Interdisciplinarietat i canvi metodològic

Un dels aspectes fonamentals per encarar el canvi metodològic, el canvi de continguts i l'actualització en termes generals de la docència als temps líquids que vivim, passa, al meu entendre per la interdisciplinarietat: barreja de matèries i continguts per resoldre un problema, tasca... i abordar els aprenentatges d'una manera més real i integrada a la vida quotidiana.

La frontera entre lletres i ciències cada dia té menys sentit per a les ments curioses i amb afany de divulgació. Com dic sovint tant "humana" i necessària és la física com la filosofia i ambdues es necessiten i es complementen.

Tot i que la classificació ens ha pogut servir per estructurar i comprendre, la jerarquització i/o priorització d'unes o altres disciplines no són bones per al coneixement.

Pel que fa al canvi metodològic la ciència ens ha aportat el seu mètode cintífic, que amb infinites variants i nivells ens pot servir per abordar qualsevol problema, aprenentatge i/o disciplina.

Pel que fa als continguts primer cal una base sòlida amb valors, perquè sinó cap recerca té sentit si no sabem què pretenem, què volem canviar, què volem millorar i què hem de conèixer per millorar-ho. Només implicant-nos posarem emoció a l'aprenentatge i serem creatius.

Un cop inspirats pels valors adequats, i amb un mètode per aprendre, haurem d'anar incorporant eines, haurem de ser competents amb destreses de sempre com la lectura i amb destreses noves com crear un bloc o una aplicació de mòbil... Això no s'atura mai, sempre haurem d'aprendre i ser capaços d'adquirir noves eines i nous coneixements. Com diuen en anglès, la formació ha de ser "just in time".

Ausubel, Vigotsky i altres els pedagogs contructivistes ja ho reclamaven, ara, a més la societat líquida ho exigeix per avançar.

Canvis, canvis... metodològic, continguts, plurilingüísme, estructura familiar... i interdisciplinarietat. Són grans exigències que se'ns plantegen, però també grans oportunitats.

Fixeu-vos en els grans científics i divulgadors... Hi ha molts exemples!

Avui, seguint amb el tema, acabaré amb un poema de David Jou. Els seus poemes científics i intercisciplinaris, m'encanten.

Volia ser astrofísic i casar-me amb una estrella,

volia ser matemàtic i casar-me amb una incògnita,

volia ser geòleg i casar-me amb una falla.

Així: terra endintre, cel enlaire,

sense límits,

cremant amb foc astral!

He abraçat la paraula:

m’he cremat com si abracés una estrella.

He abraçat els nombres:

m’he perdut com en una incògnita.

He abraçat la natura:

m’he trencat com una falla.

I m’he oblidat de voler ser,

de tan feliç com era en l’abraçada.

Estima'm i digues-m'ho

"Estima'm i digues-m'ho. A mi m'agrada sentir-t'ho dir, encara que pensis que no cal."

Amb aquesta frase tan bonica acaba la Carta d'un/a fill/a a tots els pares i mares. 

Com diem sovint, una educació completa integra cor, ment i voluntat. Avui parlarem del cor i amb el cor, d'emocions i concretament d'amor i d'expressar afecte i estimació. En el nostre post pensem concretament en expressar amor cap als fills, però segurament les 5 formes d'espressar sentiments positius que exposarem poden servir per la parella, amics, persones que estimem en general...

La primera manera d'expressar amor és a partir de "serveis", fer tasques per l'altre. Aquesta forma d'amor cap als fills forma part de ser pare o mare i la donem absolutament com a imprescindible i necessària ja que forma part de la seva supervivència com a criatures que són. Rentar-los la roba, comprar el necessari, vigilar per la seva alimentació... i un llarg etcètere que formen part de la quotidianitat de tenir fills.

La segona manera d'expressar amor seria dedicant temps: escoltant, parlant, fent activitats calmadament, posar atenció als gustos, preocupacions... dels nostres fills. En aquest punt la vida estressada que portem no seria gaire afavoridora i un cop més reclamaríem una educació lenta, també en l'àmbit familiar.

