La formació telemàtica per educar la voluntat i l'aprendre a aprendre.

Dèiem en el post anterior que una formació integral ha d'educar cor, ment i voluntat.

Vam dedicar un post també a la voluntat on la idea principal consistia en deslligar-la de l'esforç i veure-la més com la capacitat d'organitzar-se i autodirigir-se per emprendre projectes i aconseguir fites.

També vam parlar fa més temps de com les TIC contribueixen de moltes maneres a promoure el canvi metodològic que necessita l'educació.

Avui volem parlar de la formació telemàtica, on-line, a distància, no presencial i semi-presencial com a eina clau per educar la voluntat i l'aprendre a aprendre.

La formació a distància fa temps que existeix i sempre ha aportat grans avantatges a l'hora d'educar la voluntat.
En general es donen algunes característiques importants:

- Hi ha anticipació del programa, els continguts, l'estructura didàctica, les activitats, l'avaluació... de manera que l'alumne sap en tot moment on és, on va i cap a on s'ha de dirigir.

- La matèria està adequadament temporalitzada, de manera que res es queda per fer.

- Les activitats d'ensenyament-aprenentatge no depenen d'un espai-temps. Els alumnes poden formar-se i organitzar-se com vulguin.

Si a la formació no presencial tradicional hi sumem els entorns virtuals d'aprenentatge que ofereixen les tecnologies actuals, es poden crear entorns d'aprenentatge constructivistes on és possible crear coneixement de forma social-en grup d'una forma molt senzilla.

- Fòrums, xats, wikis... doten als alumnes d'eines bàsiques per a compartir coneixement.

- Imatge, text, video, so, música... permeten crear en entorns multimèdia i multimodals.

- Posen en contacte persones distants en l'espai-temps però que comparteixen interessos i poden crear juntes coneixement nou.

- Els continguts de la matèria, el disseny pedagògic i les eines tecnològiques són els tres aspectes fonamentals, que si són acurats conformen una formació de gran qualitat.

- Aquest tipus d'aprenentatge és bàsic per autodirigir-se, aprendre a aprendre i desenvolupar les destreses necessàries que requereix la Societat de la Informació i el Coneixement.

A Educació Líquida ben aviat us farem partíceps d'un nou projecte en aquesta línia. Esperem que puguem compartir encara més coneixement plegats sense dependre de l'espai ni del temps, amb ubiqüitat i asincronia.

Una abraçada telemàtica!

Cor, ment i voluntat

Tot i que ho hem anat dient de manera fragmentada en diferents posts, ens hem adonat que encara no havíem escrit mai un post de l'Essència de l'Educació Líquida que solem resumir en tres paraules:

COR, MENT I VOLUNTAT

MENT
El sistema educatiu tradicionalment s'ha ocupat de la ment: disciplines, àrees, assignatures, transmetre coneixements, instruir... Aquest aspecte, tot i que molt millorable, sobretot quan el lliguem amb els altres dos, ha estat força desenvolupat i, de fet, es van transmetent coneixements des de fa segles amb eficàcia i sense massa complicacions.
Com hem comentat a altres posts, des d'Educació Líquida creiem en un enfocament interdisciplinari, un replantejament dels continguts, l'ús de les TIC i sobretot d'entorns virtuals constructivistes, poden fomentar la creació de nou coneixement.
En un altre post ja vam parlar de les característiques de la ment creativa.

On estem encara a les beceroles és en els altres dos aspectes que cal educar per a desenvolupar-nos com a persones i ser creatius i emprenedors.

COR
Com hem dit en diversos posts, el benestar emocional és bàsic per tenir la ment oberta a nous aprenentatges.
Com sabeu ens agrada molt la frase:
"Si t'emociona el que fas, estàs creant"
Malauradament el nostre sistema educatiu està mancat de creativitat i emoció.
Cal que potenciem les diferents intel·ligències de múltiples maneres: El temps dels genis, La llibreta d'idees... en poden ser exemples... Cal que ens eduquem connectant amb nosaltres mateixos.

VOLUNTAT
Al meu entendre aquest és l'aspecte que tenim més mal entès en l'educació. Ho comentàvem al post "Voluntat vs Esforç"
La voluntat significa establir fites i objectius, tenir estratègies d'organització, controlar emocions com la impaciència-paciència, frustració davant els obstacles...
Educar la voluntat és bàsic per ser persones d'èxit en mercats laborals flexibles i líquids.

