Expressió per aprendre

Vaig sentir una vegada una frase que deia que els sociòlegs van a Cuba i els pedagogs tenen el laboratori en ells mateixos, en anar reflexionant sobre el propi aprenentatge.
"Aprenc i per tant sóc", seria la meva versió pedagògica del "cogito, ergo sum".

De totes les maneres d'aprendre, l'expressió és la que em sembla més genuïna. Per això m'encanta parlar i també escriure, com per exemple, en aquest bloc.

Avui vull compartir amb vosaltres algunes idees sobre el tema, per animar-vos a que us expresseu molt més des del cor, ment, cos i voluntat, com diem sempre. O sigui, que expresseu emocions i sentiments, idees, moviments i hi poseu consciència. En fer-ho, sobretot si us enfoqueu en coses boniques i positives, servireu de model als altres (el modelatge és la millor manera d'ensenyar) a qui convidareu a perdre la por i a expressar-se també.

Expressió i llenguatges
Quan parlo d'expressió em refereixo a comunicar quelcom: una idea, un pensament, una emoció originals i propis de la persona que s'expressa...

Ho podem fer i proposar que es faci a fills o alumnes de moltes maneres: expressió plàstica, corporal, musical... però sobretot i perquè no requereix cap infraestructura, podem (sobretot a l'escola) fomentar l'expressió oral.

Expressió i aprenentatge

Segur que trobaríem molts arguments psicològics molt ben fonamentats però esmentaré els que he detectat des del meu humil "laboratori".
Expressió i memòria. Si el que rebeu, sigui una conferència, una pel·lícula, una lectura... us la quedeu guardada per a vosaltres i no l'expliqueu ni comenteu a ningú, segurament l'oblit serà molt més invasiu en poc temps.
Expressió i estructuració del pensament. Quan us disposeu a explicar aquella pel·li que tant us ha agradat haureu de buscar una estructura per organitzar la informació. Aquesta estructura us servirà de bastida quan vulgueu explicar el film a un altre amic i també en podreu aprofitar unes parts per quan vulgueu explicar una nova pel.lícula.
Expressió i coneixements previs.  Aquesta bastida mental, per força, es crearà utilitzant idees, emocions ja adquirides anteriorment i crearà connexions noves a la vostra ment, que us serviran més endavant.
Expressió i diàleg. Des de temps antics, la dialèctica ha servit com a font d'aprenentatge, per corregir errors... El curiós és, que essent tan antic el mètode l'utilitzem tan poc...
Expressió i cicle de la informació. Per dir-ho molt esquemàticament: rebem informació, la manipulem i transformem i, en expressar-nos, la transformem en coneixement. L'expressió tanca el cicle de la informació establint connexions i transformant-la en coneixement.

Expressió i creativitat

Per força, qualsevol forma d'expressió ha de ser creativa, ja que parteix de la nostra percepció individual, dels nostres coneixements previs i s'alimenta d'allò social, connectant idees i transformant-se amb els altres. Després d'expressar-nos, en certa manera, ja no som els mateixos, ni tampoc ho és el món. 

 Expressió i valor  

Si totes les les formes d'expressió són creatives, per força totes són úniques  i per tant totes tenen valor. 
En aquest sentit, tan importants són les expressions dels "iguals", com les "divergents", com les dels "experts" i totes serveixen per aprendre.
El diàleg entre iguals ofereix un llenguatge comú, una relativa zona de confort que, sobretot a l'escola pot ser molt ben aprofitada per comprendre explicacions del docent si són compartides entre els alumnes, recreades novament amb les seves paraules i des de la seva subcultura.
Les expressions divergents a les nostres sempre ens poden enriquir i aportar matisos, per tant, si incorporéssim aquesta idea, tan obvia, a les nostres expressions i ens enfoquéssim més en construir que en destruir, l'aprenentatge de tots també creixeria.

Expressió i tribu

Potser m'heu sentit a dir molts cops que per educar un infant cal una bona tribu. Una bona tribu és també una tribu que s'expressa i en la qual expressar-se és un valor i totes les expressions sumen. 

Les comunitats d'aprenentatge, per exemple, parteixen d'aquesta idea i construeixen el seu "somni" de centre educatiu comptant amb tota la comunitat. 

Expressió i sistema educatiu i social

Als centres educatius, sempre en termes generals, hem dedicat molt sovint la major part del temps a rebre informació i a fer exercicis de repetició més que no pas d'expressió.

Malgrat tot el que he anat comentant fins ara, tant en el sistema educatiu com en el social, hem pensat massa sovint en termes d'"allò que està bé i allò que està malament" o en que hi ha alguns que tenen més valor o dret a expressar-se que d'altres perquè "en saben més". Aquestes idees de vegades ens coarten l'expressió i ens fan sentir insegurs limitant-nos l'expressió i per tant l'aprenentatge. Al meu entendre hauríem de canviar aquest enfocament, començant per nosaltres mateixos i assumint el risc. 

