Que guay que és el casal d'estiu!

- Que bé que m'ho passo al casal!
- No vull que s'acabi el casal!
- A la cloenda del casal farem...

Aquests dies a algunes cases solem sentir frases com aquestes que ens fan valorar molt la importància de l'educació en el lleure i concretament d'aquests casals, que, cada estiu, eduquen a nens i joves, sobretot per mitjà de l'experiència.

A més de les anteriors, també he sentit aquesta frase:

- M'agradaria que l'escola s'assemblés al casal.

Tot i que sabem d'entrada que escola i casal o educació formal i en el lleure són diferents, aquesta frase ens pot fer reflexionar sobre alguns dels aspectes que podem canviar tot agafant el model de l'educació en el lleure per tal de millorar i enriquir l'educació formal. Alguns d'aquests aspectes els hem tractat a aquest bloc i aprofitarem per fer-hi referència:

- Els casals solen partir d'un centre d'interès o tema i a partir d'aquí van desenvolupant activitats algunes orientades al projecte de la cloenda.

- La implicació de la mainada és important a l'hora d'anar desenvolupant les activitats-projecte.

- Un dels aspectes que cal ressaltar és el desenvolupament de les diferents intel·ligencies i sobretot de la intel·ligència kinestèsica o el treball en moviment, com a gran diferència de l'escola.

- Activitats a l'aire lliure, amb aigua, esports, dances...

- Activitats cooperatives.

- Excursions, sortides i més experiències per educar cor, ment i voluntat.

- Expressió artística, física, musical, oral...

- L'entusiasme dels joves monitors i monitores que ballen, juguen i modelen tota mena d'activitats amb il·lusió i energia.

- El temps lliure o temps dels genis.

- Els valors.

- El foment de l'autonomia.

...

Molts d'aquests aspectes són els que reclamem pel "canvi metodològic". No estem dient que l'escola sigui un casal d'estiu però en el món líquid, flexible i divers, podem aprendre tots de tots i alguns elements de l'educació en el lleure podrien enriquir molt l'escola.

Després de lloar el gran valor dels casals i de l'educació en el lleure en general, em queda recordar un dels primers posts d'aquest bloc que anomenàvem "L'escletxa de l'entorn" i és que certament avui en dia hi ha una escletxa entre els nens i nens que poden accedir a aquestes activitats i els que no. Si volem millorar l'educació d'aquest nostre petit país podríem pensar en fer-les més accessibles a tothom. No trobeu?

Trencar bé amb fills

El tema de la separació (canvi d'estructura) amb fills, és un tema molt complex però que intentarem mica en mica anar esmicolant ja que forma part de la realitat líquida a la qual ens referim com a tema de primer ordre.

Al programa l'Ofici de Viure "Trencar bé" s'esmenta que cada cop més parelles busquen ajuda, no tant per a refer la parella, com s'havia fet temps enrera, sinó per trencar bé: organitzar els temps, la custòdia, quan i com verbalitzar-ho als fills, gestionar els dols...

En un trencament hi ha moltes emocions negatives desfermades que cal gestionar i un canvi radical d'hàbits i un dol a superar.
Així com algunes parelles ja superen el dol en parella, d'altres no s'acaben de separar mai del tot, això també és separar-se malament i aquesta negació no afavoreix l'educació dels fills. En molts casos hi ha dependències o codependències econòmiques i/o emocionals... que cal resoldre.

Tot i que és obvi, és molt important dir que MAI s'han d'utilitzar els fills en processos de trencament. Els fills no tenen cap responsabilitat i no s'han de fer partíceps del procés, evitant en tot moment que es puguin sentir culpables. Els processos de separació i divorci són tan freqüents en l'actualitat que si nosaltres no els demostrem el contrari no ho haurien de viure de forma dramàtica. La manera com hàgim actuat davant el canvi i la frustració en situacions anteriors també seran importants en el procés.

És important parlar-los amb estima i respecte cap a l'altre (pare o mare) però a l'hora mantenir-nos ferms en el canvi d'hàbits que s'està produint per no confondre els infants.