Si la voluntat va acompanyada d'emoció, amb poc o gens d'esforç, la persona sabrà trobar els coneixements necessaris per CREAR.

EDUCACIÓ LÍQUIDA=COR+MENT+VOLUNTAT

Eureka! La llibreta de les idees!

Els processos creatius tenen diverses fases: primer cal tenir el desig de crear alguna cosa, de l'àmbit que sigui, combinant les nostres experiències i talents, amb els quals, cal confiar...

Per activar aquest desig i fer-lo conscient hem anat parlant d'algunes tècniques:

- En un post anterior parlàvem del "Valor de l'avorriment". Cal deixar espai perquè les idees apareguin. Una agenda massa densa no ho permet.

- En un altre port parlàvem del que vam anomenar com "El temps dels genis". Temps lliure entre les tasques laborals i/o escolars per treballar en els projectes que un desitgi tirar endavant. Aquesta tècnica Google l'ha feta més explícita perquè la utilitza amb els seus treballadors.

Avui parlarem d'una altra eina tant o més senzilla: "La llibreta de les idees o dels nous projectes...".
La meva té nom i tot, es diu "Eureka!" A la que tinc ara hi vaig dibuixar una bombeta.  ;)

Grans, petits i mitjans, podem tenir una llibreta, bloc, quadern... per anotar-hi les idees que se'ns acudeixin d'aquells temes que ens emocionen, que els fem i ni ens n'adonem, que ens fan aixecar de la cadira i posar-nos en acció... que creuen els nostres talents i capacitats i configuren el nostre Element.

Frases inspiradores, idees per desenvolupar, dibuixos i esquemes, gargots... tot això i molt més i cap a la nostra llibreta de les idees.

De totes les idees que anotem a la llibreta només algunes o una o a temporades cap, aniran endavant, però ens ajudaran a ser conscients d'allò que ens atrau, ens motiva, també ens faran adonar de les nostres capacitats i talents, així com de les mancances, punts on, si volem desenvolupar la idea, caldrà que busquem la col·laboració d'altres, el treball en equip... i molt més.

Com dèiem la llibreta d'idees és una senzilla tècnica dels moments inicials d'un procés creatiu. La ment creativa necessita desenvolupar altres destreses d'organització i planificació per les quals cal educar la voluntat i l'aprentatge i la gestió de tasques autodirigides.

A Educació Líquida sempre anem anotant noves idees a Eureka!!!

Emocioneu-vos, creeu i sort!

Modelatge docent d'estratègies, tasques, competències...

Uns posts enrere parlàvem del "Modelatge d'emocions, actituds i accions". El que es deia en aquell post anava dirigit a famílies, docents i qualsevol persona en general.

En aquell post també dèiem que concretaríem una mica més el modelatge en el marc de la tasca docent. 

El docent model de comunicació assertiva, de lector competent... és molt important, clar! Tot i que encara podem, en general, millorar el modelatge de docent lector, per exemple, no ens allargarem per aquí...

En aquest post volem posar especial èmfasi en el docent que modela processos, estratègies, tasques concretes...

Us posaré un exemple:

Un dia, mentre un infant de 3r de primària està fent els exercicis 1, 2, 3, 4 del llibre de text a casa per deures, s'atura al 4 i diu a la seva mare:

"He de buscar aquestes paraules al diccionari"
"I no te n'han ensenyat a l'escola?"
"És que ho diu l'exercici 4"
"Ahhhhhh"

Aleshores, les mames i papes cofois es posen la bata de mestra i diuen:

"Saps l'alfabet oi? Dons mira, al diccionari, les paraules estan ordenades...."

Aquests pares/mestres excel·lents acaben de modelar una cerca al diccionari.

Per sort, fer una cerca al diccionari és una tasca a l'abast d'un gran nombre de famílies, però no de totes.

Un altre dia l'infant diu:

"He de fer una exposició oral. Comprar una cartulina. Escollir un tema. Seleccionar informació. Fer-ne un esquema. Afegir-hi imatges. Portar-ho a l'escola i fer l'exposició oral".

Uffff Això ja costa més.

I fer cerques a internet i interpretar i fer-se preguntes després de llegir la ressenya d'un llibre i.... tants i tants processos, estratègies, tasques... que es porten a terme per aprendre.

