El temps de lectura a l'Educació Infantil

Vam dedicar un post d'aquest bloc al temps de lectura en termes generals i pensant sobretot en l'Educació Primària on aquest temps ve regulat per llei i es demana als centres educatius que programin mitja hora de lectura diària per tal de fomentar l'hàbit lector.

Quan mirem d'engrunar la Competència Lectora veiem que té tres eixos:


- Aprendre a llegir
- Llegir per aprendre
- Gust per la lectura

Aquests tres eixos han de créixer de forma simultània a totes les etapes.

El temps de lectura va estretament relacionat amb aquest darrer eix: el gust per la lectura.

Tradicionalment a les escoles ens hem preocupat principalment (de vegades, potser, fins i tot en excés) pel primer dels eixos. L'aprendre a llegir, l'adquisició del codi, la consciència fonològica, les diverses metodologies associades a l'adquisició de la lectura i l'escriptura (de les més fonològiques a les més lèxiques o globals passant per un ampli ventall de variants...). Hem fet un gran treball en aquest eix i encara hi tenim feina... però no és l'objectiu d'aquesta entrada aprofundir en aquests aspectes ara.

Tinc la sort de parlar amb molts docents cada dia i curiosament ens adonem que l'eix del gust per la lectura és el que s'ha treballat menys als centres educatius (sempre en termes generals) a tots els nivells.

El temps de lectura és un temps per dedicar-lo a fomentar el gust per la lectura i a adquirir l'hàbit lector.

Cal un temps de lectura a l'educació infantil?

Des del meu punt de vista és important que hi reflexionem.

L'hàbit lector s'adquireix amb modelatge i dedicant un temps a estimar els llibres, els textos, els codis, les grafies, les imatges. Per tant, segurament, s'adquireix, fins i tot, abans de néixer.

Si els tres eixos de la competència lectora han de créixer conjuntament, no cal esperar a l'Educació Primària per fomentar el gust per la lectura i pensar en un temps de lectura sense pressions.

Com es pot organitzar el temps de lectura a l'Educació Infantil?

Des del meu punt de vista, cada centre o equip de docents d'EI hauria de reflexionar sobre l'eix del gust per la lectura i el temps de lectura a la seva etapa i fer una proposta consensuada pel Pla Lector del seu centre.

Hi pot haver tants models com centres i és bo que així sigui, ja que es tracta de fer el que veiem factible i ens hi sentim a gust.

Pel que he anat descobrint parlant amb docents d'aquesta etapa no es tracta tant de calcar el model de primària amb un temps determinat i posat a l'horari (proposta amb molts avantatges per a l'etapa de primària), sinó que és interessant aprofitar la flexibilitat que ofereix l'EI tenint present que dedicar un temps de lectura per gust sovintejat i conscient contribuirà a adquirir un hàbit lector.

Què podem fer en aquest temps de lectura?

Modelatge de lectura en veu alta per part del docent.
És bo explicar contes, però també ho és llegir en veu alta textos de diferents tipologies. El vocabulari és més ric, es pot parlar de lectures més complexes, es pot ajudar a fer prediccions, hipòtesis i activar de forma implícita altres estratègies de lectura.

Lectura autònoma i independent i modelatge de lectura silenciosa per part del docent.
Aquest és el quit de la qüestió. Si a l'Educació Primària la major part del temps de lectura ha d'anar dedicat a aquesta activitat, a l'educació infantil, de vegades es pot pensar que la lectura autònoma ha d'anar després de l'adquisició del codi. Des del meu punt de vista això no ha de ser necessàriament així. Es pot "llegir" sense haver assolit el codi: es poden llegir imatges, paraules, grafies... es poden olorar els llibres, tocar-los, sospesar-los, admirar-los... es pot agafar l'hàbit d'observar en silenci el llibre, a altres companys com llegeixen i trien llibres i, és clar, al mestre o la mestra llegint en silenci. Des d'aquí convido a tots els docents a provar-ho petites estones.
Ja hem parlat en altres ocasions (El valor de l'avorriment, 5 minuts de meditació diària, Educació lenta...) dels beneficis de tenir espais de reflexió i de pausa. El temps de lectura també esdevé beneficiós en aquest sentit.

Altres activitats.

