martes, 10 de enero de 2017

Entrada 100, pausa a "Educació Líquida" i viatge a "El planeta rosa"

Al món àrab s'eviten els números rodons i és tan bonic allò de les mil i una nits... Però bé, en el nostre cas, per una feliç coincidència, quan he mirat el nombre d'entrades publicades, he vist que n'hi havia 99 i que, per tant, aquesta serà la 100 i la darrera, d'aquesta etapa del projecte, "Educació Líquida".

La primera entrada d'aquest bloc data del 20 d'octubre de 2013, o sigui que més de 3 anys de projecte que estructuralment ha constat de:

- Aquestes 100 entrades amb les que he gaudit molt compartint i aprenent amb vosaltres.

- Més endavant, vam crear la pàgina de facebook on compartíem altres articles i aforismes que podeu seguir consultant.

- Durant 3 temporades, "Educació Líquida" va ser al "Magazine de Radio Bisbal" amb 11 programes, 11 converses, amb gent molt interessant, on vam aprendre molt, que resten també a la vostra disposició.

- Dins d'"Educació Líquida" van fer-se activitats de formació presencials i telemàtiques en el marc "Aula Líquida".

Un goig, recordar tot aquest camí d'aprenentatge amb vosaltres!

A nivell conceptual ja sabeu que ens interessa l'educació integral: cor, ment, cos i voluntat en el món d'avui: la societat líquida (Bauman), la societat del coneixement (Castells), la societat de l'aprenentatge (Stiglitz). 

Aquest món de l'educació i la societat ens apassiona de sempre, per això, tot i que fa uns mesos que no escric al bloc, em resistia a formalitzar aquesta pausa i a compartir-ho amb vosaltres. Per això, també, es tracta només d'una pausa per tornar d'aquí a un temps amb energia renovada a seguir aprenent des d'aquest fill.

En aquest bloc hem manifestat públicament com ens sembla d'important la intercisciplinarietat, l'art i l'expressió pel benestar i equilibri emocional i, per tant, facilitador d'aprenentatges. La creativitat... començant per crear les nostres vides...

En fi, tota aquesta introducció és per explicar-vos que per aquells regals que et porta la vida, ara fa una mica mes d'un any que vaig començar a publicar relats de ficció a la revista LLEUC (La lluna en un cove) de l'editorial "El Toll" i d'aquí va sorgir la idea d'agafar-me aquest any que ha acabat (2016) per escriure un llibre de relats.


El llibre CD, "El planeta rosa", serà molt bonic, ja que, a més dels 13 relats i altres textos, tindrà il.lustracions d'en Jordi Bofill, i d'en Xevi Torroella, tot plegat, maquetat per la Marta Carol i, a més,  un CD amb un recull de cançons de Sanjosex, Mazoni i Xarim Aresté. Aprofito per agrair la col.laboració de tots ells, així com la de Bankrobber, la seva editorial discogràfica i a "El Toll" que farà l'edició final de "El planeta rosa".

Comptem tenir el llibre-CD a les mans aquest 2017.
Com potser sabeu, el passat 29 de desembre ja vam fer una pre-presentació a la Cate de Figueres, en el marc de l'acte "Toc Fantàstik" on es presentava la revista-almanac de "El Biblionauta", on també hi vam publicar un relat anomenat, "Solstici", il.lustrat per en Xevi Torroella.

M'he adonat doncs, que aquest 2017 seré força temps a "El planeta rosa"i que caldrà fer una pausa a "Educació líquida". M'he compromès a una secció fixa a LLEUC ("Amor líquid") i, segurament, apareixerà un nou bloc, una nova pàgina de facebook, potser un nou programa de ràdio... però tot això ja s'anirà veient...

Moltíssimes gràcies per llegir-me ara i sempre, pels "likes", per compartir, per intercanviar opinions, per ser-hi... i ja ho sabeu, si us engresca fer un viatge cap a "El Planeta Rosa" us convido a venir-hi i també a colonitzar-lo. Escriurem l'entrada cent i una o, tant de bo, arribem a les mil i una, amb un toc d'erotisme, és clar...

