Educant la voluntat. Voluntat vs Esforç.

A Educació Líquida solem dir que per a una educació integral cal educar cor, ment i voluntat.

Hem dit moltes vegades que ens queda molt camí per recórrer pel que fa a l'educació emocional, però també ens en queda per aprendre a educar la voluntat.

Al meu entendre l'escola activa i renovadora ha evitat parlar d'educar la voluntat perquè aquest terme massa sovint se'ns ha confós amb el d'esforç. Al meu entendre esforç i voluntat són termes diferents, gairebé oposats.

Mentre que l'esforç ens porta a tasques feixugues, patiment i records de frases com "la letra con sangre entra", la voluntat és molt diferent. La voluntat consisteix en tenir estratègies diverses a l'hora d'abordar una tasca que pot ser llarga: establir objectius a diferents nivells i terminis, esmicolar-los en fites, temporalitzar, organitzar, utilitzar eines com calendaris, agendes, visualitzar, ... i un llarg etcètere. La voluntat també té a veure amb l'actitud i la motivació, l'autoregulació de l'aprenentatge i la metacognició, la competència informacional..., també deu tenir a veure amb l'emprenedoria, el lideratge i molt més...

A mi em sembla que un objectiu o una tasca empresa amb la voluntat ben educada ha de representar poc o menys esforç del que ens pensem. El fet d'anar conquerint petites fites ha de ser plaent i motivador.

Com he dit abans, de vegades hem confós els dos conceptes i ens ha fet por encarar l'educació de la voluntat i una mica a l'escola com en la família, en alguns moments, es pot haver passat d'estils educatius autoritaris a d'altres més laissez faire. Cal trobar l'equilibri amb models constructivistes i educant cor, ment i voluntat.

El segon parany que ens pot haver confós és el treball de la creativitat. Sabem que quan actuem en el que ens agrada el temps passa ràpid, no hi ha esforç, ens sentim inspirats o com diria Robinson en el nostre Element. Però aquest és un instant de l'acte creatiu. És el gol. Però per marcar el gol hem d'entrenar de moltes maneres... No sempre el treball creatiu apareix en l'espontaneïtat. Educar la voluntat també forma part d'educar la creativitat.

Com he mirat d'apuntar, educar la voluntat pot requerir destreses molt diverses però, com sempre, si som famílies i docents models de competència en aquestes destreses tindrem els fonaments educatius més ben consolidats.

Què en penseu? :)

Els tres desitjos humans: plaer, vincles i millora.

Diuen els filòsofs que tots els éssers humans tenim tres desitjos que hem de satisfer per ser feliços. Siguem com siguem: d'ètnies, de cultures, amb experiències i valors diferents, aquests tres desitjos es mantenen en tot ésser humà.

El primer és el desig de plaer. Trobar-nos a gust i tenir benestar material i emocional.

El segon consisteix en establir vincles afectius. Tots volem que ens estimin i ser reconeguts com a persones.

I el tercer és la millora. Establir fites per créixer com a persones des del cor, la ment i la voluntat.

Si ens quedéssim amb el mer hedonisme del primer desig no aniríem gaire enlloc.
Si ens quedéssim amb els afectes sense autonomia no creixeríem gaire com a persones.

Per això hem d'establir fites i objectius de millora per ser cada cop més autònoms i responsables amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb l'entorn.

Establir fites de millora, tant en l'àmbit familiar com escolar, vol dir educar.  Educant cor, ment i voluntat en un ambient plaent i afectiu satisfarem els tres desitjos.

Pel que fa a les diferents disciplines relacionades amb la ment lingüística, matemàtica... hem seqüenciat més bé o més malament moltes fites.

Pel que fa a l'educació emocional però, encara estem a les beceroles pel que fa a establir fites de millora,  per ser conscients, per exemple,  de quan sentim ira o volem superar la timidesa... entre moltes d'altres situacions emocionals que ens poden bloquejar el creixement personal i intel·lectual.

Establint fites eduquem també la voluntat, l'autonomia i l'autodirigir-nos en els nostres aprenentatges al llarg de la vida.

Em plau manifestar que estem avançant molt ràpidament. Dissabte passat 150 professionals de l'Educació Infantil del Baix Empordà, comarques gironines i arreu... van intercanviar idees sobre l'educació emocional en la IV Jornada d'EI que organitza el Servei Educatiu del Baix Empordà.

Educant amb el cor obrim la ment!

Tots els que hi érem en vam gaudir molt!

L'acollida

Aviat farà 10 anys que es van crear les Aules d'Acollida als centres educatius i aquest petit post d'avui va per elles i els seus tutors i tutores.

Aleshores l'arribada d'alumnat nouvingut de procedència ben diversa i amb nivells d'escolarització també molts diferents era molt alta, sobretot en comarques costaneres com la nostra.
Aquell alumnat suposava molts reptes que les aules d'acollida van entomar de forma molt eficaç.

El primer repte i el més evident va ser lingüístic: transmetre la llengua oral al nou alumnat perquè pogués seguir l'escolarització en la llengua vehicular, molt sovint també alfabetitzar a nivells i edats que no són pròpies del nostre sistema educatiu. A nivell lingüístic les Aules d'Acollida van anar creant la seva pròpia didàctica a la carta segons cada alumne amb elements de la de les llengües estrangeres, de l'alfabetització... Per altra banda aquestes aules i els seus centres van acollir també les llengües d'origen d'aquests nous alumnes amb activitats i referències al plurilingüisme als seus projectes.

Però parlar d'Aules d'Acollida és també parlar d'educació emocional. Molts alumnes també arriben amb bloquejos fruit del dol migratori i del xoc cultural, que l'entorn de l'Aula d'Acollida ajuda a dissipar de seguida. En aquest aspecte i absolutament lligat amb el lingüístic els centres van anar inventant activitats diverses d'acollida com el company-guia, l'amic-lector o les parelles lingüístiques. La tasca dels tutors i tutores d'Aula d'Acollida és en aquest sentit molt rellevant també.

El fet de tenir aules d'acollida també ens va fer aprofundir d'una forma més explícita sobre el concepte d'acollida en altres àmbits: els canvis d'etapa de l'alumnat, l'arribada de nou professorat al centre... i parlàvem de centre acollidor

I el centre va començar a plantejar-se la interculturalitat i la gestió de tota aquesta riquesa i diversitat.

El camí de les Aules d'Acollida segueix de forma consolidada. Està essent un plaer compartir aquests quasi 10 anys amb l'alumnat, tutors i tutores... anècdotes, cerques,  treball conjunt...

Bona feina!

Cantem, dibuixem... expressem-nos!

Massa vegades he sentit pares, mares, docents... persones adultes en general (com diria El Petit Princep) dir:
- No sé cantar.
- No sé dibuixar

Permeteu-me l'atreviment però això és impossible. Dir no sé cantar o no sé dibuixar és com dir no sé plorar o no sé riure.

Sovint parlem del modelatge en l'educació i del benestar emocional per tenir ments obertes. Us imagineu que una mare o un mestre digues a un nen: "Ho sento, és que jo no sé riure"?

Ja vam parlar en un post sobre l'art i les emocions i en un altre concretament sobre la música.

Quan algun ministre amb mala intenció ens vol treure la música de l'escola a mi em recorda el llibre  "El nom de la rosa" on es prohibia riure i s'havien de buscar arguments a favor per poder-ho fer en Aristòtil i altres. No us sembli exagerat el que ara us diré: quan dieu no se cantar o dibuixar, li esteu donant la raó a gent grisa com el ministre, esteu dient que dibuixar o cantar tenen poc valor i, ho sento, però això no és veritat: dibuixar, cantar, ballar, parlar, escriure, participar... són tan importants com somriure. Creie-vos-ho!

Rigueu i ploreu perquè, per sort i malgrat ens quedi camí en l'educació emocional, ja tots veiem que és de calaix que hem d'espressar-nos d'aquesta manera. Però els humans som diversos i sofisticats i hem d'espressar-nos de totes les maneres: dibuixant, cantant, ballant, escrivint, parlant, rient, plorant... fins i tot dormint... I el millor de tot és que expressar-se és simplement expressar-se, no hi ha una forma més correcta i una de menys correcta de fer-ho. No. Expressar-se és quelcom únic i exclusiu de cada persona, de cada instant, de cada expressió... I totes són un regal. Així és com ho hem de transmetre als infants. I com ho hem de transmetre? Dons fent-ho, modelant-ho... dibuixant boes obertes i boes tancades, tornant a citar El (gran) Petit Princep.

O sigui, que si mai us diuen "dibuixa'm un xai", només hi ha una resposta possible "et faré el millor xai que hagis vist mai"!

I si us diuen "avui he après tal cançó" doncs a cantar-la i a ballar-la...

Expresseu-vos, creareu coses úniques i sereu més feliços!