Recomanacions, parlar de lectures, de llibres que ens han regalat, d'il·lustradors, d'autors, observar llibres en altres llengües i alfabets: en llengües maternes de la comunitat educativa, en llegües originals dels llibres... el que vulgueu... sigueu creatius a nivell d'aula, d'etapa, de centre i entorn.

Us recomano molt que feu una ullada al dossier "Atrapats pels llibres" on de ben segur trobareu bones idees per aquest temps de lectura a EI i també al CI.

Els materials

Cal celebrar que en aquesta etapa, les biblioteques d'aula i els ambients de lectura són molt presents. De tota manera cal afegir que alguns centres incorporen espais acollidors (amb sofàs, estores, coixins... ) que faciliten aquests temps de lectura no només a l'aula, sinó en passadissos i altres racons ben aprofitats.

Les famílies i l'entorn

Pel que fa a les famílies, tradicionalment també els hem informat, sobretot en aquesta etapa, del que fa referència  al primer eix, l'aprendre a llegir i l'adquisició del codi, enfocant-nos sobretot en si hi havia o no dificultats. Proposo que ens hi comuniquem també des del punt de vista del gust per la lectura, fomentant que pares i fills llegeixin o fullegin llibres, revistes i comparteixin un temps de de lectura i un temps de companyia en comú, sense textos obligatoris ni pressions de cap mena.

Pel que fa a l'entorn cal aprofitar i fer-ne presents els recursos: biblioteques, llibreries, grafies, codis, senyals... L'associació del meu barri, per exemple, un dijous al mes ofereix un "Punt de lectura" al carrer, on es fa préstec de llibres. Una iniciativa interessant per aprofitar tant a l'escola i com a les famílies.

La Competència Lectora és un aprenentatge, com molts d'altres, que s'allarga tota la vida, per tant és bo tenir-lo present sempre. Tenim feina a tots tres eixos, però m'agrada fer conscient en primer lloc, el treball de l'eix del Gust per la lectura, dedicant un temps de lectura a totes les etapes i per tant, també a l'Educació Infantil.

Gaudiu dels llibres amb els infants i parleu-ne sempre des del cor!

Desaprendre i modelar

Currículums sobrecarregats de conceptes, abús de llibres de text... i un llarg etcétera de contextos educatius en els que el paper de l'educació ha estat la d'emplenar cubells, com diu la frase de la imatge. Cubells que, mancats d'emoció per ancorar el coneixement es buiden tot seguit de ser emplenats... Els que s'emplenen, és clar! Perquè alguns estan tan bloquejats per pors, sobreestímuls i altres desconnexions... que potser per aprendre caldria buidar-los primer.

Potser a tots per aprendre ens cal primer desaprendre, deixar el llast, emocionar-nos i expressar-nos sense por, tal i com som. Encendre la nostra pròpia i única foguera.

Per educar en el desaprendre només ho podem fer a partir del modelatge, que és com s'eduquen les emocions, els valors, les passions... i el desaprendre, clar. Hem de confiar amb nosaltres mateixos i amb els infants, respectar els temps de cada u, gaudir i estar alegres... només així podrem encendre la foguera de la passió pel coneixement que tots portem a dins. 

Ja hem dit en altres posts que el concepte d'intel·ligència ha canviat molt i que és educable, com ho és també la creativitat.

Crec que aquest vídeo ho explica d'una manera molt gràfica: desaprendre, buidar i modelatge.

Ambients vs no-llocs

En el darrer Magazine la Núria Duch i la Rosa Guàrdia ens parlaven dels "ambients" en l'Educació Infantil. Ens van explicar que no calia que totes les aules fossin iguals sinó que es podien crear espais diferents, temàtics, pensats conscientment amb finalitats educatives on després els infants s'expressaven de forma lliure i creativa. 

No és d'estranyar que, un cop més sigui l'Educació Infantil que ens faci propostes innovadores.

Dèiem també que aquests ambients inspiradors i propis han d'existir també en l'àmbit familiar. En el moment actual en el que molts infants tenen dues cases, cal pensar aquests ambients propis en totes dues.

D'aquests ambients a les aules d'EI podem passar als centres sense aules com la que ens proposa un centre suec o centres molt més semblants a cases que a fàbriques. Entorns líquids i personalitzables on aprendre, desaprendre i crear es donessin la mà.

