Currículums sobrecarregats de conceptes, abús de llibres de text... i un llarg etcétera de contextos educatius en els que el paper de l'educació ha estat la d'emplenar cubells, com diu la frase de la imatge. Cubells que, mancats d'emoció per ancorar el coneixement es buiden tot seguit de ser emplenats... Els que s'emplenen, és clar! Perquè alguns estan tan bloquejats per pors, sobreestímuls i altres desconnexions... que potser per aprendre caldria buidar-los primer.
Potser a tots per aprendre ens cal primer desaprendre, deixar el llast, emocionar-nos i expressar-nos sense por, tal i com som. Encendre la nostra pròpia i única foguera.
Per educar en el desaprendre només ho podem fer a partir del modelatge, que és com s'eduquen les emocions, els valors, les passions... i el desaprendre, clar. Hem de confiar amb nosaltres mateixos i amb els infants, respectar els temps de cada u, gaudir i estar alegres... només així podrem encendre la foguera de la passió pel coneixement que tots portem a dins.
Ja hem dit en altres posts que el concepte d'intel·ligència ha canviat molt i que és educable, com ho és també la creativitat.
Crec que aquest vídeo ho explica d'una manera molt gràfica: desaprendre, buidar i modelatge.
