíem dit NO)

Si ens fixem en l'exemple veurem que el premi no és una recompensa, ni un intercanvi ni un "soborn". És una sorpresa inesperada, pensada amb estimació. És així com cal fer servir els premis. No seria, al meu entendre, adequat dir "et compraré la baldufa si fas els deures tres dies".

Després de donar un premi material (com el de l'exemple) és possible que l'infant ens vulgui portar a negociacions d'intercanvi o recompensa com hem dit. Del tipus: "i si l'altra setmana també ho faig bé em compraràs l'altra joguina?". Ha de quedar clar que la seva obligació és fer els deures, portar-se bé o el que sigui, sense premis i que els premis són inesperats i controlats exclusivament pels adults.

Val a dir per altra banda que podem prometre premis, experiències als infants o fer negociacions del tipus: "D'acord, quan anem a Palafrugell anirem a la pista de gel com vam dir." Com adults hem de complir les promeses i ser ferms també amb el que prometem, però aquest és un altre tema.

En aquest post hem posat exemples de la vida familiar però val a dir que el reforç positiu i les expectatives positives són exactament igual d'importants a casa que a l'escola. Cal que pares i mestres encoratgin als infants a millorar tot donant-los les eines necessàries per fer-ho. És molt important també tenir expectatives positives en els processos de millora, objectivar-los i viure'ls amb fermesa i alegria.

"Si penses que pots, tens raó. Si penses que no pots, també."

L'Infant Feliç. La separació dels pares.

Per començar, vull deixar clar que no hi ha res més desitjable que educar els fills cooperant amb una parella escollida on hi hagi amor harmònic i madur.

Per altra banda però m'he decidit a escriure un primer post (el tema és prou complex perquè n'hi hagi molts més) sobre el tema de la separació i/o divorci des pares perquè en el món líquid que vivim, la separació de les parelles amb fills és un canvi d'estructura molt freqüent que vivim (implicats inclosos) amb molts prejudicis que no ens fan cap bé i com és lògic tampoc fan cap bé als infants.

He fet algunes cerques sobre el tema i massa sovint s'enfoca d'una forma força traumàtica i al meu entendre amb alguns consells fora de lloc, fruit dels prejudicis que parlàvem.

És cert, tots els que hem viscut aquest procés de canvi d'estructura ho sabem, que no és fàcil. Hi ha moltes emocions implicades que hem d'aprendre a gestionar, moltes d'elles fruit dels prejudicis que parlàvem, que ens fan embolicar encara més la situació. Com he comentat en altres posts però, aquest procés, com tota crisi, és una oportunitat per revisar-nos com a éssers humans complets i millorar en molts aspectes, inclosa l'educació dels infants.

Si ens mirem la família com a sistema, (un dia us faré una mica de rotllet de la teoria sistèmica), la separació i el divorci són moments en que el sistema familiar es desequilibra temporalment. I els estils educatius es poden diversificar. Cal negociar i gestionar adequadament els processos educatius dels fills en un procés de separació i anar-los revisant de tant en tant, si cal. No és procés fàcil, ja ho hem dit, i de vegades algunes famílies necessiten suports i acompanyament.

El canvi de l'estatus antic al nou porta guanys però també pèrdues i dols a tots els implicats, que són emocions que cal també fer conscients i gestionar.

Amb parella o sense però, al meu entendre la premissa bàsica seria la de la il·lustració: som taronges senceres. Hem de treballar per ser persones lliures i independents econòmica i emocionalment. En aquest sentit, la diversitat, aquest cop d'estructura familiar, fa un cop més les seves aportacions.

Com hem dit, el tema implica moltes emocions i és prou complex com per anar-lo desgranant en futures entrades.

En aquest post voldria donar la idea central de revisar i ser conscients dels nostres prejudicis respecte el tema per tal de viure aquest període de desequilibri del sistema d'una forma positiva i intentant que sigui el més breu possible, amb pocs o cap passos intermedis, evitant i eliminant dependències, pensant també que la vida és canvi i que estem aprenent a ser cada dia més complets com a éssers humans.

