Els Herois de l'Educació

Si heu vist pel·lícules on el tema central sigui l'educació sabreu que gairebé sempre estem parlant d'herois solitaris que transformen, per bé, la vida d'alumnes innocents, innexperts, adormits o fins i tot, d'alt risc social. Solen ser bones pel·lícules, entranyables i emotives, de les quals em ve de gust comentar algunes coses que, en part, es dónen a la vida real de les aules.

Un primer aspecte que em sobta, aquest per no correspondre's amb la realitat, és que en la gran majoria de films el mestre heroi és un home. Pel fet que hi ha moltes més dones que homes que ens dediquem a l'educació, em fa pensar que el tema èpic no se'ns deu escaure o que, un cop més, hem de revisar els models en coeducació. És curiós que entre les protagonitzades per dones hi solen ser més presents els conflictes de conducta i absentisme, com en el cas de la preciosa pel·lícula xinesa "Not one less/ Ni uno menos" (1999) on una nena de 13 anys s'ha de fer càrrec d'una escola rural quan el mestre s'ha d'absentar per uns mesos i el seu primer objectiu és que cap alumne abandoni la seva escolarització. Molt bonica i recomanable. Si parlem de "Dangerous minds/ Mentes peligrosas"(1995) amb una Michelle Pfeiffer karateca, la cosa ja va perdent poesia... I bé, ara mateix no se me n'acut cap més amb dones protagonistes.

Anem als herois masculins doncs. Entre els documentals "Etre et avoir/ Ser y tener"(2002) un mestre francès amb molt d'ofici, fent un gran treball que podríem enmarcar en el paradigma de l'educació lenta en un entorn rural. I si us agrada el tema de l'educació emocional  a "Children full of life/ Pensado en los demàs" trobem a Toshiro Kanamori un de japonès també molt bonic i recomanable.

I com no, els classics: "La lengua de las mariposas" (1999) amb un entranyable i competencial mestre de la República o "El club de los poetas muertos" (1989) un heroi en un estricte col·legi privat anglès aconsegueix que poesia i vida es donin la mà.
Entre el més nou trobem "La clase"(2008) o "La ola"(2008) on la visió s'aixampla una mica més cap al centre i els seus projectes.

I ficció i realitat una mica van de la mà. A cada centre en trobarem alguns (homes i dones) d'herois educatius. Docents amb molt d'ofici que ensenyaven competencialment abans que parléssim de competències i interdisciplinarietat, mestres que utilitzen eines diverses i coneixen tecnologies i xarxes, professors que reflexionen amb l'alumnat i fan un gran treball de comunicació i expressió oral, persones que tracten amb altres persones amb respecte i estimació tot creant un clima de benestar emocional que obre tots els sentits cap al coneixement... i moltes més coses!!! Són herois i heroïnes! I existeixen de debó! Que són capaços de tocar l'ànima d'alguns alumnes i canviar a molt millor el seu destí...

Però tot i que tinguem alguns superdocents no en tenim prou. Per millorar el sistema educatiu cal la implicació de tothom: de l'entorn, com deiem, però també del treball en equip en l'àmbit docent.

 Tot just ara fa poc que ens estem adonant que és important trencar estructures per fer-les més cooperatives i tenir una cultura i projecte de centre. Amb això no vull dir que aquests herois i heroines solitaris que estimen tant la seva feina hagin de deixar d'existir. Al contrari!!! El que m'agradaria es que tots i totes fóssim herois educatius i tot treballant en equip féssim coses molt més grans. I tant de bo quedéssin reflectides en emotives pel·lícules.

I ja que en la darrera entrada parlàvem de l'entorn, citar-vos també un documental del projecte comunitari de Carlinhos Brown "El milagro de Candeal" en el que la música ha aglutinat un projecte educatiu en el marc de les fabeles i el de quatre escoles d'educació infantil europees amb projectes comunitaris, de família i interculturals a "Una nana para Hamza".

Si coneixeu altres pel·lícules de contingut educatiu m'encantarà que me'n passeu la referència.

Gràcies!

Coeducació

Per alguns la coeducació va representar fer el pas de què nens i nenes passessin d'anar a escoles i/o aules separades a compartir aula i escola.

Tot i que avui en dia encara queden centres educatius que segreguen nois i noies per gènere (que, segons el meu parer i perquè quedi clar, no haurien de rebre fons públics), per sort i per bé de la nostra societat aquest primer pas en la coeducació és ja assolit en la immensa majoria de centres educatius públics i concertats.

La coeducació però és molt més que nens i nenes puguin compartir un espai o portar pantalons. La coeducació significa donar les eines i models adequats a nois i noies perquè puguin desenvolupar-se de forma autònoma i independent, sigui quin sigui el seu gènere. 

Aquí, encara hi ha molt camí per recórrer, tant per homes com per dones. Si bé és cert que al llarg de la història les dones han estat les més perjudicades i coartades en els seus drets i que han estat elles les que han anat mica en mica conquerint. Al meu parer, l'evolució, independència i alliberament de la dona va paral·lela a la de l'home. 

La coeducació és prendre consciència en primer lloc que tots, homes i dones, som masclistes. Som masclistes quan pensem que els nostres marits no tindran tanta cura dels fills com nosaltres, som masclistes quan (sense negligència per cap de les parts) no acceptem la custòdia compartida en una separació de parella, som masclistes en un munt de conductes quotidianes en les quals estem immersos.
En fi, ho he reconegut: sóc masclista.
Ara. En la mesura que intento prendre consciència d'aquestes conductes o prejudicis masclistes que formen part de mi i corregir-los, sóc feminista. I com que em sembla cabdal fer aquest procés a nivell social, sóc feminista radical.

La coeducació no pretén que homes i dones siguem iguals, que salta a la vista que no ho som. La coeducació ha de vetllar (de diferents formes, sobretot per modelatge) per donar les eines per tal que nois i noies tinguin les mateixes oportunitats de desenvolupament, autonomia i creixement personal. Una persona completa i independent ha de tendir a tenir autonomia econòmica, emocional i sexual. A partir d'aquesta autonomia podrà fer eleccions lliures en tots els àmbits.

Qui digui que ja ho tenim prou bé, que miri quants fills tenen els alts càrrecs homes i quants les dones amb un càrrec igual. Quin greu per a aquestes dones haver de renunciar a la maternitat! Quin greu per a aquests homes haver de renunciar a la cura i criança dels seus fills. No estaríem tots millor amb uns horaris més conciliadors en tots els àmbits per homes i dones? No estaríem tots millor equilibrant una mica més els rols?

En l'àmbit de l'educació formal la coeducació explícitament apareix en l'apartat projectes, en el marc del projecte de convivència i es fa més present en diades com el 8 de març (Dia de la dona treballadora) o el 25 de novembre (Dia internacional contra la violència envers les dones). Us enllaço un exemple de bon treball  ("Com ha canviat el conte") que fa la meva companya Mar Escamilla pel 8 de març als centres de Sant Feliu.

Per altra banda però, i sense treure importància a aquestes actuacions que són molt útils per a la sensibilització, la coeducació ha d'impregnar tota la nostra conducta, perquè és per modelatge en les accions més subtils quan es transmeten aquests valors. Hem de prendre doncs, consciència de les nostres conductes masclistes i transformar-les.

La coeducació serà doncs un dels paraigües bàsics en la fonamentació de les entrades d'aquest bloc i que tindrem com a referència a l'hora de fer valoracions d'accions educatives concretes tant en l'àmbit escolar com en el familiar. En aquest sentit, quan parlàvem en positiu de la diversitat d'estructura familiar, com ja havíem apuntat, ho fèiem també en relació a la coeducació i revisió dels rols de gènere.


"No woman, no cry. " Bon Marley