El valor de les experiències viscudes

Com diu la cita de Confuci:

" M'ho van explicar i ho vaig oblidar,

ho vaig veure i ho vaig entendre,

ho vaig fer i ho vaig aprendre."

En l'educació, tan familiar com escolar, fem servir tots tres tipus d'accions, que no són excloents i que tenen totes el seu valor.

En altres posts hem parlat de la importància de la verbalització, de la paraula i el llenguatge oral, que no hem de deixar de banda.

En un altre de més recent hem parlat de la importància del modelatge com a eina molt potent tant en l'educació familiar com escolar. Com vam dir, tenim pendent de desenvolupar una mica més el paper del modelatge en l'àmbit escolar.

Avui però volem posar l'accent en el fer, en les experiències viscudes com a eina principal d'aprenentatge a totes les edats.

M'agrada fer èmfasi en les experiències en plural més que no pas en l'experiència en singular perquè és la diversitat d'experiències les que eduquen més que no pas repetir la mateixa experiència durant molts anys. En aquest sentit animo als docents a assumir tasques diferents i a promoure petits canvis i innovacions que els faci avançar en els seus aprenentatges junt amb el dels alumnes.

En l'àmbit escolar aprendre a través de l'experiència vol dir fer sortides, estar en contacte amb l'entorn i la natura, emprendre projectes com ara fer un diari, un programa de ràdio... 

És fàcil veure la importància de les experiències si revisem els nostres records més vius. Segur que tenim molt més presents les sortides que el dia que ens van plantar a la pissarra les parts de la cèl·lula o el verb "to be".

En l'ambit familiar viure experiències conjuntament amb els nostres fills és altament educatiu i enriquidor. En el marc de la vivència parlarem, anticiparem, modelarem actituds, destreses, emocions... És interessant implicar els fills en les vivències i tasques quotidianes de tan manera que es sentin implicats i part d'un tot.

Com sempre, ja que hem començat amb una cita oriental, l'important és l'equilibri, ser-hi presents com adults (docents o pares i mares) i, com dèiem també en un altre post, entre les experiències que tant enriqueixen, tenir temps per avorrir-nos, reflexionar, consolidar el viscut...

Que tingueu un estiu ple d'experiències amb estones d'un avorriment ben dolç.

El modelatge d'emocions, actituds i accions.

De la mateixa manera que quan parlem d'expressió oral diem que el contingut comunicatiu majoritari, amb percentatges que poden estar per sobre del 80%, és principalment no verbal: expressions facials, gestos, roba que portem... quan parlem d'educació, tant familiar com escolar, l'acció més potent que tenim és el modelatge.

 La Carta d'un fill a tots els pares i mares fa referència al modelatge en diversos dels seus punts:

"No em diguis que faci una cosa quan tu no la fas. Jo aprendré allò que tu facis encara que no ho diguis. "

"Quan t'hagis equivocat en alguna cosa admet-ho i creixerà l'opinió que jo tinc de tu i així m'ensenyaràs a admetre també les meves equivocacions. "

Quan parlem de modelatge en el primer que pensem és en les accions: si tu llegeixes ells llegeixen, si tu crides ells criden, si tu...

El modelatge d'accions, processos, tasques complexes... és molt important de portar-lo a terme de forma explicita a l'escola, per això, més endavant hi dedicarem un altre post.

Les accions són el més evident, és cert, i és important tenir-les presents, però una forma més subtil i per això no menys important de modelatge que es dóna, vulguem o no, és el modelatge d'actituds i emocions. 

Admetre una equivocació, un dubte...tractar la gent i l'infant amb respecte, cordialitat i fermesa... poden ser algunes de les actituds, que com es diu a la Carta, convé modelar.