GRÀCIES!!! DE TOT COR, GRÀCIES!!!

(Il.lustració "El planeta rosa" de Jordi Bofill (Cosmos Art) )

Dediquem aquesta entrada n.100 al pensador Zygmunt Bauman, que tant ens ha inspirat. Descansi en pau.

jueves, 5 de mayo de 2016

Aprendre a llegir a l'EI

Hem comentat en altres entrades que el treball de la Competència Lectora el portem a terme a partir de tres eixos:
- Aprendre a llegir
- Llegir per aprendre
- Gust per la lectura

De l'eix del gust per la lectura n'hem parlat en termes generals en una entrada i vam dedicar recentment un altre post a l'Educació Infantil (EI).

Al Servei Educatiu del Baix Empordà (SEBE) estem organitzant la V Jornada d'EI sota el títol, "Una mirada al llenguatge oral i escrit", que es portarà a terme aquest proper 28 de maig de 2016, a la qual us animo a participar i a sumar amb nosaltres, de la manera que més us plagui.

Des del SEBE m'han animat a donar la meva visió d'aquest tema que de vegades és controvertit: l'eix de l'"Aprendre a llegir a l'EI". Hi he estat pensant unes setmanes i finalment m'arriscaré a fer la meva petita aportació, som sempre, síntesi del que he anat aprenent dels meus companys i companyes mestres.
No us espereu un repàs-recull als mètodes de lectura i escriptura, perquè, com em deia una mestra l'altre dia, això ens ho van ensenyar a tots a la Normal i, a més, segur que en sabeu més vosaltres que jo...

Abans d'entrar en matèria... DUES PRÈVIES, MOLT IMPORTANTS!!!

- L'EI és una etapa no obligatòria. Aquest fet lluny de treure-li rellevància, ja que no dubto que socialment tothom té clars els beneficis d'anar a l'escola dels 3 als 6 anys, si que condiciona, per bé (al meu entendre) les activitats d'ensenyament-aprenentatge.
 En aquest sentit entenc que per algunes docents d'EI el títol d'aquest post, els sembli d'entrada una provocació. Hi estic d'acord. El treball implícit que parteixi dels propis alumnes... a tots els nivells i més a l'EI és el perquè de tot plegat. 
No cal forçar temps, ni nivells... si deixem que tot es doni quan s'ha de donar, el cabdal d'aprenentatge serà més gran. Entre moltes altres qüestions, avui en dia, a les escoles tenim nens i nenes amb cabdals lingüístics molt més amples que els nostres mateixos, els docents, i això és important valorar-ho positivament, ser-ne conscients per respectar el seu temps, possibles interferències entre codis... i molt més.
Amb tot això vull dir que, comparteixo amb moltes companyes d'EI,  que el treball excessivament explícit, anivellat, de "fitxitis"... pot massa sovint bloquejar aprenentatges més que no pas impulsar-los. Deixem-los ser i deixem-los ser infants!
En  aquesta etapa, fonamental, més que en cap altra hi hem de posar primer el cor, després el cos, després la ment i la voluntat.

- La segona prèvia en relació a aquesta mirada al llenguatge oral i escrit és per reivindicar, un cop més, la importància de l'expressió i el llenguatge oral. Hem dedicat ja algunes entrades a aquest tema: "Expressió per aprendre", "Preguntar la lliçó o sumar coneixement", "Parlar molt a casa i a l'escola", "Parlem en propietat als infants", en són algunes...
Ja en l'evolució humana la oralitat va ser prèvia a l'escriptura. Un ferm treball de les destreses en llengua oral, ha de precedir i acompanyar sempre l'aprenentatge del llenguatge escrit.

Dit tot això, endinsem-nos una mica més en l'eix de l'Aprendre a llegir a l'EI.

