jueves, 31 de octubre de 2013

L'Infant Feliç. Carta d'un fill/a a tots els pares i mares

La imatge és la Carta d'un filla/a a tots els pares i mares. Fa uns anys que vam donar format a aquest bonic text (d'una fotocòpia arrugada) que dóna pautes i consells per a l'educació familiar. En desconec l'autor/a. L'he buscat per internet i tot i que el text apareix en diversos llocs, enlloc se'n cita l'autoria. Si la coneixeu, us agrairé la ressenya. Si voleu la carta en PDF em feu un correu i us l'enviaré.
Espero que us agradi.

Afegiríeu o treuríeu algun consell/suggeriment de la carta?


lunes, 28 de octubre de 2013

Canvi metodològic

En un primer moment vaig pensar en  titular la part més dedicada a la docència d'aquest bloc, "canvi metodològic", perquè penso que és un dels temes centrals de l'educació en l'àmbit docent i al que molts de nosaltres hem dedicat la major part del nostre treball. Tot i que hi ha hagut importants millores, el canvi que alguns voldríem és encara lluny d'establir-se de forma general a les aules.

Ho hem dit de mil maneres:

Des de la psicologia hem parlat de "l'aprendre a aprendre" i l'autoregulació de l'aprenentatge al llarg de la vida (long live learning).

Hem parlat de posar l'alumne al centre del procés d'ensenyamen-aprenentatge.

Hem impulsat tècniques de treball per projectes on la recerca, més o menys guiada, era la base de processos d'aprenentatge més autònoms.

Ho hem intentat des del treball cooperatiu amb totes les seves variants.

Hem proposat també l'ensenyar a pensar acostant-nos a la filosofia i al fer-se preguntes.

Les activitats on-line de base constructivista: wikis, webquests, blocs... també hi han posat el seu granet de sorra.

Aules virtuals, pissarres digitals, moodles, el projecte 1x1 (projecte que dotava als centres de secundària que en formaven part d'un ordinador per alumne) ... noves maneres d'acostar-se al desitjat canvi metodològic que tampoc han arrelat com volíem...

Actualment treballo assessorant en el Pla ILEC (d'Impuls a la Lectura) i apostem per un aprenentatge de les estratègies de lectura des de la perspectiva de l'alumne. I tot i que els que hi som en gaudim, queda encara lluny de generalitzar-se.

Els documents d'identificació i desplegament de les Competències Bàsiques, al meu entendre, intenten novament que fem aquest gir metodològic (que evidentment, afecta als continguts) des de la perpectiva competencial i interdisciplinària, i un cop més es tracta d'un apropament molt tímid al tema.

I segur que em deixo tantes altres propostes engrescadores, que de ben segur han estat portades a terme per alguns docents de forma aïllada i innovadora en el seu conntext. Segur que a tots els centres hi ha excel·lents professionals que comencen per tenir un lligam emocional amb l'alumnat i segueixen ensenyant i innovant i fent de l'educació un art.

Però per altra banda, i sense dades ni percentatges, crec que no m'equivoco si dic que aquesta cantarella encara és present a massa aules:

- Obriu el llibre a la pàgina 34 i feu l'u, el dos, el tres, el quatre, el cinc i el sis. Bé, el sis no, deixeu-lo, que diu "parleu amb el company"... ;)

Els que estem en actiu, no hem viscut aquella escola del temps de la República i les referències que en tenim potser són productes idealitzats del món del cinema on els nens i nenes teníen contacte amb la natura i les papallones els feinen llengots amb l'espiritrompa. Alguns pensem, que potser ens calen noves repúbliques, i polítiques més humanes que s'acostin altra cop a les persones i a la natura i potser deixarem de consumir llibres de text sense tanta avidesa i repartirem el gust per la lectura i la cultura en més diversitat de produccions. Potser, encara que ens faci por de reconèixer-ho, un cop més, tot és qüestió d'ideologia. O potser no...

De tota manera, com que els que esteu enxarxats i llegiu blocs sou uns artistes, us animo a compartir als comentaris les vostres idees per al canvi metodològic.

