Relaxació a l'aula i a casa

A les escoles de la Xina fan exercicis de gimnàstica d'ulls i respiracions per a relaxar la vista i el cos entre les classes.

Els fisioterapeutes sovint alerten de les moltes hores que passen asseguts els alumnes a edats primerenques.

El ritme frenètic de les famílies porta sovint a situacions d'estrés que deriven en problemes diversos i en dificultats d'aprenentatge. Com sabeu, la hipòtesi principal de l'Infant Feliç és l'afirmació que el benestar emocional d'infants i joves és la base per tenir tots els canals oberts a nous aprenentatges.

He vist darrerament alguns docents que demanen formació i/o informació sobre tècniques de relaxació a l'aula i ens ha semblat interessant escriure un post sobre el tema. Com sabeu, el paradigma de l'educació lenta (slow) ens sembla un punt de partida interessant. Hem parlat també de la possibilitat de fer 5 minuts de meditació al dia o del temps de lectura a l'escola i a casa com a maneres de dialogar amb un mateix i relaxar-se.

En aquest article trobareu la referència a un llibre que es diu "Avui jugarem a relaxar-nos" que proposa exercicis de relaxació per l'escola i per casa. M'ha semblat molt interessant de tenir en compte.

Per altra banda, ja hem comentat moltes vegades la importància dels models. Els nens i nenes són molt empàtics amb els adults que estimen, per tant una actitud tranquil·la i relaxada serà més educadora que qualsevol exercici que es proposi. A més, si ens deixem endur una tarda de pluja pel "valor de l'avorriment" segur que podrem jugar amb el nostre cos a escriure i endevinar lletres a l'esquena, fer-nos massatges inventats, pessigolles, petons, abraçades... tot ben creatiu...

Atureu-vos un moment i us relaxareu sense fer res... perquè d'això es tracta: de no fer res! ;)

Aquest Nadal dibuixeu amb l'índex un cor ben gran a l'esquena dels vostres fills. Segur que l'endevinen!!!

El temps de lectura a l'escola i a casa

Dèiem en l'entrada "L'infant feliç" que tenim en algunes competències un fracàs d'entre el 20 i el 30 per cent. Una d'aquestes competències bàsiques és la comprensió lectora.

Tot i que els nostres alumnes decodifiquen els mots i tenen una certa comprensió literal dels textos, punxen fort en les preguntes implícites o inferides i tot i que no en tenim dades en l'alfabetització digital (lectura en pantalles) tampoc els deu anar massa bé, ja que les dificultats són creixents amb textos multimodals, multilingües, amb hipertext i enllaços arreu...

És fàcil deduir que aquests baixos resultats d'un coneixement tan instrumental se'n deriven conseqüències acadèmiques, laborals, socials...

Una de les propostes per millorar aquests resultats és ben senzilla: dedicar un temps de lectura diari. Ja que aquest bloc va dirigit a tothom que l'interessi l'educació miraré d'explicar la importància d'aquest temps de lectura tant a l'escola com a nivell familiar.

Pel que fa a l'àmbit escolar les lleis diuen que s'ha de dedicar un temps de lectura diària que a l'educació primària ha de ser de mitja hora. Al document "La lectura al centre educatiu" del Departament d'Ensenyament es donen orientacions per a portar a terme aquest temps de lectura. És important que els docents per cicles mirin d'organitzar-la. L'objectiu principal de dedicar aquest temps a la lectura és la de desenvolupar el gust per la lectura i l'hàbit lector.
Acostumo a dir també que aquesta mitja hora de lectura a l'escola té també una funció compensatòria en aquells alumnes que a casa no hi dediquen encara aquest temps.
De vegades em sobta que en un entorn on la seva funció primera sigui l'alfabetització costi tant implementar aquest temps de lectura, tot i que val a dir que cada dia són més els centres educatius que porten a terme aquest temps diari de lectura i, el més important, que els que ho fan no tornen enrrere sinó que són ells mateixos els que n'enumeren els múltiples beneficis.

Tant o més important que dedicar aquest temps de lectura a l'escola, ho és dedicar-lo a casa. És molt clau que els fills tinguin models de lectura a casa, que llegim plegats, que anem a les biblioteques amb ells i que al final del dia l'acabem relaxadament amb una lectura. No necessàriament hem de llegir novel·les. Hi ha molts textos i moltes maneres diferents de llegir, que cadascú esculli les que prefereixi.

Tant en l'àmbit escolar com en el familiar aquest temps de lectura a més dels avantatges obvis que té per al desenvolupament d'aquest hàbit, també té efectes beneficiosos a nivell emocional i psicològic en general. Aquest temps de lectura el podríem emmarcar dins el paradigma de l'educació lenta del qual parlàvem en una entrada anterior. El temps de lectura és relaxant, reflexiu, consolida coneixement, estableix diàlegs interiors, relaciona idees, activa coneixements previs...

És molt important que tant docents com pares i mares dediquem temps a parlar d'aquestes lectures. La producció oral és motivadora i consolida idees i aprenentatges. Què ens ha agradat? Què ens ha emocionat? Què hem après? ...

El temps per llegir, com el temps per estimar, dilata el temps per viure. 

Daniel Pennac
Com una novel·la

Gràcies per llegir-me ;)

L'Infant Feliç. Anticipació i verbalització eines per al benestar emocional dels infants.

Totes les persones quan sabem per avançat què s'espera de nosaltres, ens sentim més segurs i podem planificar com podem portar a terme la tasca o objectiu.

Tant en l'àmbit escolar com en el familiar l'anticipació junt amb la verbalització són claus a l'hora d'educar.