La tercera manera d'expressar afecte aniria lligada amb l'anterior. Seria fent "regals". Diem que va lligada amb l'anterior perquè quan parlem de regals no estem pensant ni en el necessari, ni en coses cares i de consum... res de tot això! Estem pensant en aquell detallet insignificant que només algú que ha parlat calmadament amb al seu fill i li coneix l'ànima, pot endevinar.

La quarta manera és pel contacte físic: petons, abraçades, ballar plegats, pessigolles, somriures...

I la cinquena, com no podria ser d'altra manera és verbalitzant, o sigui, per mitjà de les paraules:

"Estima'm i digues-m'ho."

Per mancances d'aquesta educació emocional que ara volem promoure, a molts adults els costa de verbalitzar sentiments. Intenteu-ho i veureu com millora tot plegat! ;)

Conèixer les 5 maneres d'expressar amor ens pot servir per equilibrar-les de cara als nostres fills i donar-los afecte de totes les formes i així donar-los també un model afectiu, però també ens pot servir per reconèixer com algú expressa afecte cap a nosaltres d'alguna de les cinc formes i de vegades no se'ns ha fet visible perquè nosaltres ens expressem més d'una altra. Com dèiem, hi ha gent que els costa verbalitzar, però ens expressen afecte donant-nos el seu temps o ajudant-nos en alguna tasca...

Però ara que ja sabeu de forma explícita les cinc formes de demostrar amor, us convido a utilitzar-les totes a dojo i tindrem infants més feliços i alegres.

"L'educació és un acte d'amor, per tant, un acte de valor." 

Paulo Freire

Plurilingüisme

Una altra de les característiques del món líquid en el que vivim és el plurilingüisme: diversitat de llengües en una mateixa persona, context, document...

Un cop més, el plurilingüísme ens dona interferència i inestabilitat, però també riquesa i flexibilitat.
A les aules tenim alumnes d'orígens molt diversos amb diversitat de llengües maternes, segones llengües i llengües estrangeres estudiades als seus països d'origen, més les del nostre sistema educatiu.

Els documents digitals sovint són també multilíngües a més de multimèdia i multimodals. Diferents llengües conviuen en un mateix document o sobretot en un mateix itinerari de cerca/lectura. A més, les eines de traducció cada dia són més àgils i permeten la comunicació digital entre persones de llengües diverses de forma prou fàcil. És per això també, que no he renunciat a escriure aquest bloc en català.

Aquesta diversitat lingüística un cop més complica (per bé ;) ) les coses en l'educació.

De vegades alguns docents, pares i mares es preocupen pel fet d'aprendre i utilitzar diferents llengües a la vegada i les interferències que això pot comportar. És evident que en estudiar, adquirir, utilitzar, aprendre i conèixer diferents llengües, es donen interferències entre elles i de vegades aquestes interferències suposen incorreccions a nivell ortogràfic, fonètic, lèxic, gramàtical, sintàctic... o tots barrejats he!he!he! Però, deixeu-me dir: benvinguda interferència! Malgrat es puguin donar alguns errors per barrejar codis, el cabdal de coneixement i els beneficis de conèixer diverses llengües són molt superiors.

Tot i que els catalans tenim clars els beneficis del nostre bilingüisme inicial a molts nivells i de la importància de la immersió a l'escola catalana com element de cohesió i coneixement, de vegades no tenim prou presents les llengües maternes dels nostres alumnes i no som conscients d'una riquesa que tenim a l'aula i podem aprofitar o si més no, reconèixer. Pensar que no tots els alumnes d'origen marroquí parlen àrab, sinó que molts parlen amazig o amb un alumne més gran fer una traducció d'un document de la wikipèdia del moldau al català, poden ser-ne exemples de dos nivells ben diferents de reconèixer aquest plurilingüísme dels alumnes de la nostra aula.

Pel que fa a les llengües estrangeres és també important fer-les presents com més aviat millor i oferir, com sempre, espais, situacions, textos, estructures... variades, naturals, originals...

