L'Infant Feliç. No em donis tot el que demano.

La Carta d'un fill/a a tots els pares i mares és certament un document molt bonic que dóna pautes molt interessants a les famílies per a posar límits i relacionar-se amb els infants i joves en general.

La primera pauta diu:
"No em donis tot el que demano. De vegades només demano per veure fins on puc arribar."

Aquesta primera és molt adequada a les dates que vénen pel que fa a regals i objectes materials. Val a dir però, que les demandes poden ser de qualsevol tipus i que hem d'actuar exactament igual.

Davant de la demanda que sigui, escoltarem a l'infant o jove amb respecte, el deixarem argumentar els motius de la seva demanda, reflexionarem i decidirem.

En moments com aquests, als volts de Nadal, és possible que infants i joves demanin coses innecessaries o que no els volem ni podem donar. Sovint demanen pels imputs mediatics, per la pressió del grup d'iguals (més en els adolescents)...

No hem de defugir mai un NO amb la conseqüent argumentació, pausada i serena. Si ho fem així estarem actuant amb un estil educatiu constructivista.

Cada vegada que hem de donar un NO al nostre fill, no ho hem de veure com un enfrontament, sinó com la oportunitat d'argumentar, reflexionar, debatre i compartir amb una persona molt important a les nostres vides que haurà de madurar i prendre decisions en un futur.

Posem un exemple.

Un adolescent demana una "tablet" aquest Nadal perquè és "molt guay" i els seus amics ja la tenen. Nosaltres pensem que és innecessària i una despesa excessiva.

(Consti que m'encanten els ginys tecnològics i els considero una joguina molt educativa afavoridora de la creativitat i l'alfabetització tecnològica, però també crec que se'n fa un abús a nivell de consum i cal fer reflexionar als adolescents.
Dir també, que si estem totalment convençuts que volem la "tablet" o el que sigui, evidentment que la comprarem. Només és per posar un exemple amb un giny d'actualitat.)

Arguments que li donem, per exemple:
- Tenim dues teles, dos ordinadors, smartphones, la wii... No veiem cap funció/utilitat nova que aporti la tauleta.
- Dediquem molta estona amb els aparells que ja tenim i de vegades ens queixem que ens manca temps per altres coses.
- Representa una despesa important. A casa prioritzem que tinguem tots les coses necessàries (material escolar i extraescolar, roba...) a punt i d'una qualitat edequada per treballar bé. Reflexionar sobre el necessari i l'innecessari.
- El grup d'iguals. Parlar explicitament sobre la importància dels iguals (amics, companys) amb les persones, sobretot en els joves, el fet que això té aspectes positius i negatius i és important saber-ho...
- I molts altres arguments que ens semblin...

Evidentment només és un exemple per posar paraules a com podríem actuar. En aquest cas amb un adolescent podríem discutir però si hem anat argumentant els NO al llarg dels anys, el diàleg serà molt més fàcil perquè ja el tindrem per mà i sabrà que les nostres decisions són fermes.
Amb infants més petits de 2 o 3 anys davant d'un NO es poden donar, de vegades, les típiques "rabietes". Cal conservar sempre la calma i el somriure davant d'aquestes situacions i no cal dir que el que és més important que conservem és la fermesa de la nostra decisió que farà que en un futur no es repeteixi la conducta desmesurada.

"A vegades només demano per veure fins on puc arribar."

És cert. El pares són els referents dels infants i aquests esperen dels adults decisions fermes i segures. De vegades només demanen i desitgen un NO que els doni seguretat, que els demostri que l'adult té les coses clares, porta les regnes i si a més els dona arguments, l'estimaran i l'admiraran encara més.

No tingueu por doncs, de dir que NO als infants i joves, quan hagi de ser així.

Per altra banda, feu-los sentir que tenen el que necessiten, que sou i han de ser generosos en tots els sentits. Un article deia l'altre dia que ens fa molt més feliços regalar que rebre regals i certament és així. Que si demanem bé obtenim més coses. Que no cal demanar-ho tot, que cal confiar en les boniques sorpreses i creure una mica en la màgia... I nosaltres vetlllarem perquè aquesta màgia hi sigui...