Gestionar i integrar la diversitat

Al llarg de la història hi ha hagut mil sistemes de classificació de les persones: castes, classes socials, per gènere, pel color de la pell... Milers de maneres per discriminar i establir jerarquies que afectaven també, evidentment, a l'accés a l'educació i al coneixement.

Encara queden moltes escletxes i moltes barreres i murs per enderrocar però una de les característiques de la societat líquida és el repte que suposa gestionar i integrar la diversitat, en tots els àmbits, però aquí parlarem de l'educatiu.

Anem a fer una petita pinzellada de què comporta gestionar la diversitat als tres àmbits educatius per excel·lència: aula, centre i entorn.

Gestionar la diversitat a l'Aula i al Centre implica que ens plantegem la diversitat de matèries, de llengües, d'eines... el treball cooperatiu on tothom pugui aportar, els agrupaments, la bona acollida, l'atenció d'alumnes amb necessitats educatives especials, l'atenció i orientació a les famílies... però sobretot els valors i l'educació emocional que ens recordin a cada instant que, de dins, tots som iguals i amb una mica d'afecte, una mirada, un somriure... ens trobem de persona a persona i ens reconeixem com a tals.

Gestionar la diversitat a l'Entorn, com dèiem en un altre post, vol dir treballar per empetitir l'escletxa que s'hi forma, per contribuir a una millor comunicació entre família i escola, treballar perquè tots els alumnes puguin gaudir d'itineraris extraescolars tant d'ampliació com de reforç segons els seus interessos i necessitats, acceptar la diversitat d'estructura familiar i donar suport a les pèrdues a moments de desequilibri de l'estructura, a donar pautes per educar cor, ment i voluntat des de tots els àmbits...

Tenim molta feina, és cert. Tenim un gran repte que es diu una educació per a tothom en tots els àmbits. És un repte molt complicat amb moltes escletxes i reticències, però, a grans trets, el got no havia estat mai tan ple com ara, perquè mai ens havíem cregut la democràcia tant com ara i mai havíem estat tan lliures com ara.
Treballem per fer-ho possible. De vegades costarà, però moltes altres, en tindrem prou amb una mirada, un gest, una paraula... això sí, acompanyada d'un somriure.

Tots som un. :)

Practiquem la comunicació assertiva

L'educació emocional té una vessant intrapersonal i una d'interpersonal. En l'educació d'aquesta intel·ligència interpersonal l'empatia, la competència social i la comunicació assertiva són elements clau.

Què és l'assertivitat? Quina paraulota, oi? Doncs ara veureu que la comunicació assertiva té molts avantatges que ens fan més competents socialment i  ens donen benestar emocional.

L'assertivitat és la forma d'expresar-se equilibrada, ni agressiva ni passiva. Les persones assertives fan valdre els seus drets, expressen el que pensen encara que altres persones pensin el contrari. Són persones amb bona autoestima, no se senten superiors ni inferiors i es respecten a ells mateixos i als altres.

La comunicació assertiva és l'equilibrada i la que hem de promoure, però per entendre-la millor la compararem amb els dos estils comunicatius que estan als extrems.

Comunicació agressiva. Sol comportar un to de veu alt, l'utilitza la gent que per defensar els seus drets no respespecta els altres. Sota aquesta comunicació ferotge s'amaga sovint baixa autoestima, ansietat...

Comunicació passiva. Persones que defugen defensar les seves opinions  per por a l'enfrontament. Solen parlar en veu baixa. Tenen respecte pels altres però no per si mateixos. També hi ha baixa autoestima en aquest tipus de comunicació.

Anem a posar un exemple:

Un pare molt enfadat s'acosta a la mestra a la fila i li diu:
- Si tornes a castigar el meu fill et denunciaré. Ja he parlat amb la directora. Ell no ha fet res i sempre li doneu les culpes de tot... (afegiu el que volgueu...)

Una resposta assertiva:
- Bon dia Sr. X. Ara no és un bon moment per parlar, però m'alegro que hagi vingut perquè jo també volia parlar amb vostè. En Y darrerament està més nerviós de l'habitual i  ha picat als companys diverses vegades. Hauríem de treballar conjuntament perquè vostè i jo volem el mateix per l'Y, que sigui feliç i aprengui molt, oi? Haurem de quedar més tranquil·lament...

Només és un exemple. Benvolguts pares i mares no he posat l'exemple en un excés de corporativisme, també en podríem trobar a la inversa, però tot i que hem de promoure la comunicació assertiva per tothom (aquest és l'objectiu del post) cal reclamar-la sobretot als professionals, per el benestar de tots.