Ken Robinson afirma que les escoles maten la creativitat. Una dura afirmació que segurament implica molts canvis al sistema educatiu. Però la imatge d'aules amb pupitres verd quiròfan posats en fila no se'm presenta gaire evocadora. Els ambients en canvi em suggereixen bellesa i tendeixen a l'infinit.

De fet, alguns moviments pedagògics que no són nous, com Regio Emilia, posaven molta cura en la bellesa dels materials que es preferien naturals, com la fusta...

En un post de l'abril de l'any passat us parlava del concepte sociològic dels no-llocs, espais sense personalitat ni diversitat (aeroports, centres comercials...) on la gent es troba de pas. Una tendència alienant de la societat actual potser provocada per polítiques uniformadores.

Pensem-hi! Les nostres aules, centres, municipis... creen ambients d'aprenentatge o són uniformes i s'apropen als no llocs?

(Imatge agafasa de "Let tue children play"  https://www.facebook.com/letchildrenplay?fref=photo)

Educació conscient

Imagineu-vos que després d'uns dies de dejuni us disposeu a menjar-vos una poma.

Com ho fareu?

Segurament primer us la mirareu, la tocareu, n'observareu les característiques... finalment de forma activa però pausada (slow) us decidireu a mossegar-la. Notareu les dents com es claven a la pela, el suc de la polpa... Quan en tingueu un tros a la boca no l'engolireu ràpidament sinó que en distingireu els matisos del gust... i segurament trobareu que és una de les pomes, per no dir dels aliments, més bons que heu menjat.

Aquest seria un exemple del que representaria menjar una poma de forma conscient.

Podríem dir que fem massa coses de forma automàtica, inclosa l'educació, i que cal treballar per un nou paradigma d'EDUCACIÓ CONSCIENT en tots els àmbits: aula, centres, entorn, famílies...

Segurament d'Educació Conscient partiria del fet de tenir fills de forma conscient, òbviament.

Com en l'exemple de la poma, l'Educació Conscient seria activa i lenta, respectant els ritmes i les característiques de cada persona. Aquesta educació integraria la diversitat i tots els àmbits i moments de la vida. Seria una educació permanent, flexible (líquida) i afavoridora del creixement personal i desenvolupadora del potencial de cada persona.

Atendria els quatre pilars de desenvolupament de les persones:

Emocional: en la seva vessant intrapersonal i interpersonal (relacions i comunicació)
Ment: intel·ligències, imaginació, conscient, inconscient...
Cos: moviment, percepció, relaxació...
Voluntat: objectius, emprenedoria...

L'Educació conscient promouria un estil de vida creatiu, autònom i de realització personal.

Si pel 2014 us desitjava felicitat, pel 2015 us desitjo plena consciencia de la bellesa del món i la vida... i clar... MOLTA FELICITAT!!! ;)

Relaxació a l'aula i a casa

A les escoles de la Xina fan exercicis de gimnàstica d'ulls i respiracions per a relaxar la vista i el cos entre les classes.

Els fisioterapeutes sovint alerten de les moltes hores que passen asseguts els alumnes a edats primerenques.

El ritme frenètic de les famílies porta sovint a situacions d'estrés que deriven en problemes diversos i en dificultats d'aprenentatge. Com sabeu, la hipòtesi principal de l'Infant Feliç és l'afirmació que el benestar emocional d'infants i joves és la base per tenir tots els canals oberts a nous aprenentatges.

He vist darrerament alguns docents que demanen formació i/o informació sobre tècniques de relaxació a l'aula i ens ha semblat interessant escriure un post sobre el tema. Com sabeu, el paradigma de l'educació lenta (slow) ens sembla un punt de partida interessant. Hem parlat també de la possibilitat de fer 5 minuts de meditació al dia o del temps de lectura a l'escola i a casa com a maneres de dialogar amb un mateix i relaxar-se.

En aquest article trobareu la referència a un llibre que es diu "Avui jugarem a relaxar-nos" que proposa exercicis de relaxació per l'escola i per casa. M'ha semblat molt interessant de tenir en compte.