Aprendre a llegir implica dos processos íntimament relacionats: l'adquisició del codi i la comprensió.

Adquisició del codi. 
La ment humana és simbòlica i li agrada expressar-se i jugar amb diferents codis. El codi del llenguatge escrit amb l'alfabet llatí, fonètic i ortogràfic és un llenguatge força sofisticat. Aquest fet, que d'entrada pot semblar evident, ens sembla interessant de tenir en compte.

De la mateixa manera que la oralitat precedeix a l'escriptura. Hi ha molts altres codis gràfics que també la precedeixen i l'acompanyen. Del dibuix més abstracte a la grafia d'una lletra que expressa un fonema, hi ha molts símbols que ens comuniquen coses. En aquest sentit volem esmentar el treball de "Grafia i entorn. Envoltats de missatges" que han fet els centres de la Bisbal d'Empordà a l'etapa d'EI amb altres institucions del municipi per tal de fer presents aquests codis previs o relacionats amb l'escriptura.
Aquí trobareu informació del treball de cada centre participant.

Si ja hem dit que amb el plurilingüisme el cabdal de coneixement és més gran. Amb l'adquisició de diferents codis d'expressió també: l'art, en totes les seves manifestacions i codis, la música, la dansa o l'expressió corporal, en general... la robòtica... són bons exemples de codis diversos per treballar, expressar-se i, en definitiva, crear, que podem posar a l'abast dels nostres alumnes. No ens limitem. Els diferents llenguatges, un cop més, es reforcen, ajuden a crear connexions i a atendre la diversitat de talents i a enfortir aprenentatges. Els darrers estudis demostren que els infants que practiquen algun esport o estudien música tenen millors resultats en els aprenentatges escolars.

Comprensió lectora 
No es pot deslligar mai l'adquisició d'un codi de la comprensió del missatge que implica. Aquí recau un cop més el quid de la qüestió. 
Quan treballem a primària la comprensió lectora ho fem a partir de la metacognició d'estratègies implícites en el procés lector, fent-les explícites i conscients. En aquest sentit treballem i engrunem estratègies implícites per fer hipòtesis o prediccions, inferències, fer-se preguntes, fer resums, extreure idees principals... Són processos que els lectors tenim tant automatitzats que de vegades no fem prou explícits a l'hora de modelar la comprensió de textos amb l'alumnat. El treball de l'Impuls a la Lectura (ILEC) amb moltes mestres d'EI que s'han prestat a innovar i experimentar en aquest sentit, m'han demostrat, que, sempre partint de la oralitat, aquest és un treball enriquidor i que enforteix també en l'etapa d'EI la comprensió de textos mentre s'està descobrint el codi.

Com ho fem? Tornem als mètodes...

Ja us he dit abans que no enumeraríem els mètodes d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura perquè no és el propòsit d'aquesta entrada. El que sí que no podem deixar de dir és que actualment totes les metodologies que es dediquen a l'"aprendre a llegir", proposen equilibrar dues vies: la fonològica i la lèxica.

Deixo pels experts de la jornada que ens aportin més llum sobre aquest treball, però aprofito per compartir amb vosaltres, lectors estimats, algunes petites descobertes recents de materials.


Via fonològica 
El treball del que anomenem "consciència fonològica" és el tema central d'aquesta via, tant a l'EI, com en moltes Aules d'Acollida (AA) on, alumnes ja més grans, també estan fent aquest treball. En aquest sentit, avui mateix, en una AA he descobert aquest Symbaloo amb un recull d'aplicacions interessants pel treball de consciència fonològica. Feu-hi una ullada!

Via lèxica
Un altre espai virtual amb molts de recursos per al treball de l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura que contempla les dues vies és aquest recull de l'escola Diputació que ells anomenen "la meva motxilla".

Espero que us siguin útils.