I tornant al Nadal. Una vegada vaig trobar la dependenta d'una botiga de joguines comprant entrades pel Circ Cric (que de vegades ve a Girona per aquestes dates) pels seus fills com a regal de Reis. Em va fer gràcia que justament ella (que ven joguines) pensés en regalar una experència. Regaleu-los experiències: circ, teatre, cinema, un dia a la muntanya... És molt probable que d'aquí a 20 anys ho recordin amb més il·lusió que d'altres objectes materials. I a més no són sexistes i les podem fer tots junts.

I sobretot, sobretot regaleu petons, abraçades, somriures, paraules boniques...

"Ningú és tan pobre que no pugui regalar un somriure, ni tant ric que no el necessiti."

(Greu oblit. I regaleu llibres pel temps de lectura a l'escola i a casa. ;)  )

La lectura i l'alfabetització digitals

El filòsof McLuhan va definir com a Galàxia Gutemberg al període de temps on l'expressió escrita després de l'expansió de la impremta es definia per la linealitat i la repetició.

L'alfabetització va canviar les estructures mentals de les persones i tot i que l'analfabetisme ha anat minvant al món, especialment als països desenvolupats, encara és lluny de desaparèixer i un cop més les dones en són les més afectades.

En la tasca d'avui d'alfabetització, aquesta lectura lineal es torna més complexa amb els nous formats digitals. Aquesta nova forma de llegir requereix les estratègies pròpies de la lectura en paper més d'altres de noves. Les estructures mentals tornen a canviar i passem d'un pensament lineal a un pensament en xarxa.

La caraterística més evident de la lectura digital és el canvi de suport: del paper a les pantalles connectades a Internet. Aquesta connectivitat dóna ubicuitat a l'experiència lectora.

La caraterística més important però, al meu entendre, seria la personalització de l'experiència lectora. El lector digital mentre llegeix va rebent diferents imputs/propostes d'informació multimodal (hipertext, imatges, vídeos) i ell mateix ha d'anar traçant el rumb de la seva lectura. És important haver desenvolupat una ferma competència crítica per valorar les fonts i no perdrés seguint "cants de sirena".

Només com a petit apunt pràctic: no és el mateix després d'una cerca obrir una pàgina que acabi amb .com, .cat, .org... És important ensenyar als alumnes que la informació que hi trobarem (només mirant aquest detall) serà diferent. També a casa podem donar aquesta mena de pautes als nostres fills. Si compartim tasques a l'ordinador amb alumnes i fills els ensenyarem a ser crítics i a utilitzar aquestes eines de forma més creativa i autodirigida.

Una altra característica important de la lectura digital és l'hipertext, el text actiu que ens enllaça a nova informació, que podríem considerar una nova tipologia textual.

L'escletxa digital doncs no ve només definida per l'accés a Internet sinó també per l'alfabetització en estratègies de lectura digital.

Seguirem parlant de textos, generes, i estratègies propies de la lectura digital en nous posts i que us recomanem treballar de forma explícita ja que actualment per a moltes persones pel temps de lectura digital és més ampli que el lineal. Cal doncs dominar totes les estratègies per un bon pensament crític en xarxa.

Per acabar, us enllaço un dossier del Departament d'Ensenyament sobre el tema: "La lectura en digital." 
I , encara a les novetats de la XTEC, acabat de sortir, la pàgina sobre Competències Bàsiques: àmbit digital.

Els continguts líquids de l'Educació.

Un dels debats importants en educació és el dels continguts. Què cal ensenyar? Quin ha de ser el currículum educatiu per formar ciutadans del segle XXI? Quin ha de ser el currículum educatiu del sistema educatiu en l'Estat propi?
Certament és una pregunta important que afecta directament a tot el sistema educatiu, a la manera de fer dels docents i al reclamat canvi metodològic.

La resposta depèn de tres qüestions al meu entendre:

1- De la finalitat de l'educació. En aquest sentit podem tenir currículums més orientats als creixement personal, cultural i democràtic i d'altres més orientats a aspectes tècnics i a la formació de treballadors. Aquest seria un primer punt de debat.

2- El segon aspecte afectaria més a l'abast conceptual: històric, cultural, lingüístic... És evident que una part dels conceptes proposats pot ser diferent si aquest currículum es pensa desde l'Estat Espanyol o desde l'Estat Català. Aquest és també un aspecte per anar treballant.

3- El tercer aspecte i que més m'interessa avui és el més pedagògic. Quin currículum tenim i com el portem a les aules? Ja que aquest aspecte genera molts debats i controvèrsies que caldria definir bé.
Del Trivium i el Quadrívium medievals, la veritat, és que no ens hem mogut gaire. Encara hi ha molta gent que és defineix de "lletres" o de "ciències". Aquest seria al meu entendre un primer aspecte a superar. Crec que tant "humana" és la física com la filosofia.
Per anar abreujant passarem a la LOGSE. Aquesta controvertida llei va ser de les més pedagògiques i va fer una gran aportació als continguts classificant-los en tres tipus: conceptes, procediments i actituds, valors i normes.
Amb aquest substrat vam formar-nos inicialment molts docents actuals i a partir d'aquí han anat apareguent un conjunt d'orientacions encertades però disperses: competències bàsiques, ús de les TIC, interdisciplinarietat, valors i projectes nous... tot barrejat amb lleis retrògrades (que no perdrem temps a analitzar), retallades...

En fí! Que estem davant d'un currículum líquid! Ja ho veieu...

I què fem els docents davant d'aquest panorama? Doncs una mica de tot:

- Alguns redueixen, com ja vam comentar, els continguts de l'educació al que diu el llibre de text de forma dogmàtica.
- D'altres, sobretot els he vist a secundària, han fet una interpretació dels tres tipus de continguts de la LOGSE traduida a l'avaluació, repartint la nota de l'alumne a un 33% en cada un dels tipus, amb la qual cosa, si l'alumne "es porta bé" (com se sol dir) ja té tres punts.
- I d'altres surfegen aquest currículum líquid tot integrant competències bàsiques, noves eines, valors, educació emocional... i un munt d'ingredients líquids que van fent xup-xup en una educació lenta que tampoc té tant de nou.

Al meu entendre però encara ens sentim massa lligats al pes dels continguts conceptuals i hauríem d'anar fent un important tomb.

Com que se m'està allargant el post, em quedo en aquesta primera descripció i deixo la meva proposta personal de currículum líquid per un altre post. Prometo explaiar-me sobre els tres tipus de continguts, la interdisciplinarietat, les competències bàsiques... i més, molt més... ;)

És un tema molt important si volem configurar un sistema educatiu propi i caldria que l'anéssim treballant, com sempre entre tots i totes, per donar una resposta més ferma als docents.

Què han d'aprendre els nois i noies del s. XXI?
Us agrairé molt les vostres aportacions.

L'Infant Feliç. El calendari i l'agenda: eines per a l'anticipació i planificació escolars i familiars.

En dues entrades anteriors hem parlat de l'anticipació tant en l'àmbit familiar com en l'escolar. Dèiem que a tots ens agrada saber per avançat què s'espera de nosaltres, quines tasques o conductes hem de portar a terme, com ho podem fer i en quin termini... i sabent-ho podrem complir més fàcilment el nostre objectiu, autoregular-nos i tenir una visió més clara del nostre procés.

Cal doncs ser el màxim d'explícits amb el que els infants han de fer o faran perquè no vagin perduts. Aquest coneixement avançat de les coses també els aporta seguretat i confiança en els adults i en ells mateixos.

Una eina senzilla per portar a terme aquesta anticipació sobretot en l'àmbit familiar és penjar un calendari a l'habitació de l'infant per anar-lo orientant en el seu dia a dia. Ara que ve el Tió, pot ser un bon regal per a totes les edats, ja que n'hi ha de diferents personatges coneguts pels nens i nenes com "Les tres bessones", "Geronimo Stilton",  "Tintín"... i molts més. Si ens agrada treballar amb paper també el podem fer nosaltres mateixos, és ben senzill. Si el fem però, és important que sigui una mica gran i que ens permeti fer anotacions als dies, a les setmanes...

Com dèiem és una eina adequada per a totes les edats.
Els més petits començaran per aprendre els noms dels dies de la setmana i dels mesos de l'any, a contar-los... a contar quan temps falta per Nadal... o pel dia de l'excursió amb l'escola...

 El calendari pot servir també com a eina per autoregular la conducta, per exemple, posant un senyal d'un color si hem fet el que calia (deures, somriure... ;) ) o mantenir un esforç per més temps, com un entrenament o uns deures especials... El calendari ens ajudarà a visualitzar i a manterir i motivar-nos en objectiu. Aquest treball d'autoregulació és especialment útil en infants petits i, si es fa ben fet, molt probablement no caldrà tornar-hi quan el nen o nena sigui més gran.

A totes les edats però l´ús principal del calendari és l'anticipació. Podrem marcar tot el que sigui rellevant per l'infant perquè no tingui la sensació d'anar per la vida a la deriva. El dia que es quedarà a cals avis perquè ho hem parlat amb els cosins, el dia que no es quedarà al menjador perquè té revisió metge, el dia que l'han convidat a un aniversari... i tantes i tantes altres coses que anirem verbalitzant  i així anar gaudint i aprenent a l'hora. Cada vespre a més de la lectura diària podem dedicar uns minuts a mirar-nos el calendari i parlar del que hem fet i del que volem fer.

En tots els casos l'ús del calendari em sembla molt interessant, però voldria remarcar que encara es fa més útil en el cas d'infants en que pare i mare estiguin separats i hi hagi torns de custòdia (vegeu si us ve de gust el post: Estructura familiar- Estils Educatius). En el cas en que l'infant passi una setmana a cada casa, per exemple, és important marcar-ho al calendari (seria interessant tenir-ne un a cada casa, fins i tot), així com si hi ha algun canvi en algun dia concret, és bo que l'infant ho sàpiga amb el màxim d'anticipació. Com s'organitzaran dates assenyalades i amb qui estarà... Quines activitats pot organitzar amb uns o altres. Novament en aquesta riquesa de gaudir de diversitat d'entorns, amics, famílies... que pot ser molt estimulant i agradable, també hi ha el parany de perdre-s'hi una mica si no ho planifiquem de forma organitzada i mantenim amb fermesa i flexibilitat un ordre una mica estable.

En l'àmbit escolar a partir de 3r de primària es sol introduir l'agenda per anotar i planificar deures i tasques. Com és habitual, si des de casa hem anat organitzant-nos en el temps amb el calendari i/o altres eines, la introducció de l'agenda no representarà  dificultats.

Els Herois de l'Educació

Si heu vist pel·lícules on el tema central sigui l'educació sabreu que gairebé sempre estem parlant d'herois solitaris que transformen, per bé, la vida d'alumnes innocents, innexperts, adormits o fins i tot, d'alt risc social. Solen ser bones pel·lícules, entranyables i emotives, de les quals em ve de gust comentar algunes coses que, en part, es dónen a la vida real de les aules.

Un primer aspecte que em sobta, aquest per no correspondre's amb la realitat, és que en la gran majoria de films el mestre heroi és un home. Pel fet que hi ha moltes més dones que homes que ens dediquem a l'educació, em fa pensar que el tema èpic no se'ns deu escaure o que, un cop més, hem de revisar els models en coeducació. És curiós que entre les protagonitzades per dones hi solen ser més presents els conflictes de conducta i absentisme, com en el cas de la preciosa pel·lícula xinesa "Not one less/ Ni uno menos" (1999) on una nena de 13 anys s'ha de fer càrrec d'una escola rural quan el mestre s'ha d'absentar per uns mesos i el seu primer objectiu és que cap alumne abandoni la seva escolarització. Molt bonica i recomanable. Si parlem de "Dangerous minds/ Mentes peligrosas"(1995) amb una Michelle Pfeiffer karateca, la cosa ja va perdent poesia... I bé, ara mateix no se me n'acut cap més amb dones protagonistes.

Anem als herois masculins doncs. Entre els documentals "Etre et avoir/ Ser y tener"(2002) un mestre francès amb molt d'ofici, fent un gran treball que podríem enmarcar en el paradigma de l'educació lenta en un entorn rural. I si us agrada el tema de l'educació emocional  a "Children full of life/ Pensado en los demàs" trobem a Toshiro Kanamori un de japonès també molt bonic i recomanable.

I com no, els classics: "La lengua de las mariposas" (1999) amb un entranyable i competencial mestre de la República o "El club de los poetas muertos" (1989) un heroi en un estricte col·legi privat anglès aconsegueix que poesia i vida es donin la mà.
Entre el més nou trobem "La clase"(2008) o "La ola"(2008) on la visió s'aixampla una mica més cap al centre i els seus projectes.

I ficció i realitat una mica van de la mà. A cada centre en trobarem alguns (homes i dones) d'herois educatius. Docents amb molt d'ofici que ensenyaven competencialment abans que parléssim de competències i interdisciplinarietat, mestres que utilitzen eines diverses i coneixen tecnologies i xarxes, professors que reflexionen amb l'alumnat i fan un gran treball de comunicació i expressió oral, persones que tracten amb altres persones amb respecte i estimació tot creant un clima de benestar emocional que obre tots els sentits cap al coneixement... i moltes més coses!!! Són herois i heroïnes! I existeixen de debó! Que són capaços de tocar l'ànima d'alguns alumnes i canviar a molt millor el seu destí...

Però tot i que tinguem alguns superdocents no en tenim prou. Per millorar el sistema educatiu cal la implicació de tothom: de l'entorn, com deiem, però també del treball en equip en l'àmbit docent.

 Tot just ara fa poc que ens estem adonant que és important trencar estructures per fer-les més cooperatives i tenir una cultura i projecte de centre. Amb això no vull dir que aquests herois i heroines solitaris que estimen tant la seva feina hagin de deixar d'existir. Al contrari!!! El que m'agradaria es que tots i totes fóssim herois educatius i tot treballant en equip féssim coses molt més grans. I tant de bo quedéssin reflectides en emotives pel·lícules.

I ja que en la darrera entrada parlàvem de l'entorn, citar-vos també un documental del projecte comunitari de Carlinhos Brown "El milagro de Candeal" en el que la música ha aglutinat un projecte educatiu en el marc de les fabeles i el de quatre escoles d'educació infantil europees amb projectes comunitaris, de família i interculturals a "Una nana para Hamza".

Si coneixeu altres pel·lícules de contingut educatiu m'encantarà que me'n passeu la referència.

Gràcies!

L'escletxa de l'ENTORN

Quan parlem de les carències del sistema educatiu ens centrem principalment en els mals de l'escola i l'educació formal, com si des d'aquest àmbit ho poguéssim arreglar tot.
En el marc de l'educació obligatòria i la docència tenim feina i molt marge de millora i d'innovació, no ho negarem, però treballant sols no ens en sortirem.

Si comencem a mirar a aquests països del nord que treuen millors resultats, una de les grans diferències recau en la inversió i sistematització del treball de xarxa: en l'ENTORN.

Com dèiem a la primera entrada d'aquest bloc, els itineraris educatius de cada infant, s'han privatitzat i l'educació pública està quedant estàtica i ancorada en lleis neoliberals.
Val a dir però, que aquesta educació pública és, ara per ara, l'únic espai d'autèntica cohesió social. Malgrat tots els seus defectes, preservem-lo com un tresor!

Tornem però a l'ENTORN, ja que es aquí on es comencen a diversificar itineraris i apareix una autèntica escletxa social. El treball d'entorn parteix del concepte que l'educació és un tot, que es forma amb l'experiència, en la participació en una comunitat. El poble, l'escola, la família... diferents sistemes que interaccionen i es retroalimenten entre ells.

Fins els nostres dies el treball d'ENTORN en el nostre context ha estat sobretot de caràcter assistencial, no preventiu ni relacional o de suport a l'educació formal, informal i familiar. Cal lloar la feina dels serveis socials i d'altres institucions dedicades a l'entorn, però per manca de recursos la seva feina sempre consisteix més en apagar focs que en una tasca més pròpiament educativa. I, per desgràcia, en el moment actual, cada vegada més i sort en tenim!
Conec un poble, per exemple, que es planeja de tenir un centre menors i no té ni biblioteca. Oh! My God!

El treball educatiu d'entorn que des d'aquest post reclamem, sense deixar de banda aquest que tenim i intensificant-lo, va més en la línia que van començar a proposar els Plans Educatius d'Entorn (encara existents però sense recursos). Plans pel treball comunitari i familiar per reduïr l'escletxa que hi ha entre el món escolar i l'extraescolar: en la música, l'esport... i tants altres itineraris de pagament.

Els, tant reclamats pels centres, Tallers d'Estudi Assistit, de suport als deures i aprenentatges escolars en general, n'eren una de les actuacions estrella, d'aquests plans.

Els suports a l'educació familiar per al benestar emocional dels infants tot ajudant a trobar a les famílies models educatius més constructivistes és un altre dels grans pilars absents de l'educació en el marc de la xarxa.

La Fundació Pallach, amb la que sovint tinc el plaer de col·laborar treballa plenament en aquesta línia. Feu-hi una ullada!

Un bon treball d'entorn amb molta més inversió i treball en equip de tots els agents educatius fent moltes més tasques preventives i educatives que merament assistencials es traduiria en millors resultats acadèmics als centres educatius, millor cohesió social i intercultural i més benestar emocional d'infants i famílies.

El treball d'entorn és bàsic i no el podem oblidar a l'hora de plantejar canvis i millores educatives quan ens plantegem dissenyar un Sistema Educatiu propi.

"Tothom educa, s'educa tothom; fem xarxa. "

Fundació Josep Pallach

"El tot és més que la suma de les parts."

"Per educar un infant cal tota la tribu."

El llibre de text: ús o abús

Un dels grans invents del segle XX, junt amb el tampax o els mocadors de paper, va ser el llibre de text. Aquesta mena de llibres de consum massiu a les nostres aules ha arrelat amb una força tan extraordinària que, moltes vegades, aquesta eina pedagògica, com un petit o gran dictador imposa absolutament tot: programació, temps, didàctica, avaluació... tot.

Sempre que es proposa un canvi metodològic, com per exemple, el temps de lectura, topem amb el llibre de text, com si del clero es tractés. "És que no tenim temps perquè hem d'acabar el llibre". Cert és, que els llibres valen molts diners i els pares els hem de pagar, però això ho deixarem per una altra entrada. Ara anem a l'estrictament pedagògic:

Aleshores obrim l'etern i polaritzat debat: Llibres de text SÍ - Llibres de text NO

En aquest debat els llibres de text sempre tenen les de guanyar. I és que són molts els avantatges que suposen: en general estan prou ben fets i intenten adaptar-se a les demandes, modes, valors... pedagògics del moment; ofereixen programacions acurades i, de vegades, fins i tot propostes per atendre la diversitat, material complementari i a dojo, perquè ens en sobri, que ja que paguem, que n'hi hagi! Tant és el seu afany d'adaptació que quan es va començar a introduir un ordinador per alumne a la secundària obligatòria, van aparèixer els llibres de text virtuals: això és esperit de servei al docent!

Per treballar sense llibre de text (sobretot en els cursos més alts) cal molt d'ofici i treball en equip, dominar bé la matèria, els recursos, les tecnologies i segurament em deixo coses. No és impossible, he vist docents que ho fan excel·lentment bé. Ja fa uns quants anys vaig quedar admirada en veure en una aula virtual moodle tota una programació de llengua catalana d'ESO. Però també he vist molta "fitxitis", material lleig i poc acurat, classes d'anglès reduïdes a poc més que vocabulari... Aquests són alguns dels riscos de treure els llibres de text.

Per altra banda, per seguir fil per randa la programació d'un llibre de text, no cal ser docent. Un bon alumne d'un parell de cursos més amb una bona comprensió lectora pot fer classe seguint un llibre de text i fer-ho prou bé, perquè, com us deia, són molt complets.

En definitiva, per mi el debat no aniria tant encaminat a llibres de text sí o no, sinó que parlaríem més d'ÚS o ABÚS del llibre de text.

La meva proposta com a bons professionals que som aniria més encaminada a fer una bona programació, ben variada de recursos i formes d'interacció, en la qual el llibre de text podria ser l'eix vertebrador dels temes i del qual es podria extreure un gran nombre d'activitats que es complementarien amb projectes de recerca, lectures, treball en equip... i tantes i tantes coses en les que anar aprenent tots junts: docents i alumnes.

És imprescindible que a principi de curs es faci una bona programació-planificació-temporització de continguts i temes del llibre de text de forma realista i es seleccionin les activitats que volem i que ens ajuden a aconseguir els nostres objectius i que es descartin les activitats i temes que no considerem rellevants.
En un altra entrada parlarem de la programació, ja que sempre m'ha sorprès que no ens n'acabem de sortir amb el temps i paper que hi hem dedicat en la nostra trajectòria com a docents.