També hem de ser conscients que en tot moment estem modelant el reconeixement i gestió de les diferents emocions. Com actuem davant de situacions tristes, frustrants, alegres... és molt important a l'hora de ser models d'aquests processos. Com sempre, tot i que és difícil generalitzar davant la gran diversitat de situacions que es poden donar, una actitud calmada i d'acompanyament sense sobreprotecció pot ser el més adequat a l'hora d'encarar emocions negatives o situacions frustrants per l'infant.

Ressaltar la importància del modelatge no treu valor al llenguatge, al contrari. Parlant, anticipant... als infants, tenim una gran eina per modelar emocions i actituds de diàleg, comunicació assertiva i respecte. Com també hem comentat, enriquirem el seu llenguatge si modelem/parlem amb propietat.

Si diem que TOT és comunicació, quan parlem de modelatge podem dir que TOT és també educació. Un cop més aquest és un post tant per docents com per famílies com per TOTHOM. 

Només un senzill post de juliol per animar-vos a modelar l'alegria de l'estiu! :)

Educant la voluntat. Voluntat vs Esforç.

A Educació Líquida solem dir que per a una educació integral cal educar cor, ment i voluntat.

Hem dit moltes vegades que ens queda molt camí per recórrer pel que fa a l'educació emocional, però també ens en queda per aprendre a educar la voluntat.

Al meu entendre l'escola activa i renovadora ha evitat parlar d'educar la voluntat perquè aquest terme massa sovint se'ns ha confós amb el d'esforç. Al meu entendre esforç i voluntat són termes diferents, gairebé oposats.

Mentre que l'esforç ens porta a tasques feixugues, patiment i records de frases com "la letra con sangre entra", la voluntat és molt diferent. La voluntat consisteix en tenir estratègies diverses a l'hora d'abordar una tasca que pot ser llarga: establir objectius a diferents nivells i terminis, esmicolar-los en fites, temporalitzar, organitzar, utilitzar eines com calendaris, agendes, visualitzar, ... i un llarg etcètere. La voluntat també té a veure amb l'actitud i la motivació, l'autoregulació de l'aprenentatge i la metacognició, la competència informacional..., també deu tenir a veure amb l'emprenedoria, el lideratge i molt més...

A mi em sembla que un objectiu o una tasca empresa amb la voluntat ben educada ha de representar poc o menys esforç del que ens pensem. El fet d'anar conquerint petites fites ha de ser plaent i motivador.

Com he dit abans, de vegades hem confós els dos conceptes i ens ha fet por encarar l'educació de la voluntat i una mica a l'escola com en la família, en alguns moments, es pot haver passat d'estils educatius autoritaris a d'altres més laissez faire. Cal trobar l'equilibri amb models constructivistes i educant cor, ment i voluntat.

El segon parany que ens pot haver confós és el treball de la creativitat. Sabem que quan actuem en el que ens agrada el temps passa ràpid, no hi ha esforç, ens sentim inspirats o com diria Robinson en el nostre Element. Però aquest és un instant de l'acte creatiu. És el gol. Però per marcar el gol hem d'entrenar de moltes maneres... No sempre el treball creatiu apareix en l'espontaneïtat. Educar la voluntat també forma part d'educar la creativitat.

Com he mirat d'apuntar, educar la voluntat pot requerir destreses molt diverses però, com sempre, si som famílies i docents models de competència en aquestes destreses tindrem els fonaments educatius més ben consolidats.

Què en penseu? :)

Foguera de Sant Joan

La tradició diu que el foc de Sant Joan purifica i per això és llencen a la foguera els trastos vells que ja no serveixen. 

Molts autors pensen que cal una transformació de l'educació per això a mode de divertimentto us proposo que diem aquelles coses que ja no ens serveixen en aquesta Educació Líquida i que llençaríem a la foguera de Sant Joan.

Comencem des del post però espero que hi afegiu tot el que us sembli des dels comentaris, facebook...