 
Per acabar aquesta síntesi vull agrair a tots els companys i companyes, grans professionals, que m'acompanyen en aquestes descobertes:
A la Rosa Guàrdia per la seva visió global i prèvia. Menys és més. Sempre.
A la Núria Duch pel seu treball des del SEBE en organitzar la jornada i estimular-me a escriure i investigar en aquests temes.
A les professionals dEI implicades en el treball de "Grafia i Entorn". 
A les professionals d'EI que s'arrisquen  a treballar estratègies amb els més petits.
A en Josep M. Cantaré, tutor d'AA, per la seva cerca de materials.
I a tots els que em llegiu i sumeu.
Per altra banda, els errors que detecteu, són tots meus. Me n'adjudico l'exclusiva. ;)

GRÀCIES!

 



 

domingo, 20 de marzo de 2016

Preguntar la lliçó o sumar coneixement?

 En el darrer post "Expressió per aprendre" parlàvem de la importància de treure allò que tenim a dins, sumant amb els altres, interactuant, dialogant...

Així, gràcies a la interacció i comentari que ha fet al darrer post la companya d'aprenentatges i amiga Rosa Guàrdia, en sorgeix aquest altre.

Com molt bé expressa la Rosa, hem de preguntar i fer extreure el que ja tots portem a dins. Aquest seu comentari m'ha suggerit d'explicar-vos una senzilla "tècnica d'expressió oral" que crec que ajuda a sumar coneixement i a enriquir a tots els que la practiquen.

No dedicaré aquesta entrada a repassar totes les formes en les que podem fer un treball d'expressió oral a l'aula perquè això donaria per un llibre ben gruixut i encara tinc molt per aprendre, de tots els que m'hi vulgueu acompanyar; sobre el tema ;)

Vull proposar una manera senzilla de practicar l'expressió oral en la que tothom pugui parlar i expressar-se per tal d'activar coneixements previs, sumar, fer-se preguntes i aprendre de tots, perquè tots som igual de valuosos.

Sovint els alumnes estudien perquè el docent els preguntarà la lliçó. Proposo fer un petit gir a aquesta pràctica en la que, crec, tots els implicats parlarem, sumarem i guanyarem més.

Fent assessoraments m'he adonat que hi ha maneres més enriquidores de "preguntar" que comporten expressió per tota la classe.

Als infants quan els "preguntem la lliçó", els intimidem, els posem en la tessitura del que és correcte i el que no ho és, del que està bé i el que està malament, del jo ho sé (el mestre) i tu ho has d'aprendre.

Com que treballo amb adults que, com els infants, tenen molt per sumar i aportar al tema que es treballi, quan vull revisar i activar coneixements previs, els proposo que per uns minuts parlin en parelles o petits grups del tema, després en parlem junts i sumem. Ningú es sent intimidat i tothom pot aportar.

Fent-ho així he descobert que el coneixement creix més perquè sorgeixen més preguntes. Hi ha menys certeses i veritats absolutes però també més preguntes i camins oberts als descobriments i interessos de cadascú. 

D'aquesta manera, tots ens sentim més reconeguts i compromesos amb la tasca. Aleshores els proposo que facin aquest petit canvi amb els seus alumnes infants perquè de ben segur passarà el mateix.

Agafeu el tema que vulgueu i feu la prova:

Comencem preguntant la lliçó a la manera "tradicional":

- Marc! Què saps dels tres eixos de la competència lectora? 
El docent em posa cara de por, de "ostres, ostres, si vinc de fer una classe d'Educació Física... uffff"

El mateix passa amb els infants.
- Júlia! Què saps dels mamífers?
Glups! I ara què li dic? Si ella ja ho sap tot i fa una estona em parlaven d'adjectius...

Bromes a part, proveu de fer el canvi:

- Proposeu el tema i deixeu que per una estona, primer, cada u hi pensi individualment per treure i aportar el que ja tenim a dins, amb calma, perquè moltes coses les sabem més enllà del llibre de text i de l'escola i també sumen. Podem fer anotacions de les idees que ens van sorgint i volem comentar. Partim del que és individual perquè tots som diferents i tot el que aportem és correcte.