Cada llengua ens obre un món de comunicació, però també de pensament, bellesa i coneixement que, si tenim l'oportunitat, no hem de deixar-nos perdre.

I ja que parlem sobretot de comunicació, com ja vam comentar en un altre post, el nivell oral de la llengua sempre ha d'anar primer i gaudir de més temps i dedicació, pel que suposa d'aprenentatge i també d'expressió. Diuen els estudis a més a més, que en el llenguatge oral el pes de la comunicació recau sobretot en la comunicació no verbal (gestos, expressions facials...) i tot i que evidentment variarà segons el missatge, el canal... i altres variables, aquests estudis situen el pes d'aquesta comunicació no verbal per sobre del 70%.

Per tant, en aquesta entrada conclouríem amb una idea, una referència i una frase:

La idea.
- Quantes més llengües millor!

La referència: Linguamón. Casa de les llengües.

La frase.
"El somriure és l'idioma universal de la gent intel·ligent."

L'Educació Infantil i els fonaments de l'Infant Feliç.

Al nostre sistema educatiu l'Educació Infantil engloba l'educació dels 0 als 6 anys i és la que es porta a terme a les Llars d'Infants, a les escoles en l'etapa 3-6 i sobretot a casa.

NO és obligatòria l'escolarització dels infants d'aquesta etapa i en canvi és molt important l'encaix família-escola-entorn, per, com dèiem en el títol d'aquest post, posar uns bons fonaments emocionals i cognitius perquè l'Infant estigui feliç, preparat i obert als aprenentatges.

Alguns pedagogs com Tonucci consideren aquesta etapa la més important i afirmen que aquests docents, fins i tot, haurien de cobrar més. Tot i que penso que totes les etapes són importants i que sempre és un bon moment per seguir aprenent i millorant. Sempre! M'agrada la provocació de Tonucci, i penso que cal reflexionar-hi.

Emocionalment sens dubte que és l'etapa més important. El modelatge dels adults és la font més important a l'hora de donar equilibri i benestar emocional, estimuls a l'aprenentatge, valors...
Si tu cantes, ells canten. Si tu rius, ells riuen. Si tu llegeixes, ells llegeixen. Si tu...

Ser bons models d'alegria, d'aprenentatge continuat, de calma, de benestar... i de moltes altres activitats a la vida, se'ns dubte, és un repte constant per pares, mares i educadors, en general.
Anticipeu, verbalitzeu, argumenteu, parleu molt i amb respecte, llegiu... als infants. Deixeu que els nens s'expressin, siguin creatius, no els etiqueteu... però poseu-los límits, doneu-los seguretat, guieu-los...

No és tracta doncs de fer les boletes de plastilina més ben fetes, escriure el nom a P3, o decodificar a P4 (per no assolir les Competències Bàsiques de lectura a 4t d'ESO), sinó de viure amb alegria i ganes d'aprendre sempre. L'educació, i la Infantil més que cap altra, no requereix tant d'un treball sistemàtic de lletres i números, sinó d'experiències d'aprenentatge natural i significatiu amb els altres i l'entorn. És per això que no és obligatòria, perquè famílies i centres educatius poden fer-la a parts iguals, i, tanmateix, no és gens fàcil d'equilibrar-ho i fer-ho ben fet, perquè com hem dit: en som models.

Les polítiques, que sempre tendeixen a ser més assistencials que preventives, com ja hem comentat en altres posts, segurament no li han donat a aquesta etapa educativa la importància que es mereix.

Al Servei Educatiu del Baix Empordà aquest ja és el quart any que s'organitza la Jornada d'Educació Infantil, coordinada per la Núria Duch del Centre de Recursos Pedagògics amb tot un equip de professionals de l'etapa. Enguany el tema central seran les emocions. Tot i que no sóc especialista de l'etapa d'Educació Infantil, m'interessa molt el tema i l'etapa i em plau molt de col·laborar-hi. M'alegra molt que l'apartat l'Infant Feliç, d'aquest bloc, pugui ser útil.