- Per Sant Joan acaba sempre el curs escolar i les cases amb infants i joves tenen les taules plenes de llibres de text rebregats. La primera cosa que hauria d'anar a la foguera seria aquest abús del llibre de text com a eina, gairebé única, d'ensenyament-aprenentatge. Sense tants llibres podríem fer servir materials més autèntics i reals, alguns creats per nosaltres mateixos.

- En segon lloc per seguir amb la tradició i començar llençant el més estrictament material, llençaria els pupitres i els espais uniformes per crear espais més reals i que fomentessin la vida, l'intercanvi, la bellesa... i s'assemblessin més a les cases que a les fàbriques. 

- En tercer lloc llençaríem les jerarquies i crearíem models més horitzontals i democràtics. No hi hauria disciplines amb més valor que d'altres perquè totes són necessàries i totes creen coneixement en un model interdisciplinari...

- També llençaríem l'abús de silenci i el restar immòbils tantes hores en una cadira. 

Llavors, ens pintarem la cara i tocarem ritmes amb els tambors i ballarem danses al voltant les fogueres. ;)

I vosaltres, què llençaríeu a la foguera de Sant Joan per començar un nou curs sense andròmines?

Bona revetlla!

Ressenya. El Elemento. Ken Robinson.

Autor: Ken Robinson con Lou Aronica

Títol: El Elemento

Editorial: Debolsillo Clave

Any: 2013

Pàgines: 359

(He llegit l'edició de butxaca, en castellà, més econòmica. L'Element també s'ha traduït al català.)

L'Element és un llibre molt  interessant que fa bones aportacions al món educatiu i a l'estímul d'aprendre de totes les persones en general, ja que el seu tema principal és la creativitat.

Ken Robinson, l'autor, ens diu que tots nosaltres tenim unes capacitats, talents, potencials a desenvolupar, que poden ser diverses i que convergeixen en el punt que ell anomena l'Element.  Sosté que l'educació massa vegades no potencia o fins i tot reprimeix que les persones puguin ser creatives i actuar des del seu element. 

A partir d'aquesta tesi repassa conceptes com intel·ligència, imaginació, formes d'aprenentatge... al meu entendre d'una manera molt encertada i que podríem tenir més presents en el dia a dia a l'aula. 

Sosté també altres idees, com que per trobar l'element convé trobar una "tribu" o persones amb interessos afins, que les persones que han trobat l'Element es senten afortunades, parla també del paper dels mentors. Diu també que mai és massa tard per posar-se en marxa i fer el que ens agrada, tant si és des del lloc de treball o no. Sosté que trobar i actuar des de l'Element és bàsic per tenir una vida equilibrada i satisfactòria i millorar així la societat.

Al llarg del llibre es van presentant diverses històries de personatges reals, alguns molt coneguts, de com han arribat a descobrir, treballar i "triomfar" des del seu Element. Es tracta d'una llarga llista amb noms molt diversos i de disciplines molt diverses. 

Des del punt de vista educatiu fa grans aportacions que penso que caldria tenir molt presents:

- L'Educació hauria de portar a les persones a trobar el seu Element. 

Sense menystenir la importància de l'educació i just per això, massa vegades, persones amb grans talents i molt d'èxit han fracassat en el món educatiu.

.- Un punt amb el que no podem estar més d'acord és el que tracta la jerarquia de disciplines com a obstacle per actuar des de l'Element i ser creatius.  En aquest punt es fa una aposta clara i ben estructurada per la interdisciplinarietat.

- L'educació no ha de ser estandaritzada sinó personalitzada. Accepta les proves com a diagnosi però fa una crítica a les proves estandaritzades que en països com els USA i el Japó s'han convertit en negoci i base de l'educació.

- Com a models educatius interessants per a que les persones trobin el seu Element cita Regio Emilia ja que es dedica molt de temps a l'art i els alumnes aprenen molts llenguatges simbòlics. Destaca també la metodologia de la recerca que s'empra a Reggio Emilia. Un altre projecte és el de Grangeton, aquí les paraules clau són "experimental"i "contextual". El seu director diu que les mates guanyen sentit quan s'administra una caixa registradora o la música quan s'han d'escollir les cançons per l'emissora de ràdio... També esmenta les Escoles A d'Oklahoma que també treballen des de l'art, interdisciplinariament, per mitjà de l'experiència...

El considero un llibre molt recomanable per a tothom que li agradi reflexionar sobre l'educació, la societat actual i la creativitat. Sobretot el darrer capítol dedicat més concretament als temes educatius m'ha semblat una visió aclaridora i molt interessant del món educatiu actual. Aquesta visió queda resumida en una metàfora del món de la restauració: dels estandars són com el fast food i la personalització com els criteris Michellin.

Tot i que l'autor en tot moment parla en plural de les capacitats i sempre esmenta que se'n poden tenir més d''una, faria una crítica al títol en singular: L'Element. Aquest títol em recorda una mica a llibres d'autoajuda. També algunes de les històries reals, tot i ser molt didàctiques i entretingudes són (el mateix autor ho diu) força epifàniques.  Segurament aquest enfocament és didàctic i entretingut i ajuda a la difusió.

Com hem dit també, la visió del món educatiu que es proposa em sembla molt encertada i ben argumentada i des d'aquí us convido a fer una innovadora lectura educativa per aquest estiu.

Robinson ha seguit treballant en aquestes idees en diversos llibres que donen continuïtat al que avui ressenyem.

Bon estiu i bones lectures!

Tinc sort!

Ken Robinson diu que les persones que han trobat el seu Element o lloc on convergeixen les seves capacitats en un espai de creació, es solen definir com a afortunades.

Aquestes persones treballen i viuen en un espai d'aprenentatge i creació constants que els fa sentir que tenen sort. Dic treballen i viuen perquè sovint el treball i la vida es barregen i són la mateixa cosa. Evidentment que el seu treball té horaris i agendes i calendaris i tasques diverses, no només creatives, però en conjunt gaudeixen d'aquesta amalgama de treball, vida, aprenentatge i creixement personal que els/ens proporcionen un gaudi que els/ens fa dir: "tinc sort!".

La sort però, com han determinat molts psicòlegs en els seus estudis, depèn més de l'actitud que de forces sobrenaturals. Davant uns fets quotidians podem sentir-nos d'una o altra manera segons quina sigui la nostra actitud.  Aquesta actitud també ens permetrà veure més o menys possibilitats al nostre entorn i reaccionar-hi d'una forma creativa. Estar atents a la intuïció i no només a la raó o convertir la mala sort en bona són altres factors importants.

Aquest lloc que Robinson anomema l'Element i que ens fa sentir afortunats pot ser molt divers i no lineal. De vegades ens sembla que hem de ser cridats de forma epifànica a una sola tasca quan normalment la creativitat es troba en les connexions i els pons entre els diferents elements que conformen les nostres capacitats i poden ser tan dispars com puguem imaginar.

No us vull avorrir explicant-vos la meva vida, però sí que us vull dir que TINC SORT!

M'agrada l'Educació perquè és per mi un espai únic de creació, en ella hi conflueixen múltiples tasques que en un moment donat he pogut desenvolupar. Sóc mare i he fet docència directa a pràcticament tots els nivells educatius, presencial i telemàtica, he pintat, he retallat, he plantat gira-sols, he jugat a futbol, he cantat, he portat una coral, he fet viatges i excursions, he escrit, he llegit, he fet pàgines web, he coordinat projectes i he participat en d'altres, he treballat sola i amb companys i equips extraordinaris, he reflexionat i he actuat, he superat reptes i he fracassat en d'altres... he fet tantes coses... però el millor de tot, és que no me'n canso mai, perquè sempre hi puc aprendre més i més sobre coses tan diverses...

Per sort ;), no sóc l'única que té aquesta percepció en el món de l'Educació, o sigui que:

TINC SORT!
TENIM SORT!