Posarem, per començar, un exemple en l'àmbit de l'educació familiar dels més petits:

L'altre dia estava a la biblioteca i una mare amb el seu fill d'entre dos i tres anys va entrar amb el cotxet. Hi havia cua per retornar el llibre que portava a la bibliotecària i el nen s'enfadava perquè volia baixar del cotxet i la mare s'enfadava perquè el nen cridava... i així anar fent... En aquest cas l'anticipació hauria consistit en que la mare, abans d'entrar a la biblioteca, s'hagués ajupit davant del cotxet i hagués dit quelcom així a l'infant:

- Ara entrarem a una biblioteca perquè la mare ha de tornar un llibre. A les biblioteques la gent llegeix i per això és  important estar-hi en silenci. Avui ens hi estarem poca estona perquè només volem tornar el llibre, per això no et baixaré del cotxet. Un altre dia, podem estar-nos-hi més estona i podràs mirar contes i fins i tot emportar-te'n algun a casa com faig jo... 

Amb aquesta verbalització es dona responsabilitat a l'infant i a l'hora se l'estimula a observar tot el que se li ha explicat de la biblioteca amb la qual cosa ja no estarà tant avorrit mentre facin cua. Si el temps d'espera és massa llarg segurament es dirigirà a la seva mare dient quelcom com: - Mama, has dit que era poca estona, en comptes de fer sorolls tipus rabieta. També l'adult pot fer una mirada còmplice a l'infant o ajupir-se novament dient fluixet que pensava que seria més curta l'espera...

L'estona d'espera i observació segurament portarà a l'infant a fer preguntes a la mare al sortir de la biblioteca i s'enriquirà el llenguatge del nen a més de dotar-lo d'autonomia i més responsabilitat en vers la seva conducta.

 Un infant que sap on va, perquè hi va, quanta estona més o menys durarà una activitat... és un infant que es mostrarà molt més relaxat, interessat i obert a la descoberta.

Seguint amb l'exemple. Si al sortir de la biblioteca i tot ha anat més o menys bé, l'adult es torna a dirigir a l'infant i li diu quelcom així:
- T'has portat molt bé a la biblioteca. Ja veig que ets un noi gran i puc anar a tot arreu amb tu. Que bé!
Ara l'adult dóna un reforç positiu a la conducta a més de valorar que s'ha complert la tasca.

Un infant que veu un adult que li parla amb estima i fermesa i sap el que s'espera d'ell, serà novament un infant amb més benestar emocional.

Més endavant en altres posts posarem exemples i eines per a l'anticipació a altres nivells i àmbits, no només el familiar. Com acostumo a dir en l'àmbit docent, el programa d'una assignatura universitària o l'índex d'un llibre són també anticipacions i aproximacions generals a la realitat. Veurem també en el proper "post" metodologies d'aula que apliquen explicitament l'anticipació.

Crec que en tots els àmbits hem de ser més concients de la importància de l'anticipació i la verbalització en aquestes activitats qüotidianes. Per tant, ambdues són eines clau per al benestar emocional i l'adquisició de nous aprenentatges.

En seguirem parlant...

Si ho desitgeu, des d'ara, a través dels comentaris...

L'Infant feliç

Com a docents, psicopedagogs, polítics... mirem d'aplicar nous recursos i metodologies amb més o menys encert i necessitat... Tenim molt camí per anar treballant i aprenent en tots els àmbits: TIC, metodològic, i un llarg etcètere que és el nostre dia a dia i que no hem d'oblidar ni deixar de banda.

Però els arbres ens han de deixar veure el bosc, i molts pensem que a banda de tota la tècnica educativa, la clau de tot plegat rau en les emocions.

Les estadíques ens diuen que tenim al voltant d'un 5% d'alumnes amb necessitats educatives especials greus i permanents. Per altra banda però, tenim d'un 20% a un 30% de fracàs escolar segons matèries i competències bàsiques: lectura, escriptura, competència matemàtica... A més a més, sovint veiem nens desmotivats, enfadats, tristos... arrossegant emocions negatives, per resumir.

El treball educatiu, com sabem, va molt més enllà de l'escola i alguns pensem que s'hauria d'invertir molt més en educació en tots els àmbits: l'escolar, però també en l'entorn i les famílies (seguint models de països petits mirant cap al nord).

L'Infant Feliç obre una secció en aquest bloc dedicada especialment a les famílies. Parteix de la hipòtesi que l'equilibri i el benestar emocional dels infants els permetrà estar oberts i creatius als aprenentatges escolars i extraescolars.

Si ens plantegem, com a entrades anteriors, sobre les finalitats de l'educació avui escollirem la resposta del pedagog Francesco Tonucci que contundentment afirma que la finalitat primera hauria de ser: SER FELIÇOS.

Per aconseguir aquesta fita, de tenir infants més feliços i equlibrats i per tant amb més bon rendiment acadèmic, la implicació i la conducta relacional dels pares i mares és clau. També la dels docents evidentment, tant en l'acomapanyament de l'infant com també, en la mesura del possible, a les famílies tot treballant en equip.

Aquesta secció doncs, intentarà donar pautes a famílies i també a educadors per tenir infants més feliços i alegres i per tant més receptius i creatius a nous aprenentatges. 

En un món on la família patriarcal està, per bé desapareixent, no ens cal tant mirar als nous models d'estructura que poden ser molt diversos com bé sabem i fer-ho més en els estils educatius perquè aquests siguin més constructistes, o sigui, ni autoritaris ni "laissez fair". Aquest tema però, el deixem per un nou post.

Us animem també a interactuar i a fer xarxa tot compartint comentaris en aquest bloc  i/o a contactar si ho desitgeu.

I ja sabeu que...

"Per educar un infant cal tota la tribu"