lunes, 28 de octubre de 2013

Canvi metodològic

En un primer moment vaig pensar en  titular la part més dedicada a la docència d'aquest bloc, "canvi metodològic", perquè penso que és un dels temes centrals de l'educació en l'àmbit docent i al que molts de nosaltres hem dedicat la major part del nostre treball. Tot i que hi ha hagut importants millores, el canvi que alguns voldríem és encara lluny d'establir-se de forma general a les aules.

Ho hem dit de mil maneres:

Des de la psicologia hem parlat de "l'aprendre a aprendre" i l'autoregulació de l'aprenentatge al llarg de la vida (long live learning).

Hem parlat de posar l'alumne al centre del procés d'ensenyamen-aprenentatge.

Hem impulsat tècniques de treball per projectes on la recerca, més o menys guiada, era la base de processos d'aprenentatge més autònoms.

Ho hem intentat des del treball cooperatiu amb totes les seves variants.

Hem proposat també l'ensenyar a pensar acostant-nos a la filosofia i al fer-se preguntes.

Les activitats on-line de base constructivista: wikis, webquests, blocs... també hi han posat el seu granet de sorra.

Aules virtuals, pissarres digitals, moodles, el projecte 1x1 (projecte que dotava als centres de secundària que en formaven part d'un ordinador per alumne) ... noves maneres d'acostar-se al desitjat canvi metodològic que tampoc han arrelat com volíem...

Actualment treballo assessorant en el Pla ILEC (d'Impuls a la Lectura) i apostem per un aprenentatge de les estratègies de lectura des de la perspectiva de l'alumne. I tot i que els que hi som en gaudim, queda encara lluny de generalitzar-se.

Els documents d'identificació i desplegament de les Competències Bàsiques, al meu entendre, intenten novament que fem aquest gir metodològic (que evidentment, afecta als continguts) des de la perpectiva competencial i interdisciplinària, i un cop més es tracta d'un apropament molt tímid al tema.

I segur que em deixo tantes altres propostes engrescadores, que de ben segur han estat portades a terme per alguns docents de forma aïllada i innovadora en el seu conntext. Segur que a tots els centres hi ha excel·lents professionals que comencen per tenir un lligam emocional amb l'alumnat i segueixen ensenyant i innovant i fent de l'educació un art.

Però per altra banda, i sense dades ni percentatges, crec que no m'equivoco si dic que aquesta cantarella encara és present a massa aules:

- Obriu el llibre a la pàgina 34 i feu l'u, el dos, el tres, el quatre, el cinc i el sis. Bé, el sis no, deixeu-lo, que diu "parleu amb el company"... ;)

Els que estem en actiu, no hem viscut aquella escola del temps de la República i les referències que en tenim potser són productes idealitzats del món del cinema on els nens i nenes teníen contacte amb la natura i les papallones els feinen llengots amb l'espiritrompa. Alguns pensem, que potser ens calen noves repúbliques, i polítiques més humanes que s'acostin altra cop a les persones i a la natura i potser deixarem de consumir llibres de text sense tanta avidesa i repartirem el gust per la lectura i la cultura en més diversitat de produccions. Potser, encara que ens faci por de reconèixer-ho, un cop més, tot és qüestió d'ideologia. O potser no...

De tota manera, com que els que esteu enxarxats i llegiu blocs sou uns artistes, us animo a compartir als comentaris les vostres idees per al canvi metodològic.

No sigueu tímids! ;)




No hay comentarios:

Publicar un comentario