Expressió i risc

És cert que expressar-se sempre comporta un cert risc. Risc de ser escoltat, llegit, observat, contradit, renyat, aplaudit... Sovint quan escric, tinc "por" de publicar, de vegades em sento poca cosa davant els experts o penso que potser estic equivocada en algun aspecte o que no he llegit prou sobre algun altre... després però, penso en el risc més gran de tots els que té expressar-se: el risc d'aprendre i ser nosaltres mateixos. 

Què em dieu?  Assumim el risc?

 

Educació conscient

Imagineu-vos que després d'uns dies de dejuni us disposeu a menjar-vos una poma.

Com ho fareu?

Segurament primer us la mirareu, la tocareu, n'observareu les característiques... finalment de forma activa però pausada (slow) us decidireu a mossegar-la. Notareu les dents com es claven a la pela, el suc de la polpa... Quan en tingueu un tros a la boca no l'engolireu ràpidament sinó que en distingireu els matisos del gust... i segurament trobareu que és una de les pomes, per no dir dels aliments, més bons que heu menjat.

Aquest seria un exemple del que representaria menjar una poma de forma conscient.

Podríem dir que fem massa coses de forma automàtica, inclosa l'educació, i que cal treballar per un nou paradigma d'EDUCACIÓ CONSCIENT en tots els àmbits: aula, centres, entorn, famílies...

Segurament d'Educació Conscient partiria del fet de tenir fills de forma conscient, òbviament.

Com en l'exemple de la poma, l'Educació Conscient seria activa i lenta, respectant els ritmes i les característiques de cada persona. Aquesta educació integraria la diversitat i tots els àmbits i moments de la vida. Seria una educació permanent, flexible (líquida) i afavoridora del creixement personal i desenvolupadora del potencial de cada persona.

Atendria els quatre pilars de desenvolupament de les persones:

Emocional: en la seva vessant intrapersonal i interpersonal (relacions i comunicació)
Ment: intel·ligències, imaginació, conscient, inconscient...
Cos: moviment, percepció, relaxació...
Voluntat: objectius, emprenedoria...

L'Educació conscient promouria un estil de vida creatiu, autònom i de realització personal.

Si pel 2014 us desitjava felicitat, pel 2015 us desitjo plena consciencia de la bellesa del món i la vida... i clar... MOLTA FELICITAT!!! ;)

La formació telemàtica per educar la voluntat i l'aprendre a aprendre.

Dèiem en el post anterior que una formació integral ha d'educar cor, ment i voluntat.

Vam dedicar un post també a la voluntat on la idea principal consistia en deslligar-la de l'esforç i veure-la més com la capacitat d'organitzar-se i autodirigir-se per emprendre projectes i aconseguir fites.

També vam parlar fa més temps de com les TIC contribueixen de moltes maneres a promoure el canvi metodològic que necessita l'educació.

Avui volem parlar de la formació telemàtica, on-line, a distància, no presencial i semi-presencial com a eina clau per educar la voluntat i l'aprendre a aprendre.

La formació a distància fa temps que existeix i sempre ha aportat grans avantatges a l'hora d'educar la voluntat.
En general es donen algunes característiques importants:

- Hi ha anticipació del programa, els continguts, l'estructura didàctica, les activitats, l'avaluació... de manera que l'alumne sap en tot moment on és, on va i cap a on s'ha de dirigir.

- La matèria està adequadament temporalitzada, de manera que res es queda per fer.

- Les activitats d'ensenyament-aprenentatge no depenen d'un espai-temps. Els alumnes poden formar-se i organitzar-se com vulguin.

Si a la formació no presencial tradicional hi sumem els entorns virtuals d'aprenentatge que ofereixen les tecnologies actuals, es poden crear entorns d'aprenentatge constructivistes on és possible crear coneixement de forma social-en grup d'una forma molt senzilla.

- Fòrums, xats, wikis... doten als alumnes d'eines bàsiques per a compartir coneixement.

- Imatge, text, video, so, música... permeten crear en entorns multimèdia i multimodals.

- Posen en contacte persones distants en l'espai-temps però que comparteixen interessos i poden crear juntes coneixement nou.

- Els continguts de la matèria, el disseny pedagògic i les eines tecnològiques són els tres aspectes fonamentals, que si són acurats conformen una formació de gran qualitat.

- Aquest tipus d'aprenentatge és bàsic per autodirigir-se, aprendre a aprendre i desenvolupar les destreses necessàries que requereix la Societat de la Informació i el Coneixement.

A Educació Líquida ben aviat us farem partíceps d'un nou projecte en aquesta línia. Esperem que puguem compartir encara més coneixement plegats sense dependre de l'espai ni del temps, amb ubiqüitat i asincronia.