Per altra banda, ja hem comentat moltes vegades la importància dels models. Els nens i nenes són molt empàtics amb els adults que estimen, per tant una actitud tranquil·la i relaxada serà més educadora que qualsevol exercici que es proposi. A més, si ens deixem endur una tarda de pluja pel "valor de l'avorriment" segur que podrem jugar amb el nostre cos a escriure i endevinar lletres a l'esquena, fer-nos massatges inventats, pessigolles, petons, abraçades... tot ben creatiu...

Atureu-vos un moment i us relaxareu sense fer res... perquè d'això es tracta: de no fer res! ;)

Aquest Nadal dibuixeu amb l'índex un cor ben gran a l'esquena dels vostres fills. Segur que l'endevinen!!!

5 minuts de meditació al dia

He llegit a algun lloc que el Dalai Lama afirma que si als centres educatius féssim 5 minuts de meditació al dia s'acabarien les guerres al món. 

Segur que els beneficis de practicar la meditació són molts. Personalment fa poc que la practico (encara tinc dubtes de si ho faig bé del tot ;) ) i tot i que estic convençuda dels beneficis que aporta i la recomano a tothom, no tinc prou coneixements per parlar-ne a fons.

L'afirmació del Lama però, em serveix per reclamar un cop més aquest temps d'anar cap endins tan necessari per a l'educació del cor.

N'hem parlat d'altres maneres:

- Des del paradigma de l'Educació Lenta encapçalat per Carl Honoré.
- Hem parlat del valor de l'avorriment.
- Ho fem també des d'activitats dirigides a la ment, reclamant un temps de lectura a l'escola i a casa.
- Quan parlem de creativitat i de trobar el nostre element, també hi podríem trobar relacions.

El que sí que és cert, és que l'estil de vida que portem, massa sovint ens allunya del més important: nosaltres mateixos. Aquest tipus d'activitats que comentem i la meditació entre elles ens ajuden a ser més creatius, identificar les nostres emocions, conèixer-nos més, connectar amb la ment subconscient, tan desconeguda... i molt més...

No sé si el Dalai Lama té raó, però potser valdria la pena provar-ho...


M'agrada l'haikú que diu:

"No corris

ves a poc a poc

on has d'anar 

és cap a tu mateix."

Seguirem aprenent junts...

(Ah! I a més dels 5 minuts de meditació no us oblideu dels de riure, jugar, ballar... sobretot els grans!!! ;) )

El temps de lectura a l'escola i a casa

Dèiem en l'entrada "L'infant feliç" que tenim en algunes competències un fracàs d'entre el 20 i el 30 per cent. Una d'aquestes competències bàsiques és la comprensió lectora.

Tot i que els nostres alumnes decodifiquen els mots i tenen una certa comprensió literal dels textos, punxen fort en les preguntes implícites o inferides i tot i que no en tenim dades en l'alfabetització digital (lectura en pantalles) tampoc els deu anar massa bé, ja que les dificultats són creixents amb textos multimodals, multilingües, amb hipertext i enllaços arreu...

És fàcil deduir que aquests baixos resultats d'un coneixement tan instrumental se'n deriven conseqüències acadèmiques, laborals, socials...

Una de les propostes per millorar aquests resultats és ben senzilla: dedicar un temps de lectura diari. Ja que aquest bloc va dirigit a tothom que l'interessi l'educació miraré d'explicar la importància d'aquest temps de lectura tant a l'escola com a nivell familiar.

Pel que fa a l'àmbit escolar les lleis diuen que s'ha de dedicar un temps de lectura diària que a l'educació primària ha de ser de mitja hora. Al document "La lectura al centre educatiu" del Departament d'Ensenyament es donen orientacions per a portar a terme aquest temps de lectura. És important que els docents per cicles mirin d'organitzar-la. L'objectiu principal de dedicar aquest temps a la lectura és la de desenvolupar el gust per la lectura i l'hàbit lector.
Acostumo a dir també que aquesta mitja hora de lectura a l'escola té també una funció compensatòria en aquells alumnes que a casa no hi dediquen encara aquest temps.
De vegades em sobta que en un entorn on la seva funció primera sigui l'alfabetització costi tant implementar aquest temps de lectura, tot i que val a dir que cada dia són més els centres educatius que porten a terme aquest temps diari de lectura i, el més important, que els que ho fan no tornen enrrere sinó que són ells mateixos els que n'enumeren els múltiples beneficis.