- Després, per parelles o en petits grups de 3 en parlem una altra estona, amb 5 o 10 minuts, depenent del tema, n'hi pot haver prou. Podem seguir fent anotacions que poden ser, fins i tot, en un bolígraf d'un altre color, per adonar-nos que estem afegint, sumant, fent créixer el coneixement.

- Un cop fet això, en parlem en gran grup i tots seguim sumant idees que enriqueixen, i fem preguntes del que no acabem de veure clar... El docent dinamitzador ordenarà les idees, les classificarà, hi posarà paraules més tècniques... Quan practico aquesta tècnica amb els docents me n'adono i ells també, del que per contra es pensaven abans de començar l'activitat, ja ho saben tot. No solo tenir  gaire res de nou per aportar-los, al contrari, sóc jo qui s'enriqueix i suma de tot el seu bagatge i coneixement. El que sí que faig és crear les condicions perquè aquesta màgia sorgeixi i posar en ordre algunes idees. Amb la pràctica, vaig aprenent també aquest rol.

- Finalment tornem a l'individual. Què ens enduguem? Dediquem uns minuts a revisar tot el que hem parlat anotat i comentat i ens enfoquem en nosaltres mateixos, els nostres projectes personals, els nostres interessos... i agafem per nosaltres el que ens sembli més útil i interessant de l'experiència que acabem de viure.

Tots hem parlat, tots ens hem expressat, tots hem estat reconeguts, tots ens hem ajudat... ningú s'ha sentit més feble, ningú ha estat intimidat, ningú ha passat por...

Quan em pregunto perquè no practiquem més aquesta "tècnica" si és tan senzilla i fàcil de fer em venen al cap dues inèrcies docents que hauríem de mirar de trencar, al meu entendre:

- L'afany de control. Quan pensem en expressió oral, pensem que totes les interaccions s'han de donar o han de ser escoltades pel docent. Això és impossible i al meu entendre, no cal. Hem de confiar molt més en les persones i perquè el coneixement sorgeixi també d'una manera fluida i confiada.

- Els docents parlem massa. Ens sembla que si deleguem l'expressió no treballem prou, no aportem prou, quan la realitat és ben bé la contraria. No es pot ensenyar sense aprendre i si no interactuem i escoltem més, aprendrem ben poc. Curiosament vaig sentir aquesta idea fa poc en una "xerrada de formació" per docents. Quina paradoxa! No n'hi ha prou amb dir-ho, hem de fer-ho, modelar-ho. No podem parlar d'una metodologia i modelar-ne una altra.

En aquest sentit, torno al començament d'aquest post. Gràcies, Rosa Guàrdia pel teu comentari al darrer post, perquè sense ell, aquest nou post no hauria sortit de dins meu ;)

"Ensenyar" menys i aprendre més posant les condicions perquè tots sumem i traiem el que ja tenim a dins.

A veure què us sembla el canvi...
Gràcies a tots per acompanyar-me en el meu aprenentatge!

martes, 1 de marzo de 2016

Expressió per aprendre

Vaig sentir una vegada una frase que deia que els sociòlegs van a Cuba i els pedagogs tenen el laboratori en ells mateixos, en anar reflexionant sobre el propi aprenentatge.
"Aprenc i per tant sóc", seria la meva versió pedagògica del "cogito, ergo sum".

De totes les maneres d'aprendre, l'expressió és la que em sembla més genuïna. Per això m'encanta parlar i també escriure, com per exemple, en aquest bloc.

Avui vull compartir amb vosaltres algunes idees sobre el tema, per animar-vos a que us expresseu molt més des del cor, ment, cos i voluntat, com diem sempre. O sigui, que expresseu emocions i sentiments, idees, moviments i hi poseu consciència. En fer-ho, sobretot si us enfoqueu en coses boniques i positives, servireu de model als altres (el modelatge és la millor manera d'ensenyar) a qui convidareu a perdre la por i a expressar-se també.