Una abraçada telemàtica!

Cor, ment i voluntat

Tot i que ho hem anat dient de manera fragmentada en diferents posts, ens hem adonat que encara no havíem escrit mai un post de l'Essència de l'Educació Líquida que solem resumir en tres paraules:

COR, MENT I VOLUNTAT

MENT
El sistema educatiu tradicionalment s'ha ocupat de la ment: disciplines, àrees, assignatures, transmetre coneixements, instruir... Aquest aspecte, tot i que molt millorable, sobretot quan el lliguem amb els altres dos, ha estat força desenvolupat i, de fet, es van transmetent coneixements des de fa segles amb eficàcia i sense massa complicacions.
Com hem comentat a altres posts, des d'Educació Líquida creiem en un enfocament interdisciplinari, un replantejament dels continguts, l'ús de les TIC i sobretot d'entorns virtuals constructivistes, poden fomentar la creació de nou coneixement.
En un altre post ja vam parlar de les característiques de la ment creativa.

On estem encara a les beceroles és en els altres dos aspectes que cal educar per a desenvolupar-nos com a persones i ser creatius i emprenedors.

COR
Com hem dit en diversos posts, el benestar emocional és bàsic per tenir la ment oberta a nous aprenentatges.
Com sabeu ens agrada molt la frase:
"Si t'emociona el que fas, estàs creant"
Malauradament el nostre sistema educatiu està mancat de creativitat i emoció.
Cal que potenciem les diferents intel·ligències de múltiples maneres: El temps dels genis, La llibreta d'idees... en poden ser exemples... Cal que ens eduquem connectant amb nosaltres mateixos.

VOLUNTAT
Al meu entendre aquest és l'aspecte que tenim més mal entès en l'educació. Ho comentàvem al post "Voluntat vs Esforç"
La voluntat significa establir fites i objectius, tenir estratègies d'organització, controlar emocions com la impaciència-paciència, frustració davant els obstacles...
Educar la voluntat és bàsic per ser persones d'èxit en mercats laborals flexibles i líquids.

Si la voluntat va acompanyada d'emoció, amb poc o gens d'esforç, la persona sabrà trobar els coneixements necessaris per CREAR.

EDUCACIÓ LÍQUIDA=COR+MENT+VOLUNTAT

Educant la voluntat. Voluntat vs Esforç.

A Educació Líquida solem dir que per a una educació integral cal educar cor, ment i voluntat.

Hem dit moltes vegades que ens queda molt camí per recórrer pel que fa a l'educació emocional, però també ens en queda per aprendre a educar la voluntat.

Al meu entendre l'escola activa i renovadora ha evitat parlar d'educar la voluntat perquè aquest terme massa sovint se'ns ha confós amb el d'esforç. Al meu entendre esforç i voluntat són termes diferents, gairebé oposats.

Mentre que l'esforç ens porta a tasques feixugues, patiment i records de frases com "la letra con sangre entra", la voluntat és molt diferent. La voluntat consisteix en tenir estratègies diverses a l'hora d'abordar una tasca que pot ser llarga: establir objectius a diferents nivells i terminis, esmicolar-los en fites, temporalitzar, organitzar, utilitzar eines com calendaris, agendes, visualitzar, ... i un llarg etcètere. La voluntat també té a veure amb l'actitud i la motivació, l'autoregulació de l'aprenentatge i la metacognició, la competència informacional..., també deu tenir a veure amb l'emprenedoria, el lideratge i molt més...

A mi em sembla que un objectiu o una tasca empresa amb la voluntat ben educada ha de representar poc o menys esforç del que ens pensem. El fet d'anar conquerint petites fites ha de ser plaent i motivador.

Com he dit abans, de vegades hem confós els dos conceptes i ens ha fet por encarar l'educació de la voluntat i una mica a l'escola com en la família, en alguns moments, es pot haver passat d'estils educatius autoritaris a d'altres més laissez faire. Cal trobar l'equilibri amb models constructivistes i educant cor, ment i voluntat.

El segon parany que ens pot haver confós és el treball de la creativitat. Sabem que quan actuem en el que ens agrada el temps passa ràpid, no hi ha esforç, ens sentim inspirats o com diria Robinson en el nostre Element. Però aquest és un instant de l'acte creatiu. És el gol. Però per marcar el gol hem d'entrenar de moltes maneres... No sempre el treball creatiu apareix en l'espontaneïtat. Educar la voluntat també forma part d'educar la creativitat.

Com he mirat d'apuntar, educar la voluntat pot requerir destreses molt diverses però, com sempre, si som famílies i docents models de competència en aquestes destreses tindrem els fonaments educatius més ben consolidats.

Què en penseu? :)

La ment creativa és disciplinada, sintètica, respectuosa, ètica, lliure, feliç, crítica, participativa...