La comunicació assertiva s'ha de practicar sempre: amb els veïns amb els fills, amb tothom! Ja veureu com cada vegada us expressareu millor, aprendreu coses i canviareu junt amb els altres.

Els missatges assertius solen ser més llargs, però molt més bonics i respectuosos.

No digueu als nens:
- Calla!
És molt millor:
.- Podries estar un moment en silenci mentre parlo per telèfon? De seguida parlem i m'ho podràs explicar millor. :)

Tingueu sempre a punt una resposta assertiva i si pel que sigui no és així, no passa res. Reflexioneu i l'andemà corregiu el missatge: si vau estar agressius us disculpeu i argumenteu, si vau estar passius respireu i argumenteu.

Expressant-nos creixerem!

Magazine de Ràdio Bisbal. 25.01.14 Rosa Guàrdia. Recerca a escoles d'educació infantil a Suècia.

El Magazine de Ràdio Bisbal 25 de gener de 2014

Conversa amb la Rosa Guàrdia, actualment mestra a l'escola Empordanet de la Bisbal, especialista en Educació Infantil que ha participat en diversos projectes. Ens ve a parlar especialment del seu projecte de recerca a escoles d'Educació Infantil a Suècia.

Enllaç a l'àudio del programa per si voleu per podcast.

Aquests són alguns dels temes tractats:

- Recerca a escoles sueques.

- Educacació Infantil

- Educació lenta i resultats als països nòrdics.

- Educació emocional.

- Família-escola-entorn.

- Coeducació

- Llengües

- Regio Emilia

-Moviment de renovació pedagògica de les Comarques Gironines.

- Reflexió final

Estima'm i digues-m'ho

"Estima'm i digues-m'ho. A mi m'agrada sentir-t'ho dir, encara que pensis que no cal."

Amb aquesta frase tan bonica acaba la Carta d'un/a fill/a a tots els pares i mares. 

Com diem sovint, una educació completa integra cor, ment i voluntat. Avui parlarem del cor i amb el cor, d'emocions i concretament d'amor i d'expressar afecte i estimació. En el nostre post pensem concretament en expressar amor cap als fills, però segurament les 5 formes d'espressar sentiments positius que exposarem poden servir per la parella, amics, persones que estimem en general...

La primera manera d'expressar amor és a partir de "serveis", fer tasques per l'altre. Aquesta forma d'amor cap als fills forma part de ser pare o mare i la donem absolutament com a imprescindible i necessària ja que forma part de la seva supervivència com a criatures que són. Rentar-los la roba, comprar el necessari, vigilar per la seva alimentació... i un llarg etcètere que formen part de la quotidianitat de tenir fills.

La segona manera d'expressar amor seria dedicant temps: escoltant, parlant, fent activitats calmadament, posar atenció als gustos, preocupacions... dels nostres fills. En aquest punt la vida estressada que portem no seria gaire afavoridora i un cop més reclamaríem una educació lenta, també en l'àmbit familiar.

La tercera manera d'expressar afecte aniria lligada amb l'anterior. Seria fent "regals". Diem que va lligada amb l'anterior perquè quan parlem de regals no estem pensant ni en el necessari, ni en coses cares i de consum... res de tot això! Estem pensant en aquell detallet insignificant que només algú que ha parlat calmadament amb al seu fill i li coneix l'ànima, pot endevinar.

La quarta manera és pel contacte físic: petons, abraçades, ballar plegats, pessigolles, somriures...

I la cinquena, com no podria ser d'altra manera és verbalitzant, o sigui, per mitjà de les paraules:

"Estima'm i digues-m'ho."

Per mancances d'aquesta educació emocional que ara volem promoure, a molts adults els costa de verbalitzar sentiments. Intenteu-ho i veureu com millora tot plegat! ;)

Conèixer les 5 maneres d'expressar amor ens pot servir per equilibrar-les de cara als nostres fills i donar-los afecte de totes les formes i així donar-los també un model afectiu, però també ens pot servir per reconèixer com algú expressa afecte cap a nosaltres d'alguna de les cinc formes i de vegades no se'ns ha fet visible perquè nosaltres ens expressem més d'una altra. Com dèiem, hi ha gent que els costa verbalitzar, però ens expressen afecte donant-nos el seu temps o ajudant-nos en alguna tasca...

Però ara que ja sabeu de forma explícita les cinc formes de demostrar amor, us convido a utilitzar-les totes a dojo i tindrem infants més feliços i alegres.

"L'educació és un acte d'amor, per tant, un acte de valor." 

Paulo Freire