Modelar totes aquestes estratègies és una tasca docent no de les famílies. Si les famílies volen i podem reforçar-ho, evidentment que ajudarà als aprenentatges, però és a l'escola on s'ha d'aprendre a cercar informació, a seleccionar-la, a tractar-la i a crear nou coneixement. La recerca com a metodologia s'ha de modelar.

En aquest sentit s'ha de potenciar molt més el modelatge en el marc de la tasca docent.

Cal buscar maneres per portar a terme aquest canvi metodològic.

Fer cerques al diccionari, per exemple, sovint es fa per sobre, en gran grup i donant per suposat que els alumnes s'espavilaran. Alguns s'espavilen, alguns tenen ajut de les famílies, però alguns (i aquests són els que més necessiten el treball docent) necessiten un modelatge més acurat de les tasques, estratègies....

Alguns processos potser requereixen un modelatge individualitzat (els que ho fan a casa el tenen) o en petit grup. Si el modelatge es fa en gran grup, potser es pot demanar als alumnes que per parelles es repeteixin la tasca a fi d'assolir l'estratègia/procés...

En un altre post podem parlar del modelatge d'estratègies de lectura o d'altres...

De moment però us animo a pensar en quins processos/estratègies/tasques (en general) podríeu modelar de forma més explícita a la vostra aula per tal d'aconseguir una millora de resultats en el vostre alumnat.

Docents top models! Com ho veieu? ;)

Que guay que és el casal d'estiu!

- Que bé que m'ho passo al casal!
- No vull que s'acabi el casal!
- A la cloenda del casal farem...

Aquests dies a algunes cases solem sentir frases com aquestes que ens fan valorar molt la importància de l'educació en el lleure i concretament d'aquests casals, que, cada estiu, eduquen a nens i joves, sobretot per mitjà de l'experiència.

A més de les anteriors, també he sentit aquesta frase:

- M'agradaria que l'escola s'assemblés al casal.

Tot i que sabem d'entrada que escola i casal o educació formal i en el lleure són diferents, aquesta frase ens pot fer reflexionar sobre alguns dels aspectes que podem canviar tot agafant el model de l'educació en el lleure per tal de millorar i enriquir l'educació formal. Alguns d'aquests aspectes els hem tractat a aquest bloc i aprofitarem per fer-hi referència:

- Els casals solen partir d'un centre d'interès o tema i a partir d'aquí van desenvolupant activitats algunes orientades al projecte de la cloenda.

- La implicació de la mainada és important a l'hora d'anar desenvolupant les activitats-projecte.

- Un dels aspectes que cal ressaltar és el desenvolupament de les diferents intel·ligencies i sobretot de la intel·ligència kinestèsica o el treball en moviment, com a gran diferència de l'escola.

- Activitats a l'aire lliure, amb aigua, esports, dances...

- Activitats cooperatives.

- Excursions, sortides i més experiències per educar cor, ment i voluntat.

- Expressió artística, física, musical, oral...

- L'entusiasme dels joves monitors i monitores que ballen, juguen i modelen tota mena d'activitats amb il·lusió i energia.

- El temps lliure o temps dels genis.

- Els valors.

- El foment de l'autonomia.

...

Molts d'aquests aspectes són els que reclamem pel "canvi metodològic". No estem dient que l'escola sigui un casal d'estiu però en el món líquid, flexible i divers, podem aprendre tots de tots i alguns elements de l'educació en el lleure podrien enriquir molt l'escola.

Després de lloar el gran valor dels casals i de l'educació en el lleure en general, em queda recordar un dels primers posts d'aquest bloc que anomenàvem "L'escletxa de l'entorn" i és que certament avui en dia hi ha una escletxa entre els nens i nens que poden accedir a aquestes activitats i els que no. Si volem millorar l'educació d'aquest nostre petit país podríem pensar en fer-les més accessibles a tothom. No trobeu?

El valor de les experiències viscudes

Com diu la cita de Confuci:

" M'ho van explicar i ho vaig oblidar,

ho vaig veure i ho vaig entendre,

ho vaig fer i ho vaig aprendre."

En l'educació, tan familiar com escolar, fem servir tots tres tipus d'accions, que no són excloents i que tenen totes el seu valor.

En altres posts hem parlat de la importància de la verbalització, de la paraula i el llenguatge oral, que no hem de deixar de banda.