Expressió i llenguatges
Quan parlo d'expressió em refereixo a comunicar quelcom: una idea, un pensament, una emoció originals i propis de la persona que s'expressa...

Ho podem fer i proposar que es faci a fills o alumnes de moltes maneres: expressió plàstica, corporal, musical... però sobretot i perquè no requereix cap infraestructura, podem (sobretot a l'escola) fomentar l'expressió oral.

Expressió i aprenentatge

Segur que trobaríem molts arguments psicològics molt ben fonamentats però esmentaré els que he detectat des del meu humil "laboratori".
Expressió i memòria. Si el que rebeu, sigui una conferència, una pel·lícula, una lectura... us la quedeu guardada per a vosaltres i no l'expliqueu ni comenteu a ningú, segurament l'oblit serà molt més invasiu en poc temps.
Expressió i estructuració del pensament. Quan us disposeu a explicar aquella pel·li que tant us ha agradat haureu de buscar una estructura per organitzar la informació. Aquesta estructura us servirà de bastida quan vulgueu explicar el film a un altre amic i també en podreu aprofitar unes parts per quan vulgueu explicar una nova pel.lícula.
Expressió i coneixements previs.  Aquesta bastida mental, per força, es crearà utilitzant idees, emocions ja adquirides anteriorment i crearà connexions noves a la vostra ment, que us serviran més endavant.
Expressió i diàleg. Des de temps antics, la dialèctica ha servit com a font d'aprenentatge, per corregir errors... El curiós és, que essent tan antic el mètode l'utilitzem tan poc...
Expressió i cicle de la informació. Per dir-ho molt esquemàticament: rebem informació, la manipulem i transformem i, en expressar-nos, la transformem en coneixement. L'expressió tanca el cicle de la informació establint connexions i transformant-la en coneixement.

Expressió i creativitat

Per força, qualsevol forma d'expressió ha de ser creativa, ja que parteix de la nostra percepció individual, dels nostres coneixements previs i s'alimenta d'allò social, connectant idees i transformant-se amb els altres. Després d'expressar-nos, en certa manera, ja no som els mateixos, ni tampoc ho és el món. 

 Expressió i valor  

Si totes les les formes d'expressió són creatives, per força totes són úniques  i per tant totes tenen valor. 
En aquest sentit, tan importants són les expressions dels "iguals", com les "divergents", com les dels "experts" i totes serveixen per aprendre.
El diàleg entre iguals ofereix un llenguatge comú, una relativa zona de confort que, sobretot a l'escola pot ser molt ben aprofitada per comprendre explicacions del docent si són compartides entre els alumnes, recreades novament amb les seves paraules i des de la seva subcultura.
Les expressions divergents a les nostres sempre ens poden enriquir i aportar matisos, per tant, si incorporéssim aquesta idea, tan obvia, a les nostres expressions i ens enfoquéssim més en construir que en destruir, l'aprenentatge de tots també creixeria.

Expressió i tribu

Potser m'heu sentit a dir molts cops que per educar un infant cal una bona tribu. Una bona tribu és també una tribu que s'expressa i en la qual expressar-se és un valor i totes les expressions sumen. 

Les comunitats d'aprenentatge, per exemple, parteixen d'aquesta idea i construeixen el seu "somni" de centre educatiu comptant amb tota la comunitat. 

Expressió i sistema educatiu i social

Als centres educatius, sempre en termes generals, hem dedicat molt sovint la major part del temps a rebre informació i a fer exercicis de repetició més que no pas d'expressió.

Malgrat tot el que he anat comentant fins ara, tant en el sistema educatiu com en el social, hem pensat massa sovint en termes d'"allò que està bé i allò que està malament" o en que hi ha alguns que tenen més valor o dret a expressar-se que d'altres perquè "en saben més". Aquestes idees de vegades ens coarten l'expressió i ens fan sentir insegurs limitant-nos l'expressió i per tant l'aprenentatge. Al meu entendre hauríem de canviar aquest enfocament, començant per nosaltres mateixos i assumint el risc. 