Hi haurà molts aspectes a pactar. Un de molt important des del punt de vista educatiu (al que dedicarem un post a part) seran els torns de custòdia. És important que siguem generosos i generoses i responsables en tots aquests pactes pensant en un desenvolupament integral dels nostres fills i filles i en el seu futur com a persones autònomes i independents.
És important verbalitzar i anticipar (el calendari)aquests canvis d'hàbits i torns als nostres fills perquè no sentin que van a la deriva del dia a dia, sinó que s'ha pensat en el que és millor per ells en fer els pactes i que (tot i que amb flexiblitat) els pares adapten les seves activitats a aquests torns.

Amb responsabilitat, generositat i fermesa trencar bé és possible. Amb respecte, organització, flexibilitat, autonomia i acceptació del canvi aquesta crisi pot estar plena d'oportunitats per créxer com a persones i fer que els granets de sorra esdevinguin perles.

"Cor, ment i voluntat sempre treballant junts per ser més lliures i responsables."

L'Infant Feliç. Estructura familiar - Estil educatiu

En el món líquid que vivim totes les estructures estan en canvi i, com sabem, una de les que ha canviat més i que més afecta les emocions és la família
.
En el món desenvolupat actual l'estructura familiar s'ha diversificat enorment. Continuen existint les famílies patriarcals amb un cap de família masculí, mare i fills, però el seu percentatge és molt menor que temps enrera.

Famílies monoparentals, famílies separades, famílies recostituïdes, famílies de parelles hosexuals, famílies amb un únic fill, famílies nombroses, famílies amb fills adoptats, famílies acollidores... No es tracta de fer un llistat. Simplement volem constatar la diversitat d'estructura que, per bé, és present a la nostra societat i per tant als nostres centres educatius.

Dic per bé, perquè aquesta revisió d'esquemes, aquesta vegada familiars, ens fa reflexionar una vegada més sobre molts aspectes i avançar socialment cap a noves formes de relacionar-nos, que, tot i que siguin noves i hàgim d'anar tantejant, ens fan créixer com a persones i com a societat.

Malgrat que aquests canvis no es puguin obviar, al contrari, i demanin una adaptació suplementària a tots: famílies, centres, alumnes... la primera premisa evident quan parlem d'educació dels infants és que la importància en l'educació familiar no recau en quina sigui la seva estructura sinó en quin sigui l'estil educatiu adoptat.

Resumint-ho molt breument podríem dir que podem distingir tres tipus d'estils educatius famíliars:

- Autoritari. És l'estil més tradicional que associem a la família patriarcal (però que tampoc té perquè correspondre-s'hi) on el cap de família té l'autoritat absoluta i l'excerceix sense qüestionaments.

- "Laisez faire". Per desgràcia força famílies han deixat l'estil autoritari i sense saber posar límits amb la mateixa fermesa que afecte, han optat per aquest estil. Deixar fer als fills i filles els fa sentir perduts. Constantment han d'estar demanant seguretat als adults fent rebequeries diverses i mostrant-se disgustats. En certa manera aquest estil educatiu pot suposar un maltracte cap a l'infant (així ho va definir la UNESCO). De vegades, els adults, angoixats passen del laissez fair a l'autoritari, superats per situacions, que caldria que trobessin pautes per corregir com més aviat millor.

- Constructivista. És l'estil educatiu equilibrat. Posa límits amb fermesa i afecte. L'adult té el control de les decisions i dóna així seguretat a l'infant. L'infant i l'adult però, conversen, negocien, verbalitzen les seves emocions i els respecten mutuament.

Obviament les famílies hauríem de ser conscients d'això i tendir a relacionar-nos amb els infants amb un estil educatiu constructivista. L'infant davant d'un adult que sap on posar el límit se sent segur i tranquil. L'adult dóna autonomia i responsabilitat a l'infant que no tem expressar les seves opinions i demandes, sempre d'una forma reflexiva i responsable. L'Infant però sap que la decisió, sempre raonada i ferma, recau en l'adult. Això el fa sentir segur i li referma la seva autoestima. L'adult es preocupa i li dedica temps i això el fa sentir atès igualment que quan se satisfan altres necessitats bàsiques com l'alimentació o la higiene.

Com dèiem abans cap estructura familiar es correspon a un o altre estil educatiu. El que sí que és cert és que si analitzem la família com a sistema (tal i com ho faria la pedagogia sistèmica) podríem afirmar que així com temps enrera les famílies eren sistemes molt més estàtics en l'estil educatiu que apliquessin, en l'actualitat moltes famílies passen períodes de desequilibri fruit d'aquesta societat líquida amb canvis de domicili, d'escola, de feina dels pares... i també: d'estructura.