Tant o més important que dedicar aquest temps de lectura a l'escola, ho és dedicar-lo a casa. És molt clau que els fills tinguin models de lectura a casa, que llegim plegats, que anem a les biblioteques amb ells i que al final del dia l'acabem relaxadament amb una lectura. No necessàriament hem de llegir novel·les. Hi ha molts textos i moltes maneres diferents de llegir, que cadascú esculli les que prefereixi.

Tant en l'àmbit escolar com en el familiar aquest temps de lectura a més dels avantatges obvis que té per al desenvolupament d'aquest hàbit, també té efectes beneficiosos a nivell emocional i psicològic en general. Aquest temps de lectura el podríem emmarcar dins el paradigma de l'educació lenta del qual parlàvem en una entrada anterior. El temps de lectura és relaxant, reflexiu, consolida coneixement, estableix diàlegs interiors, relaciona idees, activa coneixements previs...

És molt important que tant docents com pares i mares dediquem temps a parlar d'aquestes lectures. La producció oral és motivadora i consolida idees i aprenentatges. Què ens ha agradat? Què ens ha emocionat? Què hem après? ...

El temps per llegir, com el temps per estimar, dilata el temps per viure. 

Daniel Pennac
Com una novel·la

Gràcies per llegir-me ;)

Educació lenta: educació en profunditat.

El 1994 Milan Kundera publicava "La lentitud", un primer elogi a prendrés un temps per a cada cosa. Suposo que en aquells 90 ja començava l'acceleració que s'ha convertit en ritme frenètic.

La major part de la població s'ha traslladat a les grans ciutats, llargues hores de treball i poc temps per dedicar a la família i a un mateix.
Com diu el moviment slow (lent), la lentitud s'ha associat massa vegades a valors negatius com ser maldestre, manca d'interès... sense valorar els positius: actitud reflexiva, raonada, amb interès...

Pel que fa a l'educació ens està passant exactament el mateix en tots els àmbits.

Us posaré un exemple del meu dia a dia. Solem proposar als claustres què implementin mitja hora de lectura diària amb el seu alumnat i sempre, sempre hi ha algú que diu: "és que no tenim temps". Hem de fer el llibre de text, molts i molts exercicis instructius i un munt d'assignatures i projectes inconnexos.

Us enrecordeu quan us parlava del canvi metodològic? Doncs avui parlo del mateix. Un munt de llibres, projectes, iniciatives que totes diuen el mateix però que no som capaços d'integrar i "lligar la maionesa" com solo dir en broma, i seguim extressats i inoperants.

En l'àmbit familiar passa exactament el mateix: treballar, comprar, anar en cotxe, consumir... No hi ha temps per escoltar els fills, encendre la llar de foc (al voltant del foc va néixer la primera escola de la humanitat diu l'Eudald Carbonell), cuinar, fer-nos abraçades i pessigolles, explicar acudits...

I a l'escola igual. No ens cal res més que un bon llibre, la ment pausada i reflexiva, bona companyia i diàleg amb ments pausades i reflexives, l'entorn per fer-nos preguntes i investigar plegats i un altre llibre on fer consultes... i un bon docent que sàpiga integrar tot això, lligar la maionesa, que condueixi el procés.

En el nostre afany d'esmicolar-ho en multiples opcions i oportunitats educatives, o no se'ns ha entès o no se'ns ha volgut entendre, i el que per uns és un tot, per a d'altres, és molta feina.

Slow education: deeper learning, diu l'eslogan. I és ben bé això. Tornant a la lectura: no cal fer 25 comprensions de text amb preguntes literals, potser cal que en fem 8 o 10 i treballem els diferents nivells de comprensió i diferents estratègies... Educació lenta: educació en profunditat.

(Us deixo l'enllaç d'un bloc que la Graó va iniciar sobre el tema de l'Educació Lenta on, si us interessa el tema, hi trobareu més coses.)

Pares, mares, docents, persones grans en general, dediqueu temps a escoltar els infants i a escoltar-vos a vosaltres mateixos. 

Gaudiu de cada instant perquè com dèia l'Heràclit, no us banyareu dues vegades al mateix riu.

O molt millor citar l'Einstein:

"El temps, sempre és relatiu"

Si us en sobra una mica, m'encantarà que feu comentaris...