No sigueu tímids! ;)




viernes, 25 de octubre de 2013

L'Infant feliç

Com a docents, psicopedagogs, polítics... mirem d'aplicar nous recursos i metodologies amb més o menys encert i necessitat... Tenim molt camí per anar treballant i aprenent en tots els àmbits: TIC, metodològic, i un llarg etcètere que és el nostre dia a dia i que no hem d'oblidar ni deixar de banda.

Però els arbres ens han de deixar veure el bosc, i molts pensem que a banda de tota la tècnica educativa, la clau de tot plegat rau en les emocions.

Les estadíques ens diuen que tenim al voltant d'un 5% d'alumnes amb necessitats educatives especials greus i permanents. Per altra banda però, tenim d'un 20% a un 30% de fracàs escolar segons matèries i competències bàsiques: lectura, escriptura, competència matemàtica... A més a més, sovint veiem nens desmotivats, enfadats, tristos... arrossegant emocions negatives, per resumir.

El treball educatiu, com sabem, va molt més enllà de l'escola i alguns pensem que s'hauria d'invertir molt més en educació en tots els àmbits: l'escolar, però també en l'entorn i les famílies (seguint models de països petits mirant cap al nord).

L'Infant Feliç obre una secció en aquest bloc dedicada especialment a les famílies. Parteix de la hipòtesi que l'equilibri i el benestar emocional dels infants els permetrà estar oberts i creatius als aprenentatges escolars i extraescolars.

Si ens plantegem, com a entrades anteriors, sobre les finalitats de l'educació avui escollirem la resposta del pedagog Francesco Tonucci que contundentment afirma que la finalitat primera hauria de ser: SER FELIÇOS.
Per aconseguir aquesta fita, de tenir infants més feliços i equlibrats i per tant amb més bon rendiment acadèmic, la implicació i la conducta relacional dels pares i mares és clau. També la dels docents evidentment, tant en l'acomapanyament de l'infant com també, en la mesura del possible, a les famílies tot treballant en equip.

Aquesta secció doncs, intentarà donar pautes a famílies i també a educadors per tenir infants més feliços i alegres i per tant més receptius i creatius a nous aprenentatges. 

En un món on la família patriarcal està, per bé desapareixent, no ens cal tant mirar als nous models d'estructura que poden ser molt diversos com bé sabem i fer-ho més en els estils educatius perquè aquests siguin més constructistes, o sigui, ni autoritaris ni "laissez fair". Aquest tema però, el deixem per un nou post.

Us animem també a interactuar i a fer xarxa tot compartint comentaris en aquest bloc  i/o a contactar si ho desitgeu.

I ja sabeu que...

"Per educar un infant cal tota la tribu"

martes, 22 de octubre de 2013

Dijous faré vaga

Quan vaig crear el bloc  pensava que, sense perdre de vista les finalitats socials de l'educació, parlaria de temes tècnics bàsicament. No m'imaginava que a la segona entrada ja estaríem de vaga!

I és que en aquest món líquid hi ha tendències molt preocupants en relació a l'educació i l'escletxa entre els que poden pagar els seus itineraris educatius (en els que alguns d'ells fins i tot apostarien per la desescolarització)  i els que queden tan sols com a usuaris d'una educació sotmesa a lleis obsoletes i a retallades que ja són escapçades: sense atenció a la diversitat, sense extraescolars, sense internet, sense...

A Catalunya som plenament conscients de com un model educatiu pot cohesionar la societat i el primer atac de la LOMCE que se'ns va fer evident va ser contra el model lingüístic, però a més del lingüístic hi ha molts altres perills darrera les lleis educatives que se'ns plantegen. Tornant a Bauman: "Creem consumidors o ciutadans democràtics?". Parlar de les finalitats de l'educació certament pot sonar una mica abstracte, però al meu entendre és el "perquè de tot plegat".

Ara mateix, crec que som molts els que pensem que amb la Independència de Catalunya podrem construir un nou Estat entre tots i totes, pensant bé com volem viure i treballar. Com configurem l'educació és bàsic en tot aquest procés. Ara que que hem sortit al cárrer a fer la Via Catalana de forma massiva, ens hem de creure més que mai això de la DEMOCRÀCIA. És cert que ens costa, que no hi hem estat educats, que ens fa una mica de vergonya posar-nos expressar les nostres reflexions. "Qui sóc jo per escriure aquest bloc?" penso sovint... Doncs, una ciutadana més, que espera interactuar democràticament i seguir fent camí com qualsevol altre. Es tracta d'això, que no cal ser ningú especial per participar i interactuar. Ens hem de creure això de la riquesa de la diversitat i senzillament, en la mesura que poguem, ser-hi...