Altres posts relacionats:
El valor de l'avorriment.
El temps dels genis.
La ment creativa
Interdisciplinarietat
L'art per educar les emocions i la creativitat.

La intel·ligència i les intel·ligències

El concepte d'intel·ligència està canviant molt i és important que ens en fem ressò perquè afecta de manera important a com veiem l'educació i el creixement i millora de les persones.

En el passat la intel·ligència semblava quelcom estàtic fixat principalment per la genètica i que seguia uns paràmetres lògics i lineals que es podien mesurar utilitzant tests que empren bàsicament formes, lletres i números. D'aquí en va sorgir el conegut "quocient intel·lectual".

Encara hi ha gent que ho veu així i l'escola n'és molt hereva d'aquest concepte, i segurament encara hi ha tests que parteixen d'aquesta linealitat i gradació.

Per sort però, hi ha cada dia visions més plurals al respecte, que amplien mirades i de les quals, esperem que aviat impregnin l'educació en totes les seves formes.

Cada nou estudi deixa els factors genètics (que no es poden canviar com el color dels ulls) com a menys importants per passar a ser pràcticament irrellevants en l'actualitat. Si fa 100 anys es pensava que naixíem amb una determinada intel·ligència que no es podia canviar, ara els estudiosos de la intel·ligència han girat la balança a favor de l'ambient, per tant no ens en podem desentendre. La intel·ligència com la creativitat, depenen de l'educació i es poden aprendre.

Darrers estudis psicològics han determinat uns 25 atributs de la intel·ligència i diferents maneres d'expressar-la.

Howard Gardner va plantejar la teoria de les intel·ligències multiples (lingüística, espacial, kinestèsica, interpersonal i intrapersonal) i darrerament ha plantejat les cinc ments pel futur de les que vam parlar en un altre post. Manté que l'educació hauria de tenir presents les diferents intel·ligències.

Robert Sternbertg distingeix tres tipus d'intel·ligència: analítica, creativa i pràctica.

Eudald Carbonell parla d'intel·ligència operativa o la capacitat de crear eines amb altres eines.

Daniel Goleman parla d'una intel·ligència emocional i una intel·ligència social.

Robert Cooper parla del cervell del cor i del cervell de "l'intestí".

La intel·ligència doncs ja ha superat el cervell i el sistema nerviós i s'expandeix cap a altres zones del cos, ja ho veieu.

Segons Ken Robinson, docent i estudiós de la creativitat, la innovació i l'aprenentatge, la intel·ligència té 3 grans trets:

- És heterogènia. Va molt més enllà dels números i les paraules i es pot deixar veure de moltes maneres diferents.

- És dinàmica i interactiva. Aquesta és la raó per la qual intel·ligència i creativitat van de la mà. Cal establir relacions i noves connexions. Enllaça amb la intuïció i la imaginació. Einstein estudiava totes les formes d'expressió per tal de crear noves connexions i ser més creatiu.

- És peculiar com una empremta dactilar.

Com sempre, cada nova descoberta ens fa adonar del llarg camí que tenim per recórrer, però també ens permet fer noves connexions i CREAR!!!

La intel·ligència, com la creativitat, es pot aprendre i pot créixer al llarg de la vida. És heterogènia, dinàmica i peculiar i es troba a tot el cos, no només al cervell. Aquesta és una gran descoberta per a l'educació que pot crear noves formes d'ensenyar i aprendre més integrals. 

No es tracta d'arraconar la llengua i les matemàtiques, al contrari, es tracta d'enriquir-les i fer-les créixer dins d'un tot. És tracta d'aprendre llengua i matemàtiques i esport, i música i... CREANT!

Aquestes noves maneres d'ensenyar seran heterogènies, dinàmiques, particulars i plenes de creativitat, perquè només fent créixer la nostra intel·ligència i creativitat d'adults podrem ser models en la docència i en la família d'aquesta nou paradigma.

Un repte per gaudir! Siguem creatius! ;)