"Si vols feina per un any, planta arròs. Si vols feina per 10 anys, planta arbres. Sivols feina per tota la vida, educa les persones."

La programació i temporalització del trimestre

Just començat el segon trimestre del curs 2013-2014,  us volia proposar de programar a grans trets i de forma senzilla la vostra àrea o assignatura per aquest trimestre.

Al meu entendre hem dedicat molts esforços, temps i paper en la nostra carrera docent a la programació i a la pràctica, aquests esforços no s'han vist reflectits en innovació, millora o canvis metodològics.

Quan estudiavem tots havíem fet florides i irreals unitats didàctiques. Moltes vegades, es presenten programacions anuals que queden en paper mullat i que no afecten gaire al dia a dia a l'aula i, com sempre, la programació la lidera els fantàstic, l'insubstituible, el magnífic i meravellós... LLIBRE DE TEXT.
La LOGSE va convertir el currículum i la programació en gairebé una religió i si no se quin objectiu no anava en la forma verbal adequada, no era correcte... ;)

La meva proposta per programar i temporalitzar els continguts del proper trimestre és molt més simple que tot això:

- Agafeu el llibre de text que tenen els vostres alumnes i un parell més del mateix nivell, matèria i temporalització.
- Escolliu 3 o 4 temes màxim.
- Afafeu un calendari i mireu quantes setmanes i sessions (traieu festes)  podeu dedicar a cada tema.
-Agafeu el llibre de text com a fil conductor de la vostra programació.
- Feu una primera selecció i espurgada  del més instructiu i innecesari. No patiu si heu de treure força continguts.
- Mireu quins tractaments podeu donar a cada tema: enfocat com a projecte de recerca, explicitant estratègies cognitives, incorporant les TIC, lectures i materials complementaris, competències bàsiques...
- Torneu-vos a mirar el calendari i prioritzeu.
- Penseu que s'ha d'atendre el cicle de la informació: rebre informació, tractament, creació i reflexió.
- Totes les sessions han d'incorporar expressió oral per part dels alumnes. Genereu debats, per exemple on aflorin els valors...
- Modeleu les estratègies i destreses noves.
- Dediqueu temps a la lectura autònoma i silenciosa.
-Deixeu espai per fomentar, valorar i treballar les aportacions dels alumnes.
- Una vegada teniu més o menys la bastida del que treballareu al trimestre, anticipeu-ho als alumnes, amb dates aproximades, continguts, activitats principals, avaluació...
- Sempre cal ser flexible però també realista pel que fa a la temporització.
- Poseu-vos en el lloc dels alumnes i expliciteu-ho tot al màxim. Explicitar la temporització també servirà de model als alumnes per a quan ells hagin d'organitzar-se projectes o tasques. Amb alumnes més grans programeu alguns aspectes conjuntament, impliqueu-los en la programació.
-Interactueu molt i incorporeu les seves vivències tant com es pugui.

Segurament em deixo coses. Ajudeu-me docents! N'hi ha molts que ho feu molt bé! Fem que entre tots llueixin les bones pràctiques i no esdevinguin aillades sinó que siguin autèntiques taques d'oli als centres i a tot el sistema educatiu.

"Un desig temporalitzat es converteix en un objectiu."

L'Educació Líquida al Magazine de Radio Bisbal

Aquest matí del primer dissabte de 2014 hem estat parlant amb en Manel i la Joaquima al Magazine de Radio Bisbal.

Us enllaço l'audio per si voleu fer podcast.

Aquesta primera experiència radiofònica ens anima a fer al Magazine una petita col·laboració mensual sobre temes d'educació.

Inaugurarem la nostra secció al Magazine el proper dissabte 25 de gener de 2014. Aviat us avançarem els temes del primer programa.

Com sempre, us animem a participar, comunicar i interactuar amb nosaltres. Ens agradaria molt que ens fessiu propostes sobre temes educatius que us interessen o preocupen, preguntes, suggeriments... i tot el que se us acudeixi que de ben segur enriquirà i engrandirà l'espai.

Gràcies.