En un altre de més recent hem parlat de la importància del modelatge com a eina molt potent tant en l'educació familiar com escolar. Com vam dir, tenim pendent de desenvolupar una mica més el paper del modelatge en l'àmbit escolar.

Avui però volem posar l'accent en el fer, en les experiències viscudes com a eina principal d'aprenentatge a totes les edats.

M'agrada fer èmfasi en les experiències en plural més que no pas en l'experiència en singular perquè és la diversitat d'experiències les que eduquen més que no pas repetir la mateixa experiència durant molts anys. En aquest sentit animo als docents a assumir tasques diferents i a promoure petits canvis i innovacions que els faci avançar en els seus aprenentatges junt amb el dels alumnes.

En l'àmbit escolar aprendre a través de l'experiència vol dir fer sortides, estar en contacte amb l'entorn i la natura, emprendre projectes com ara fer un diari, un programa de ràdio... 

És fàcil veure la importància de les experiències si revisem els nostres records més vius. Segur que tenim molt més presents les sortides que el dia que ens van plantar a la pissarra les parts de la cèl·lula o el verb "to be".

En l'ambit familiar viure experiències conjuntament amb els nostres fills és altament educatiu i enriquidor. En el marc de la vivència parlarem, anticiparem, modelarem actituds, destreses, emocions... És interessant implicar els fills en les vivències i tasques quotidianes de tan manera que es sentin implicats i part d'un tot.

Com sempre, ja que hem començat amb una cita oriental, l'important és l'equilibri, ser-hi presents com adults (docents o pares i mares) i, com dèiem també en un altre post, entre les experiències que tant enriqueixen, tenir temps per avorrir-nos, reflexionar, consolidar el viscut...

Que tingueu un estiu ple d'experiències amb estones d'un avorriment ben dolç.

El modelatge d'emocions, actituds i accions.

De la mateixa manera que quan parlem d'expressió oral diem que el contingut comunicatiu majoritari, amb percentatges que poden estar per sobre del 80%, és principalment no verbal: expressions facials, gestos, roba que portem... quan parlem d'educació, tant familiar com escolar, l'acció més potent que tenim és el modelatge.

 La Carta d'un fill a tots els pares i mares fa referència al modelatge en diversos dels seus punts:

"No em diguis que faci una cosa quan tu no la fas. Jo aprendré allò que tu facis encara que no ho diguis. "

"Quan t'hagis equivocat en alguna cosa admet-ho i creixerà l'opinió que jo tinc de tu i així m'ensenyaràs a admetre també les meves equivocacions. "

Quan parlem de modelatge en el primer que pensem és en les accions: si tu llegeixes ells llegeixen, si tu crides ells criden, si tu...

El modelatge d'accions, processos, tasques complexes... és molt important de portar-lo a terme de forma explicita a l'escola, per això, més endavant hi dedicarem un altre post.

Les accions són el més evident, és cert, i és important tenir-les presents, però una forma més subtil i per això no menys important de modelatge que es dóna, vulguem o no, és el modelatge d'actituds i emocions. 

Admetre una equivocació, un dubte...tractar la gent i l'infant amb respecte, cordialitat i fermesa... poden ser algunes de les actituds, que com es diu a la Carta, convé modelar.

També hem de ser conscients que en tot moment estem modelant el reconeixement i gestió de les diferents emocions. Com actuem davant de situacions tristes, frustrants, alegres... és molt important a l'hora de ser models d'aquests processos. Com sempre, tot i que és difícil generalitzar davant la gran diversitat de situacions que es poden donar, una actitud calmada i d'acompanyament sense sobreprotecció pot ser el més adequat a l'hora d'encarar emocions negatives o situacions frustrants per l'infant.

Ressaltar la importància del modelatge no treu valor al llenguatge, al contrari. Parlant, anticipant... als infants, tenim una gran eina per modelar emocions i actituds de diàleg, comunicació assertiva i respecte. Com també hem comentat, enriquirem el seu llenguatge si modelem/parlem amb propietat.

Si diem que TOT és comunicació, quan parlem de modelatge podem dir que TOT és també educació. Un cop més aquest és un post tant per docents com per famílies com per TOTHOM. 

Només un senzill post de juliol per animar-vos a modelar l'alegria de l'estiu! :)