Expressió i risc

És cert que expressar-se sempre comporta un cert risc. Risc de ser escoltat, llegit, observat, contradit, renyat, aplaudit... Sovint quan escric, tinc "por" de publicar, de vegades em sento poca cosa davant els experts o penso que potser estic equivocada en algun aspecte o que no he llegit prou sobre algun altre... després però, penso en el risc més gran de tots els que té expressar-se: el risc d'aprendre i ser nosaltres mateixos. 

Què em dieu?  Assumim el risc?

 




martes, 23 de febrero de 2016

El temps de lectura a l'Educació Infantil

Vam dedicar un post d'aquest bloc al temps de lectura en termes generals i pensant sobretot en l'Educació Primària on aquest temps ve regulat per llei i es demana als centres educatius que programin mitja hora de lectura diària per tal de fomentar l'hàbit lector.

Quan mirem d'engrunar la Competència Lectora veiem que té tres eixos:


- Aprendre a llegir
- Llegir per aprendre
- Gust per la lectura

Aquests tres eixos han de créixer de forma simultània a totes les etapes.

El temps de lectura va estretament relacionat amb aquest darrer eix: el gust per la lectura.

Tradicionalment a les escoles ens hem preocupat principalment (de vegades, potser, fins i tot en excés) pel primer dels eixos. L'aprendre a llegir, l'adquisició del codi, la consciència fonològica, les diverses metodologies associades a l'adquisició de la lectura i l'escriptura (de les més fonològiques a les més lèxiques o globals passant per un ampli ventall de variants...). Hem fet un gran treball en aquest eix i encara hi tenim feina... però no és l'objectiu d'aquesta entrada aprofundir en aquests aspectes ara.

Tinc la sort de parlar amb molts docents cada dia i curiosament ens adonem que l'eix del gust per la lectura és el que s'ha treballat menys als centres educatius (sempre en termes generals) a tots els nivells.

El temps de lectura és un temps per dedicar-lo a fomentar el gust per la lectura i a adquirir l'hàbit lector.

Cal un temps de lectura a l'educació infantil?


Des del meu punt de vista és important que hi reflexionem.

L'hàbit lector s'adquireix amb modelatge i dedicant un temps a estimar els llibres, els textos, els codis, les grafies, les imatges. Per tant, segurament, s'adquireix, fins i tot, abans de néixer.

Si els tres eixos de la competència lectora han de créixer conjuntament, no cal esperar a l'Educació Primària per fomentar el gust per la lectura i pensar en un temps de lectura sense pressions.

Com es pot organitzar el temps de lectura a l'Educació Infantil?


Des del meu punt de vista, cada centre o equip de docents d'EI hauria de reflexionar sobre l'eix del gust per la lectura i el temps de lectura a la seva etapa i fer una proposta consensuada pel Pla Lector del seu centre.

Hi pot haver tants models com centres i és bo que així sigui, ja que es tracta de fer el que veiem factible i ens hi sentim a gust.

Pel que he anat descobrint parlant amb docents d'aquesta etapa no es tracta tant de calcar el model de primària amb un temps determinat i posat a l'horari (proposta amb molts avantatges per a l'etapa de primària), sinó que és interessant aprofitar la flexibilitat que ofereix l'EI tenint present que dedicar un temps de lectura per gust sovintejat i conscient contribuirà a adquirir un hàbit lector.

Què podem fer en aquest temps de lectura?


Modelatge de lectura en veu alta per part del docent.
És bo explicar contes, però també ho és llegir en veu alta textos de diferents tipologies. El vocabulari és més ric, es pot parlar de lectures més complexes, es pot ajudar a fer prediccions, hipòtesis i activar de forma implícita altres estratègies de lectura.