Intenarem doncs donar algunes pautes  perquè totes les famílies, sigui quina sigui la seva estructura,  tendeixin cap a estils educatius més constructivistes.

També parlarem ens altres "posts" de suports educatius en processos de canvi d'estructura com poden ser les separacions. Sempre partint de la premisa que aquests canvis d'estructura parteixen de la necessitat de viure més feliços i autònomament i ens fan avançar de forma molt positiva tant personal com socialment, ja que representen sovint, entre altres aspectes, una revisió de rols de gènere.

Què opineu? Quina és la vostra estructura familiar? I el vostre estil educatiu?

L'Infant Feliç. Anticipació i verbalització eines per al benestar emocional dels infants.

Totes les persones quan sabem per avançat què s'espera de nosaltres, ens sentim més segurs i podem planificar com podem portar a terme la tasca o objectiu.

Tant en l'àmbit escolar com en el familiar l'anticipació junt amb la verbalització són claus a l'hora d'educar.

Posarem, per començar, un exemple en l'àmbit de l'educació familiar dels més petits:

L'altre dia estava a la biblioteca i una mare amb el seu fill d'entre dos i tres anys va entrar amb el cotxet. Hi havia cua per retornar el llibre que portava a la bibliotecària i el nen s'enfadava perquè volia baixar del cotxet i la mare s'enfadava perquè el nen cridava... i així anar fent... En aquest cas l'anticipació hauria consistit en que la mare, abans d'entrar a la biblioteca, s'hagués ajupit davant del cotxet i hagués dit quelcom així a l'infant:

- Ara entrarem a una biblioteca perquè la mare ha de tornar un llibre. A les biblioteques la gent llegeix i per això és  important estar-hi en silenci. Avui ens hi estarem poca estona perquè només volem tornar el llibre, per això no et baixaré del cotxet. Un altre dia, podem estar-nos-hi més estona i podràs mirar contes i fins i tot emportar-te'n algun a casa com faig jo... 

Amb aquesta verbalització es dona responsabilitat a l'infant i a l'hora se l'estimula a observar tot el que se li ha explicat de la biblioteca amb la qual cosa ja no estarà tant avorrit mentre facin cua. Si el temps d'espera és massa llarg segurament es dirigirà a la seva mare dient quelcom com: - Mama, has dit que era poca estona, en comptes de fer sorolls tipus rabieta. També l'adult pot fer una mirada còmplice a l'infant o ajupir-se novament dient fluixet que pensava que seria més curta l'espera...

L'estona d'espera i observació segurament portarà a l'infant a fer preguntes a la mare al sortir de la biblioteca i s'enriquirà el llenguatge del nen a més de dotar-lo d'autonomia i més responsabilitat en vers la seva conducta.

 Un infant que sap on va, perquè hi va, quanta estona més o menys durarà una activitat... és un infant que es mostrarà molt més relaxat, interessat i obert a la descoberta.

Seguint amb l'exemple. Si al sortir de la biblioteca i tot ha anat més o menys bé, l'adult es torna a dirigir a l'infant i li diu quelcom així:
- T'has portat molt bé a la biblioteca. Ja veig que ets un noi gran i puc anar a tot arreu amb tu. Que bé!
Ara l'adult dóna un reforç positiu a la conducta a més de valorar que s'ha complert la tasca.

Un infant que veu un adult que li parla amb estima i fermesa i sap el que s'espera d'ell, serà novament un infant amb més benestar emocional.

Més endavant en altres posts posarem exemples i eines per a l'anticipació a altres nivells i àmbits, no només el familiar. Com acostumo a dir en l'àmbit docent, el programa d'una assignatura universitària o l'índex d'un llibre són també anticipacions i aproximacions generals a la realitat. Veurem també en el proper "post" metodologies d'aula que apliquen explicitament l'anticipació.

Crec que en tots els àmbits hem de ser més concients de la importància de l'anticipació i la verbalització en aquestes activitats qüotidianes. Per tant, ambdues són eines clau per al benestar emocional i l'adquisició de nous aprenentatges.

En seguirem parlant...

Si ho desitgeu, des d'ara, a través dels comentaris...