De vegades he sentit que s'utilitza el terme en entorns escolars de famílies desestructurades per anomenar a famílies separades o en processos de separació. Dir que aquest terme no és correcte i implicaria prejudici i que com vam dir, l'estructura familiar no implica un estil educatiu concret. Com a professionals de l'educació hem de donar suport a totes les famílies perquè tendeixin a estils educatius més constructivistes i vetllar perquè desapareguin els prejudicis respecte l'estructura i per un treball més complet de la persona.

La resta de gent, començant pels implicats, que coneixem de primera mà el tema, hem de viure aquesta crisi com un gran aprenentatge, traient-nos prejudicis, sentiments de culpa, i altres emocions negatives, tot pensant que cada dia (amb parella o sense) som taronges més senceres que ens relacionem amb maduresa, sent conscients de les nostres emocions i per tant, donant un model correcte als nostres fills.

Ja hem dit que com tot aprenentatge implica canvi i un cop més hem de ser creatius per viure-ho de forma positiva i diferent. Ara que ve Nadal, època de moltes emocions, alguns nens faran cagar el tió a casa el papa, a casa la mama, a casa la xicota del papa...

Sigui com sigui serà un Nadal màgic. No en tinc cap dubte!
Que tingueu molt Bones Festes!


(Autor de la imatge: Joan Turu)

L' Art per educar les emocions i la creativitat

En aquesta educació líquida tenim molts debats oberts i temes a mig definir dels quals mica en mica anem posicionant-nos.

Sobre la finalitat de l'educació. Volem educar treballadors i consumidors o homes i dones lliures, capaços d'estimar i ser feliços? Des d'aquest bloc, com Tonnuchi entre d'altres, apostem per una formació integral per anar cap a una educació de l'ésser humà complet.

Aquesta finalitat incideix directament en els continguts de l'educació. Si tradicionalment l'educació s'ha preocupat de fer treballar la ment, cada vegada som més els que ens adonem que cal treballar també la part emocional de l'ésser per estar en equilibri i alhora tenir la ment més oberta als aprenentatges més cognitius.

Si t'emociona el que fas estàs creant, diuen. Si estàs creant estàs en sintonia amb tu mateix i alhora estàs participant i servint als altres. Per poder crear és imprescindible tenir la ment oberta a aprenentatges, tècniques, instruments, metodologies, conceptes...
M'atreveixo a aventurar que potser cal primer educar el valor de la creativitat, emocionar-se amb la tasca i a partir d'aquí donar continguts a la ment.

Com hem dit, la creativitat connecta les persones amb ells mateixos i els emociona, aquest estat de "felicitat" dóna als individus diversitat de canals d'expressió i per tant redueix notablement els conflictes. Com més creatius, menys conflictes. Podríem valorar doncs el foment del valor de la creativitat també a l'hora de treballar la convivència, les relacions interpersonals, la competència social, l'asssertivitat...

Hi ha moltes maneres de treballar la creativitat. De fet, totes les formes d'expressió serien vàlides: lliures i sense frens.
Famílies i docents deixeu un espai ben ample per l'expressió dels infants en totes les seves formes. 

Avui però volem destacar el paper de l'art a l'hora d'educar les emocions i la creativitat.

En aquest sentit em permeto donar-vos a conèixer dues iniciatives que m'han emocionat.

En primer lloc el projecte "Veure i entendre", iniciat per l'escultor Javier Garcés amb l'exposició d'una de les seves obres als centres educatius. El projecte ha anat creixent amb més artistes implicats (Jaume Canet i Carlets) cedint les seves obres i treballant conjuntament en un seminari coordinat per la professora de l'institut de la Bisbal, Marta Alsina en el marc de l'ICE de la UDG.

En segon lloc, us vull presentar el treball de l'il·lustrador Joan Turu del qual he agafat la imatge que acompanya aquest post. Les seves imatges estan sota llicència creative commons i de ben segur que, com a mi, us emocionaran.


"Si t'emociona el que fas estàs creant."