martes, 22 de octubre de 2013

Dijous faré vaga

Quan vaig crear el bloc  pensava que, sense perdre de vista les finalitats socials de l'educació, parlaria de temes tècnics bàsicament. No m'imaginava que a la segona entrada ja estaríem de vaga!

I és que en aquest món líquid hi ha tendències molt preocupants en relació a l'educació i l'escletxa entre els que poden pagar els seus itineraris educatius (en els que alguns d'ells fins i tot apostarien per la desescolarització)  i els que queden tan sols com a usuaris d'una educació sotmesa a lleis obsoletes i a retallades que ja són escapçades: sense atenció a la diversitat, sense extraescolars, sense internet, sense...

A Catalunya som plenament conscients de com un model educatiu pot cohesionar la societat i el primer atac de la LOMCE que se'ns va fer evident va ser contra el model lingüístic, però a més del lingüístic hi ha molts altres perills darrera les lleis educatives que se'ns plantegen. Tornant a Bauman: "Creem consumidors o ciutadans democràtics?". Parlar de les finalitats de l'educació certament pot sonar una mica abstracte, però al meu entendre és el "perquè de tot plegat".

Ara mateix, crec que som molts els que pensem que amb la Independència de Catalunya podrem construir un nou Estat entre tots i totes, pensant bé com volem viure i treballar. Com configurem l'educació és bàsic en tot aquest procés. Ara que que hem sortit al cárrer a fer la Via Catalana de forma massiva, ens hem de creure més que mai això de la DEMOCRÀCIA. És cert que ens costa, que no hi hem estat educats, que ens fa una mica de vergonya posar-nos expressar les nostres reflexions. "Qui sóc jo per escriure aquest bloc?" penso sovint... Doncs, una ciutadana més, que espera interactuar democràticament i seguir fent camí com qualsevol altre. Es tracta d'això, que no cal ser ningú especial per participar i interactuar. Ens hem de creure això de la riquesa de la diversitat i senzillament, en la mesura que poguem, ser-hi...

Bé, m'estic enrotllant... quan he començat us volia dir, més enllà de totes les raons socials obvies que trobareu més ben explicades a qualsevol sindicat, algunes de les raons personals de perquè faig vaga dijous.

No pretenc convèncer ningú només posar en veu alta algunes de les reflexions entorn a fer vaga que remenem dies abans d'una convocatòria.

Faré vaga en primer lloc perquè puc fer-ne sense massa mèrits. No m'hi va la feina com en altres sectors ni seré malvista per excercir aquest dret. De la mateixa manera els que no en fan s'estaran als seus llocs de treball i seran plenament respectades les seves decisions. Aquests obvietats formen part de la democràcia i caldrien que s'extenguessin en altres sectors on, per desgràcia, no hi ha tanta llibertat d'expressió.

Tot i que econòmicament cada dia som més "pobres" i la part del sou que em treuran certament em dol, si em comparo amb els companys i companyes de les Balears, el meu dia de vaga té poc mèrit també en aquest sentit i la meva economia no es veurà greument afectada. Podré consumir una mica menys que els que no en faran però... ja es tracta d'això, no? ;)

Faré vaga bàsicament com una expressió més de la democràcia, o sigui, igual que vaig a votar. Hi ha gent que pensa que fer vaga significa aturar el seu servei molestant així els usuaris que el reclamaran. Pot ser que algunes vagues funcionin així. Alguns companys meus s'excusen de no fer vaga dient que "hauran de fer la feina igual". És cert, que jo he canviat les formacions i assessoraments de dijous per altres dies (no queden anul·lades) i potser fins i tot en algun moment de dijous em posaré a l'ordinador a "treballar". Com he dit, no és molestar el que em mou a fer vaga, sinó participar democràticament.

Faré vaga també perquè tinc una filla de 9 anys. Per ella voldria dues coses: en primer lloc que fos una ciutadana informada i participativa i en segon lloc, que en els anys que vénen pugui tenir accés a la formació que ella desitgi i s'hi trobi amb els companys que també ho desitgin. Això sabem de sobres que actualment ja no és així i la tendència és la contrària.

I finalment la raó principal per fer vaga és que em fa sentir molt millor ciutadana, assessora, docent i mare fer-ne que anar a treballar.

Agrairé, com sempre, tots els vostres comentaris. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario