Els animals, els infants i l'educació

Des del meu punt de vista, estimar els animals, és una forma més d'estimar i de ser humans, que complementa i no exclou cap de les altres. De fet, l'ésser humà (malgrat ens sabem culpables de molts mals cap als animals i la natura en general), en el nostre afany de comunicació, som els éssers vius que ens relacionem a més espècies diferents.

En l'educació hem utilitzat animals per teràpies concretes: amb cavalls, amb dofins i evidentment gossos. La relació amb animals pot complementar i estimular la comunicació amb persones amb determinats transtorns o discapacitats (són ben coneguts els gossos pigall).

A les aules també hem tingut hàmsters, per exemple, per treballar la reproducció i com a animals de companyia.

En general, molts infants es senten fascinats per conèixer el món animal i sovint demanen a casa de tenir animals de companyia.

Tant si volem tenir un animal, dos, tres o cap, aquest sempre serà un bon tema per a reflexionar, verbalitzar i anticipar possibles aconteixements.

Acollir un animal és una gran responsabilitat i requeix molta reflexió per totes les parts. Encara que estiguem ben convençuts (com adults) d'acollir-ne un, és important pensar-s'ho bé molts dies: informar-se bé de quin és l'animal que més s'adapta a les nostres necessitats i possibilitats de tenir-ne cura. No es tracta d'una conversa d'un dia. És interessant consultar llibres i altres fonts com internet sobre les característiques dels animals pels quals ens sentim atrets i iniciar així als nostres fills a la cerca i a la lectura fent-ho.

Sovint explico l'anècdota que la meva filla quan anava al pavulari em va comentar la mestra que mirava cada dia un llibre sobre conills. I un dia la nena em diu: "Sí, m'agradaria tenir un conill i ja sé que mengen "plantaga"." Plantaga? Ah! Plantatge! Deia el llibre. "També roseguen fenc." Admirada de la seva descodifcació precoç motivada per l'estímul de saber coses sobre els conills va arribar a casa la Fulla, una conilleta nana grisa.

Per altra banda, si tenim claríssim que no podem i/o volem tenir un animal, així ho verbalitzarem als nostres fills explicant les incompatibilitats, que poden ser moltes, ja que com hem dit, tenir un animal és una gran responsabilitat. Ho farem de manera clara i raonada. Si la incompatibilitat que tenim però és que no ens agraden els animals, també ho expressarem clarament, tot i això, intentant no transmetre les nostres "pors" als infants i parlant sempre amb respecte cap a tots els éssers vius.

Si finalment heu decidit ampliar la família amb un membre d'una altra espècie malgrat tingui una alimentació diferent, s'ha de vacunar, potser treure a passejar o potser deixi anar pèl: GAUDIU-LO I ESTIMEU-LO!

"Es pot mesurar el grau d'educació de les persones per la manera com tracten els animals."
Berthold Auerbach

Trencar bé amb fills

El tema de la separació (canvi d'estructura) amb fills, és un tema molt complex però que intentarem mica en mica anar esmicolant ja que forma part de la realitat líquida a la qual ens referim com a tema de primer ordre.

Al programa l'Ofici de Viure "Trencar bé" s'esmenta que cada cop més parelles busquen ajuda, no tant per a refer la parella, com s'havia fet temps enrera, sinó per trencar bé: organitzar els temps, la custòdia, quan i com verbalitzar-ho als fills, gestionar els dols...

En un trencament hi ha moltes emocions negatives desfermades que cal gestionar i un canvi radical d'hàbits i un dol a superar.
Així com algunes parelles ja superen el dol en parella, d'altres no s'acaben de separar mai del tot, això també és separar-se malament i aquesta negació no afavoreix l'educació dels fills. En molts casos hi ha dependències o codependències econòmiques i/o emocionals... que cal resoldre.

Tot i que és obvi, és molt important dir que MAI s'han d'utilitzar els fills en processos de trencament. Els fills no tenen cap responsabilitat i no s'han de fer partíceps del procés, evitant en tot moment que es puguin sentir culpables. Els processos de separació i divorci són tan freqüents en l'actualitat que si nosaltres no els demostrem el contrari no ho haurien de viure de forma dramàtica. La manera com hàgim actuat davant el canvi i la frustració en situacions anteriors també seran importants en el procés.

És important parlar-los amb estima i respecte cap a l'altre (pare o mare) però a l'hora mantenir-nos ferms en el canvi d'hàbits que s'està produint per no confondre els infants.

Hi haurà molts aspectes a pactar. Un de molt important des del punt de vista educatiu (al que dedicarem un post a part) seran els torns de custòdia. És important que siguem generosos i generoses i responsables en tots aquests pactes pensant en un desenvolupament integral dels nostres fills i filles i en el seu futur com a persones autònomes i independents.
És important verbalitzar i anticipar (el calendari)aquests canvis d'hàbits i torns als nostres fills perquè no sentin que van a la deriva del dia a dia, sinó que s'ha pensat en el que és millor per ells en fer els pactes i que (tot i que amb flexiblitat) els pares adapten les seves activitats a aquests torns.

Amb responsabilitat, generositat i fermesa trencar bé és possible. Amb respecte, organització, flexibilitat, autonomia i acceptació del canvi aquesta crisi pot estar plena d'oportunitats per créxer com a persones i fer que els granets de sorra esdevinguin perles.

"Cor, ment i voluntat sempre treballant junts per ser més lliures i responsables."

Tolerància a la frustració

Sovint veiem infants amb baixa tolerància a la frustració. 

Expectatives no complides, no consecució de metes... i molts altres factors poden fer portar a sentiments de frustració a infants o joves.

La manera com reaccionem els adults davant un fet frustrant serà clau i determinant a l'hora d'ajudar als infants a gestionar en un futur situacions més o menys frustrants, o sigui, a transformar granets de sorra en perles.

Anem a posar un senzill exemple del dia a dia.
Havíem comentat que aniríem a fer una excursió i ho teníem tot a punt per fer-la i finalment les previsions del temps recomanen no fer-la.

En situacions així he vist pares i mares que senten preocupació per explicar el canvi als seus fills.
Aquest entrebanc o situació de canvi es pot considerar lleu si la comparem amb la mort d'una mascota o la separació dels pares... Tot i això he vist pares i mares angoixats en situacions semblants.

Aquesta preocupació dels adults cap a l'infant de vegades es transmet amb sobreprotecció, petits enganys o suposades i inadequades compensacions.

En algun altre post mirarem de parlar amb més detall de conductes sobreprotectores. Aquestes conductes per part dels adults no fomenten l'autonomia i ajuden a crear persones insegures, amb baix nivell d'autoestima i sovint amb conductes agressives (nens enfadats, rabietes, provocacions...)

Davant un fet frustrant cal acceptar el canvi i pensar que l'èxit es construeix sobre molts fracassos. Com a adults no amagarem el fet ni els seus detalls i ens mostrarem calmats i no cantrariats... Es important transmetre aquesta actitud de calma als infants.

Davant d'un fet frustrant cal doncs adoptar conductes constructives i no agressives ni regressives.
En el cas del canvi de plans que exposàvem podem buscar idees de forma divertida per passar un cap de setmana de relax a casa... Es important donar responsabilitat als infants i implicar-los. Es important també transmetre'ls que és més important l'actitut que adoptem davant la vida que les ciscumstàncies en sí mateixes. Perquè les circumstàncies no les podem canviar, l'actitud, sí.

"No sempre les coses surten con nosaltres volem, de vegades surten millor."

Us deixo l'enllaç d'un treball sobre el tema per si hi voleu aprofundir:

La tolerància a la frustració. Com ajudar a transformar els granets de sorra en perles.

Interdisciplinarietat i canvi metodològic

Un dels aspectes fonamentals per encarar el canvi metodològic, el canvi de continguts i l'actualització en termes generals de la docència als temps líquids que vivim, passa, al meu entendre per la interdisciplinarietat: barreja de matèries i continguts per resoldre un problema, tasca... i abordar els aprenentatges d'una manera més real i integrada a la vida quotidiana.

La frontera entre lletres i ciències cada dia té menys sentit per a les ments curioses i amb afany de divulgació. Com dic sovint tant "humana" i necessària és la física com la filosofia i ambdues es necessiten i es complementen.

Tot i que la classificació ens ha pogut servir per estructurar i comprendre, la jerarquització i/o priorització d'unes o altres disciplines no són bones per al coneixement.

Pel que fa al canvi metodològic la ciència ens ha aportat el seu mètode cintífic, que amb infinites variants i nivells ens pot servir per abordar qualsevol problema, aprenentatge i/o disciplina.

Pel que fa als continguts primer cal una base sòlida amb valors, perquè sinó cap recerca té sentit si no sabem què pretenem, què volem canviar, què volem millorar i què hem de conèixer per millorar-ho. Només implicant-nos posarem emoció a l'aprenentatge i serem creatius.

Un cop inspirats pels valors adequats, i amb un mètode per aprendre, haurem d'anar incorporant eines, haurem de ser competents amb destreses de sempre com la lectura i amb destreses noves com crear un bloc o una aplicació de mòbil... Això no s'atura mai, sempre haurem d'aprendre i ser capaços d'adquirir noves eines i nous coneixements. Com diuen en anglès, la formació ha de ser "just in time".

Ausubel, Vigotsky i altres els pedagogs contructivistes ja ho reclamaven, ara, a més la societat líquida ho exigeix per avançar.

Canvis, canvis... metodològic, continguts, plurilingüísme, estructura familiar... i interdisciplinarietat. Són grans exigències que se'ns plantegen, però també grans oportunitats.

Fixeu-vos en els grans científics i divulgadors... Hi ha molts exemples!

Avui, seguint amb el tema, acabaré amb un poema de David Jou. Els seus poemes científics i intercisciplinaris, m'encanten.

Volia ser astrofísic i casar-me amb una estrella,

volia ser matemàtic i casar-me amb una incògnita,

volia ser geòleg i casar-me amb una falla.

Així: terra endintre, cel enlaire,

sense límits,

cremant amb foc astral!

He abraçat la paraula:

m’he cremat com si abracés una estrella.

He abraçat els nombres:

m’he perdut com en una incògnita.

He abraçat la natura:

m’he trencat com una falla.

I m’he oblidat de voler ser,

de tan feliç com era en l’abraçada.

Estima'm i digues-m'ho

"Estima'm i digues-m'ho. A mi m'agrada sentir-t'ho dir, encara que pensis que no cal."

Amb aquesta frase tan bonica acaba la Carta d'un/a fill/a a tots els pares i mares. 

Com diem sovint, una educació completa integra cor, ment i voluntat. Avui parlarem del cor i amb el cor, d'emocions i concretament d'amor i d'expressar afecte i estimació. En el nostre post pensem concretament en expressar amor cap als fills, però segurament les 5 formes d'espressar sentiments positius que exposarem poden servir per la parella, amics, persones que estimem en general...

La primera manera d'expressar amor és a partir de "serveis", fer tasques per l'altre. Aquesta forma d'amor cap als fills forma part de ser pare o mare i la donem absolutament com a imprescindible i necessària ja que forma part de la seva supervivència com a criatures que són. Rentar-los la roba, comprar el necessari, vigilar per la seva alimentació... i un llarg etcètere que formen part de la quotidianitat de tenir fills.

La segona manera d'expressar amor seria dedicant temps: escoltant, parlant, fent activitats calmadament, posar atenció als gustos, preocupacions... dels nostres fills. En aquest punt la vida estressada que portem no seria gaire afavoridora i un cop més reclamaríem una educació lenta, també en l'àmbit familiar.

La tercera manera d'expressar afecte aniria lligada amb l'anterior. Seria fent "regals". Diem que va lligada amb l'anterior perquè quan parlem de regals no estem pensant ni en el necessari, ni en coses cares i de consum... res de tot això! Estem pensant en aquell detallet insignificant que només algú que ha parlat calmadament amb al seu fill i li coneix l'ànima, pot endevinar.

La quarta manera és pel contacte físic: petons, abraçades, ballar plegats, pessigolles, somriures...

I la cinquena, com no podria ser d'altra manera és verbalitzant, o sigui, per mitjà de les paraules:

"Estima'm i digues-m'ho."

Per mancances d'aquesta educació emocional que ara volem promoure, a molts adults els costa de verbalitzar sentiments. Intenteu-ho i veureu com millora tot plegat! ;)

Conèixer les 5 maneres d'expressar amor ens pot servir per equilibrar-les de cara als nostres fills i donar-los afecte de totes les formes i així donar-los també un model afectiu, però també ens pot servir per reconèixer com algú expressa afecte cap a nosaltres d'alguna de les cinc formes i de vegades no se'ns ha fet visible perquè nosaltres ens expressem més d'una altra. Com dèiem, hi ha gent que els costa verbalitzar, però ens expressen afecte donant-nos el seu temps o ajudant-nos en alguna tasca...

Però ara que ja sabeu de forma explícita les cinc formes de demostrar amor, us convido a utilitzar-les totes a dojo i tindrem infants més feliços i alegres.

"L'educació és un acte d'amor, per tant, un acte de valor." 

Paulo Freire

Plurilingüisme

Una altra de les característiques del món líquid en el que vivim és el plurilingüisme: diversitat de llengües en una mateixa persona, context, document...

Un cop més, el plurilingüísme ens dona interferència i inestabilitat, però també riquesa i flexibilitat.
A les aules tenim alumnes d'orígens molt diversos amb diversitat de llengües maternes, segones llengües i llengües estrangeres estudiades als seus països d'origen, més les del nostre sistema educatiu.

Els documents digitals sovint són també multilíngües a més de multimèdia i multimodals. Diferents llengües conviuen en un mateix document o sobretot en un mateix itinerari de cerca/lectura. A més, les eines de traducció cada dia són més àgils i permeten la comunicació digital entre persones de llengües diverses de forma prou fàcil. És per això també, que no he renunciat a escriure aquest bloc en català.

Aquesta diversitat lingüística un cop més complica (per bé ;) ) les coses en l'educació.

De vegades alguns docents, pares i mares es preocupen pel fet d'aprendre i utilitzar diferents llengües a la vegada i les interferències que això pot comportar. És evident que en estudiar, adquirir, utilitzar, aprendre i conèixer diferents llengües, es donen interferències entre elles i de vegades aquestes interferències suposen incorreccions a nivell ortogràfic, fonètic, lèxic, gramàtical, sintàctic... o tots barrejats he!he!he! Però, deixeu-me dir: benvinguda interferència! Malgrat es puguin donar alguns errors per barrejar codis, el cabdal de coneixement i els beneficis de conèixer diverses llengües són molt superiors.

Tot i que els catalans tenim clars els beneficis del nostre bilingüisme inicial a molts nivells i de la importància de la immersió a l'escola catalana com element de cohesió i coneixement, de vegades no tenim prou presents les llengües maternes dels nostres alumnes i no som conscients d'una riquesa que tenim a l'aula i podem aprofitar o si més no, reconèixer. Pensar que no tots els alumnes d'origen marroquí parlen àrab, sinó que molts parlen amazig o amb un alumne més gran fer una traducció d'un document de la wikipèdia del moldau al català, poden ser-ne exemples de dos nivells ben diferents de reconèixer aquest plurilingüísme dels alumnes de la nostra aula.

Pel que fa a les llengües estrangeres és també important fer-les presents com més aviat millor i oferir, com sempre, espais, situacions, textos, estructures... variades, naturals, originals...

Cada llengua ens obre un món de comunicació, però també de pensament, bellesa i coneixement que, si tenim l'oportunitat, no hem de deixar-nos perdre.

I ja que parlem sobretot de comunicació, com ja vam comentar en un altre post, el nivell oral de la llengua sempre ha d'anar primer i gaudir de més temps i dedicació, pel que suposa d'aprenentatge i també d'expressió. Diuen els estudis a més a més, que en el llenguatge oral el pes de la comunicació recau sobretot en la comunicació no verbal (gestos, expressions facials...) i tot i que evidentment variarà segons el missatge, el canal... i altres variables, aquests estudis situen el pes d'aquesta comunicació no verbal per sobre del 70%.

Per tant, en aquesta entrada conclouríem amb una idea, una referència i una frase:

La idea.
- Quantes més llengües millor!

La referència: Linguamón. Casa de les llengües.

La frase.
"El somriure és l'idioma universal de la gent intel·ligent."

L'Educació Infantil i els fonaments de l'Infant Feliç.

Al nostre sistema educatiu l'Educació Infantil engloba l'educació dels 0 als 6 anys i és la que es porta a terme a les Llars d'Infants, a les escoles en l'etapa 3-6 i sobretot a casa.

NO és obligatòria l'escolarització dels infants d'aquesta etapa i en canvi és molt important l'encaix família-escola-entorn, per, com dèiem en el títol d'aquest post, posar uns bons fonaments emocionals i cognitius perquè l'Infant estigui feliç, preparat i obert als aprenentatges.

Alguns pedagogs com Tonucci consideren aquesta etapa la més important i afirmen que aquests docents, fins i tot, haurien de cobrar més. Tot i que penso que totes les etapes són importants i que sempre és un bon moment per seguir aprenent i millorant. Sempre! M'agrada la provocació de Tonucci, i penso que cal reflexionar-hi.

Emocionalment sens dubte que és l'etapa més important. El modelatge dels adults és la font més important a l'hora de donar equilibri i benestar emocional, estimuls a l'aprenentatge, valors...
Si tu cantes, ells canten. Si tu rius, ells riuen. Si tu llegeixes, ells llegeixen. Si tu...

Ser bons models d'alegria, d'aprenentatge continuat, de calma, de benestar... i de moltes altres activitats a la vida, se'ns dubte, és un repte constant per pares, mares i educadors, en general.
Anticipeu, verbalitzeu, argumenteu, parleu molt i amb respecte, llegiu... als infants. Deixeu que els nens s'expressin, siguin creatius, no els etiqueteu... però poseu-los límits, doneu-los seguretat, guieu-los...

No és tracta doncs de fer les boletes de plastilina més ben fetes, escriure el nom a P3, o decodificar a P4 (per no assolir les Competències Bàsiques de lectura a 4t d'ESO), sinó de viure amb alegria i ganes d'aprendre sempre. L'educació, i la Infantil més que cap altra, no requereix tant d'un treball sistemàtic de lletres i números, sinó d'experiències d'aprenentatge natural i significatiu amb els altres i l'entorn. És per això que no és obligatòria, perquè famílies i centres educatius poden fer-la a parts iguals, i, tanmateix, no és gens fàcil d'equilibrar-ho i fer-ho ben fet, perquè com hem dit: en som models.

Les polítiques, que sempre tendeixen a ser més assistencials que preventives, com ja hem comentat en altres posts, segurament no li han donat a aquesta etapa educativa la importància que es mereix.

Al Servei Educatiu del Baix Empordà aquest ja és el quart any que s'organitza la Jornada d'Educació Infantil, coordinada per la Núria Duch del Centre de Recursos Pedagògics amb tot un equip de professionals de l'etapa. Enguany el tema central seran les emocions. Tot i que no sóc especialista de l'etapa d'Educació Infantil, m'interessa molt el tema i l'etapa i em plau molt de col·laborar-hi. M'alegra molt que l'apartat l'Infant Feliç, d'aquest bloc, pugui ser útil.

"Si vols feina per un any, planta arròs. Si vols feina per 10 anys, planta arbres. Sivols feina per tota la vida, educa les persones."