Parlar molt a casa i a l'escola

Les quatre destreses lingüístiques bàsiques són parlar, escoltar, llegir i escriure. 

Parlar i escoltar formen part del llenguatge oral i llegir i escriure de l'escrit.

Parlar i escriure són destreses expressives mentre que llegir i escoltar són receptives.

Les destreses que posaríem a un primer nivell pel que fa al temps de dedicació serien les destreses orals. 

Escoltar com a destresa receptiva i oral a l'escola es fa molt, els alumnes escolten molta estona al mestre, però a casa també cal que verbalitzem, argumentem, cantem cançons, expliquem i llegim contes i parlem molt als nostres fills. Els nens i nenes que tenen un ric llenguatge oral a casa tenen molta més facilitat per aprendre.

Parlar és una destresa expressiva. L'expressió consolida la informació i la transforma en coneixement, aprenentatge. És molt important saber estructurar la conversa. 

Sempre solo posar un exemple per aclarir-ho:

Heu anat a una conferència. Us ha agradat molt i la voleu explicar a un company que penseu que també l'hi hauria agradat. Poseu-vos en situació. No és gens fàcil. Hem de posar en marxa moltes destreses cognitives. Temes que es van parlar. Anècdotes. Exemples. Si fem l'esforç de fer aquesta síntesi haurem assentat molt millor la informació rebuda.

Es molt important treballar l'expresió oral a casa però sobretot a l'escola on s'ha deixat massa de banda en favor de l'expressió escrita. 

Treballar l'expressió oral és molt més que fer un treball d'exposició d'un tema al llarg d'un curs. Treballar l'expressió oral vol dir treballar en grup, fer argumentacions, fer resums orals d'un text que ha llegit el mestre, cantar cançons, dramatitzacions, explicar vivències, explicar un llibre o recomanar-lo, explicar una pel·lícula... i infinites activitats més que haurien de ser presents en totes les sessions. Des d'aquí faig una crida a ampliar el temps d'expressió oral en tots els àmbits i situacions. 

La metodologia ILEC (Impuls a la LecturaI) incorpora a totes les sessions l'activitat "Gira't i parla"en la que els alumnes per parelles s'expliquen el que han entès. Un bon exemple per incorporar a qualsevol activitat d'ensenyament aprenentatge.

Un cop ben assolides les destreses orals podrem treballar les destreses escrites, sense abandonar mai l'expressió oral. 

La primera destresa escrita que cal millorar és la lectura. Tenim encara massa fracàs en aquesta destresa i és bàsica per al desenvolupament de les persones en societat: trobar feina, participar democràticament, estar informats, gaudir... 

En aquest sentit es molt important dedicat un temps diari de lectura a casa i a l'escola i fer un treball molt més explícit de les estratègies de lectura: fer prediccions, inferir significat, fer resums...

Com ja hem dit altres vegades el temps de lectura ha d'anar sempre acompanyat d'un temps per parlar de la lectura.

Finalment cal treballar l'expressió escrita. En aquesta destresa els resultats són també baixos. És la destresa més complexa i si no s'han consolidat les anteriors és molt complicada. En totes les destreses cal optar per un enfocament comunicatiu. Pel que fa a l'escriptura una bona activitat podria ser fer un bloc entre tota la classe, per exemple.

El que ha de minvar i molt en favor d'aquest enfocament comunicatiu és el fer exercicis del llibre de text, activitat, que ara com ara ocupa massa estones a les aules i fent els deures a casa sense aportar massa res de nou ni fent moure gaire els processos mentals dels aprenents i sent moltes vegades repetitius.

En aquest enfocament comunicatiu els aspectes més gramaticals i de reflexió de la llengua gairebé es podrien deixar de banda o fer-ne un treball puntual amb alumnes amb altes capacitats.

En aquest post en hem centrat bàsicament en els aspectes lingüístics, val a dir però que l'expressió oral va acompanyada de grans beneficis també emocionals, com tota ativitat expressiva.

Com a conclusió:

A xerrar pels descosits i a fer treballar les neurones.