Bé, m'estic enrotllant... quan he començat us volia dir, més enllà de totes les raons socials obvies que trobareu més ben explicades a qualsevol sindicat, algunes de les raons personals de perquè faig vaga dijous.

No pretenc convèncer ningú només posar en veu alta algunes de les reflexions entorn a fer vaga que remenem dies abans d'una convocatòria.

Faré vaga en primer lloc perquè puc fer-ne sense massa mèrits. No m'hi va la feina com en altres sectors ni seré malvista per excercir aquest dret. De la mateixa manera els que no en fan s'estaran als seus llocs de treball i seran plenament respectades les seves decisions. Aquests obvietats formen part de la democràcia i caldrien que s'extenguessin en altres sectors on, per desgràcia, no hi ha tanta llibertat d'expressió.

Tot i que econòmicament cada dia som més "pobres" i la part del sou que em treuran certament em dol, si em comparo amb els companys i companyes de les Balears, el meu dia de vaga té poc mèrit també en aquest sentit i la meva economia no es veurà greument afectada. Podré consumir una mica menys que els que no en faran però... ja es tracta d'això, no? ;)

Faré vaga bàsicament com una expressió més de la democràcia, o sigui, igual que vaig a votar. Hi ha gent que pensa que fer vaga significa aturar el seu servei molestant així els usuaris que el reclamaran. Pot ser que algunes vagues funcionin així. Alguns companys meus s'excusen de no fer vaga dient que "hauran de fer la feina igual". És cert, que jo he canviat les formacions i assessoraments de dijous per altres dies (no queden anul·lades) i potser fins i tot en algun moment de dijous em posaré a l'ordinador a "treballar". Com he dit, no és molestar el que em mou a fer vaga, sinó participar democràticament.

Faré vaga també perquè tinc una filla de 9 anys. Per ella voldria dues coses: en primer lloc que fos una ciutadana informada i participativa i en segon lloc, que en els anys que vénen pugui tenir accés a la formació que ella desitgi i s'hi trobi amb els companys que també ho desitgin. Això sabem de sobres que actualment ja no és així i la tendència és la contrària.

I finalment la raó principal per fer vaga és que em fa sentir molt millor ciutadana, assessora, docent i mare fer-ne que anar a treballar.

Agrairé, com sempre, tots els vostres comentaris. 

domingo, 20 de octubre de 2013

Educació líquida


Les TIC i les xarxes, les competències bàsiques, la lectura, l'escriptura, la llengua oral, la convivència, la interculturalitat, l'educació emocional, les famílies, l'administració, el treball cooperatiu, el plurilingüísme... tants i tants temes apassionants entorn les aules i l'educació d'aquesta nova "societat líquida" on tot està perdent solidesa per guanyar en flexibilitat.

En l'actualitat els contextos d'aprenentatge s'han incrementat amb nous espais molts d'ells virtuals, l'aprenentatge al llarg de la vida ja no és una frase feta per passar a ser una competència imprescindible, trajectòries personals d'aprenentatge sovint al marge de l'educació formal, el replantejament dels continguts continuat i poc definit... tot això i molt més ens porta, seguint a Bauman, a dir que estem davant d'una
Educació Líquida.
I més enllà de tècniques i canvis metodològics molt necessaris o imprescindibles, hi ha també la reflexió sobre les finalitats de l'educació. Bauman a "Los retos de la educación en la modernidad líquida" diu que ens hem de plantejar si construim una educació per a crear consumidors o ciutadans crítics que participin democràticament en la societat.

En aquest enllaç  trobareu el pdf del llibre de Zygmunt Bauman. En un altre "post" podem parlar de com passar-lo a e-pub o .mov i llegir-lo al vostre e-reader.

Engego aquest bloc doncs, per anar parlant de tots aquests temes que m'apassionen. De fet, ho faig en el meu dia a dia amb els docents dels centres que assessoro i d'ells i elles i amb ells i elles aprenem i anem fent camí en aquest món.

Com dic sovint:

"El que gosa ensenyar mai ha de deixar d'aprendre"