Lectura autònoma i independent i modelatge de lectura silenciosa per part del docent.
Aquest és el quit de la qüestió. Si a l'Educació Primària la major part del temps de lectura ha d'anar dedicat a aquesta activitat, a l'educació infantil, de vegades es pot pensar que la lectura autònoma ha d'anar després de l'adquisició del codi. Des del meu punt de vista això no ha de ser necessàriament així. Es pot "llegir" sense haver assolit el codi: es poden llegir imatges, paraules, grafies... es poden olorar els llibres, tocar-los, sospesar-los, admirar-los... es pot agafar l'hàbit d'observar en silenci el llibre, a altres companys com llegeixen i trien llibres i, és clar, al mestre o la mestra llegint en silenci. Des d'aquí convido a tots els docents a provar-ho petites estones.
Ja hem parlat en altres ocasions (El valor de l'avorriment, 5 minuts de meditació diària, Educació lenta...) dels beneficis de tenir espais de reflexió i de pausa. El temps de lectura també esdevé beneficiós en aquest sentit.

Altres activitats.

Recomanacions, parlar de lectures, de llibres que ens han regalat, d'il·lustradors, d'autors, observar llibres en altres llengües i alfabets: en llengües maternes de la comunitat educativa, en llegües originals dels llibres... el que vulgueu... sigueu creatius a nivell d'aula, d'etapa, de centre i entorn.

Us recomano molt que feu una ullada al dossier "Atrapats pels llibres" on de ben segur trobareu bones idees per aquest temps de lectura a EI i també al CI.

Els materials

Cal celebrar que en aquesta etapa, les biblioteques d'aula i els ambients de lectura són molt presents. De tota manera cal afegir que alguns centres incorporen espais acollidors (amb sofàs, estores, coixins... ) que faciliten aquests temps de lectura no només a l'aula, sinó en passadissos i altres racons ben aprofitats.

Les famílies i l'entorn

Pel que fa a les famílies, tradicionalment també els hem informat, sobretot en aquesta etapa, del que fa referència  al primer eix, l'aprendre a llegir i l'adquisició del codi, enfocant-nos sobretot en si hi havia o no dificultats. Proposo que ens hi comuniquem també des del punt de vista del gust per la lectura, fomentant que pares i fills llegeixin o fullegin llibres, revistes i comparteixin un temps de de lectura i un temps de companyia en comú, sense textos obligatoris ni pressions de cap mena.

Pel que fa a l'entorn cal aprofitar i fer-ne presents els recursos: biblioteques, llibreries, grafies, codis, senyals... L'associació del meu barri, per exemple, un dijous al mes ofereix un "Punt de lectura" al carrer, on es fa préstec de llibres. Una iniciativa interessant per aprofitar tant a l'escola i com a les famílies.

La Competència Lectora és un aprenentatge, com molts d'altres, que s'allarga tota la vida, per tant és bo tenir-lo present sempre. Tenim feina a tots tres eixos, però m'agrada fer conscient en primer lloc, el treball de l'eix del Gust per la lectura, dedicant un temps de lectura a totes les etapes i per tant, també a l'Educació Infantil.

Gaudiu dels llibres amb els infants i parleu-ne sempre des del cor!








domingo, 14 de febrero de 2016

Magazine 12.12.15 Conversa amb en Jordi Bofill, artista plàstic i la Maite Cobos, directora de la Fundació el Trampolí.

Magazine 12.12.15 Conversa amb en Jordi Bofill, artista plàstic i la Maite Cobos, directora de la Fundació el Trampolí.

Temes:

- Activitats de la Fundació El Trampolí
- Participació d'en Jordi Bofill, artista plàstic, a la fundació.
- El Teatre del Trampolí.
- Projectes de l'artista Jordi Bofill.


Escolteu el programa!

Feu podcast!


Magazine 14.11.15 Conversa amb la Rosa Guàrdia

Magazine 14.11.15 Conversa amb la Rosa Guàrdia


Vam parlar de:

- La fundació Jaume Bofill
- L'escola a temps complet. Informe.

ESCOLTEU EL PROGRAMA

FEU PODCAST!