Howard Garner descriu 5 ments o formes de pensar que cal desenvolupar pel s. XXI o per moure'ns al món líquid. Aquestes formes de pensar no subtitueixen ni canvien la teoria de les intel·ligències multiples del mateix Garner en la que exposa que les persones tenim 7 formes diferents d'intel·ligènci en major o menor grau.

Les dues primeres ments fan referència a aspectes més cognitius o a intel·ligències com la lingüística, la matemàtica...

1- La ment disciplinada fa referència per una banda al treball amb diferents disciplines i a l'hora a la voluntat i el treball d'organització i execució.
2- La ment sintètica s'ocupa de prioritzar, organitzar, resumir... continguts.

Al mig trobem la ment creativa que necessita de les dues anteriors i de les dues següents que parlarem a continuació per expandir-se plenament.

La quarta i la cinquena es desenvolupen prioritzant aspectes interpersonals i intrapersonals propis de la intel·ligència emocional.

4- La ment respectuosa és la que es capaç d'integrar la diversitat d'idees, de cultures... per a fer créixer el coneixement.
5- La ment ètica és la que connecta amb els valors, que com ja van dir, han de guiar l'acció i la recerca.

Totes 5 ments són imprescindibles, però al meu entendre totes es fusionen o es troben en la ment creativa.
A Educació Líquida hem parlat altres vegades de COR, MENT I VOLUNTAT.

Quan el cor s'inpira amb valors que guien l'acció, sentiments, emocions... s'activa la ment, els processos cognitius que posen en funcionament destreses de cerca, organitzen, sintetitzen, prioritzen en aquest món infoxicat, digital, plurilingüe... destreses que han adquirit amb la voluntat d'una ment disciplinada que treballa amb tota mena de continguts i disciplines i les connecta i reorganitza per crear quelcom NOU.

Aquest procés pot ser tan senzill o tant sofisticat com calgui sempre que sorgeixi del cor, de l'emoció. Al meu entendre podem ser creatius fent qualsevol tasca/feina, si la fem amb "amor", com se sol dir.

Val a dir també, que un producte creatiu és quelcom nou però que com el procés pot ser senzill, crear no és quelcom minoritari, extravagant, reservat a artistes... com algunes visions romàntiques i alhora limitades de la creativitat ens han volgut fer creure. Crear està a l'abast de tothom, en tot moment. Els infants són molt creatius, si no els limitem.

Quan prenem decicions i actuem amb llibertat també estem creant, per tant, crear també vol dir ser lliures i valents. I també vol dir ser feliços en la mesura, que com vam comentar en un altre post, ser feliç vol dir aprendre i també perquè com hem dit, no hi ha creació si no connectem amb el cor.

Crear també ens permet educar el sentit crític, el fer-se preguntes... Crear també és interactuar, és compartir, és participar...

Com hem dit, les 5 ments que descriu Gardner són imprescindibles... per arribar a la creativitat. No s'hi val quedar-se a mig camí!

Aprendre és crear i crear és aprendre! Siguem creatius també educant, ensenyant... i seguirem aprenent!

(Imatge Farners Puente)

Els valors, motor d'un currículum líquid i creatiu.

Al post sobre els continguts de l'educació parlàvem que des de la LOGSE teníem en compte en major o menor grau tres tipus de continguts:
- Conceptes
- Procediments
- Valors
Els solem dir per aquest ordre i es sol correspondre a la importància, rellevància i temps, que, en general, s'hi sol dedicar.

La meva proposta és girar-ne l'ordre per posar els valors en primer lloc. O sigui així:
- Valors
- Procediments
- Conceptes

Els valors són els que ens arriben al cor, ens motiven i ens impulsen cap a l'aprenentatge. Els valors ens fan entendre el món i ens estimulen a participar i a prendre-hi part. Els valors ens emocionen i estimulen la nostra creativitat.

Evidentment que hi pot haver molts valors segons quines siguin, com dèiem també en el post sobre els continguts, les finalitats de l'educació. Des d'Educació Líquida, l'Infant Feliç el primer valor que proposem és el de la democràcia i la participació seguit de molts altres: la diversitat, el respecte, el compromís, la cooperació...

Amb aquests valors encendrem els nostres cors, motor dels continguts líquids, a partir d'aquí la ment aplicarà estratègies, relacionarà conceptes, posarà en marxa diversitat de competències per mitjà de les múltiples intel·ligències, es farà preguntes i cercarà respostes i amb la voluntat i el treball en equip ens obrirem a crear nou coneixement tot aprenent i compartint amb la il·lusió d'aportar el nostre granet de sorra per millorar el món.

Fent-ho així no només aprendrem més, també serem més feliços , perquè allò que neix del cor, es fa amb poc esforç i ens omple d'alegria.

Accepteu el repte? ;)