Jornada. Atenció al menor: valors i xarxa.

Atenció al menor: valors i xarxa.
Sota aquest títol divendres passat 28 de març, es va organitzar una Jornada de formació i intercanvi al Centre Municipal d'Educació de Palafrugell.

Al Baix Empordà som l'única comarca de Girona i possiblement de Catalunya on es reuneix periòdicament la CTIC (Comissió Tècnica Interdepartemental de Catalunya), amb representants de professionals i equips que treballem amb infància i adolescència: ensenyament, benestar social, mossos d'esquadra, salut/pediatria... i un llarg etcètera.

Com podeu veure, una comissió ben hetereogènia on sempre s'ha destacat la importància del contacte personal tant com de la bona feina tècnica: revisant protocols, abordant temes d'actualitat com la malnutrició infantil...

Aquesta jornada em permet parlar a més a més d'un altre gran valor educatiu que tenim al Baix Empordà: es tracta de la Fundació Josep Pallach. Si en voleu saber més coses, a més de fer una ullada a la web,podeu escoltar l'entrevista que vam fer al seu President en Josep M. Soler a Radio Bisbal recentment.

Us parlo de la Pallach perquè en col·laboració amb la CTIC van organitzar aquesta I Jornada de Professionals i Equips que treballem amb infants i adolescents. 

Més de 80 persones que treballem amb infància i adolescència a la comarca vam compartir un matí intens i profitós que tothom va qualificar molt positivament i on van sortir moltes idees per a la continuïtat: virtuals i presencials.

D'entrada no semblava fàcil organitzar una jornada amb tanta hetereogeneitat de públic però tot va quedar rodó:
Els ponents van fer diana amb les seves intervencions. En Miquel Martínez de la Fundació Jaume Bofill ens va parlar dels valors i en Jordi Longàs de la Fundació Lluís Carulla de la xarxa.
A partir del seu estímul cognitiu es va fer el treball en grups i subgrups... ja que, com hem dit, erem 80!!!

M'he decidit a escriure aquest post per animar-vos a treballar en xarxa tant com pogueu en tots els àmbits, a compartir valors... d'entrada no sembla fàcil perquè és un camí nou per a tots, però... tot és posar-s'hi per començar a veure'n els resultats.

Hem passat uns anys on el treball d'entorn ha patit molt la manca de resursos. Cal que seguim reclamant resursos per a la infancia i l'adolescència, però també és molt important que sumem esforços treballant en xarxa: el tot és més que la suma de les parts.

Abraçades des de l'Empordanet!

Cantem, dibuixem... expressem-nos!

Massa vegades he sentit pares, mares, docents... persones adultes en general (com diria El Petit Princep) dir:
- No sé cantar.
- No sé dibuixar

Permeteu-me l'atreviment però això és impossible. Dir no sé cantar o no sé dibuixar és com dir no sé plorar o no sé riure.

Sovint parlem del modelatge en l'educació i del benestar emocional per tenir ments obertes. Us imagineu que una mare o un mestre digues a un nen: "Ho sento, és que jo no sé riure"?

Ja vam parlar en un post sobre l'art i les emocions i en un altre concretament sobre la música.

Quan algun ministre amb mala intenció ens vol treure la música de l'escola a mi em recorda el llibre  "El nom de la rosa" on es prohibia riure i s'havien de buscar arguments a favor per poder-ho fer en Aristòtil i altres. No us sembli exagerat el que ara us diré: quan dieu no se cantar o dibuixar, li esteu donant la raó a gent grisa com el ministre, esteu dient que dibuixar o cantar tenen poc valor i, ho sento, però això no és veritat: dibuixar, cantar, ballar, parlar, escriure, participar... són tan importants com somriure. Creie-vos-ho!

Rigueu i ploreu perquè, per sort i malgrat ens quedi camí en l'educació emocional, ja tots veiem que és de calaix que hem d'espressar-nos d'aquesta manera. Però els humans som diversos i sofisticats i hem d'espressar-nos de totes les maneres: dibuixant, cantant, ballant, escrivint, parlant, rient, plorant... fins i tot dormint... I el millor de tot és que expressar-se és simplement expressar-se, no hi ha una forma més correcta i una de menys correcta de fer-ho. No. Expressar-se és quelcom únic i exclusiu de cada persona, de cada instant, de cada expressió... I totes són un regal. Així és com ho hem de transmetre als infants. I com ho hem de transmetre? Dons fent-ho, modelant-ho... dibuixant boes obertes i boes tancades, tornant a citar El (gran) Petit Princep.

O sigui, que si mai us diuen "dibuixa'm un xai", només hi ha una resposta possible "et faré el millor xai que hagis vist mai"!

I si us diuen "avui he après tal cançó" doncs a cantar-la i a ballar-la...

Expresseu-vos, creareu coses úniques i sereu més feliços!

Magazine 22.3.14. Josep M. Soler. Fundació Josep Pallach

El Magazine de Ràdio Bisbal 22 de març de 2014

Conversa amb en Josep M. Soler Prats, mestre i psicòleg, President de la Fundació Josep Pallach.

Enllaç a l'àudio del programa per si voleu per podcast.

Aquests són alguns dels temes tractats:

- La Fundació Pallach: inicis, el nom, l'educació en xarxa, els voluntaris, el curs de voluntaris.

- Els projectes i activitats: Escoles d'Estiu, jonades, el LEXCIT...

- Col·laboració amb altres Fundacions.

- La lectura.

- Família-escola-entorn. Tema lligat a la trajectòria d'en Josep. M. Soler

- La Jornada de la CTIC (Comissió Tècnica Interdepartermental de Catalunya)

- I molts temes pendents: tertúlies Pallach...

Infoxicació i comprensió crítica

Alfons Cornella, un dels gurús de casa sobre la Societat de la Informació i el Coneixement, ja parlava a l'any 2000 del perill de la INFOXICACIÓ o intoxicació per excés d'informació.

I ja estem totalment "infoxicats": les xarxes ens donen allaus de missatges multimodals, multilingües, ràpids, inconnexos...

Llegim en diagonal, volem missatges cada cop més breus i visuals. Pensem en eslògan? Com dèia Umberto Eco. O seríem capaços de ser crítics i pensar/crear l'eslògan? Ens quedem en ser simples receptors atordits per flaixos i cites o som capaços de ser crítics i dirigir-nos?

Quan observem els resultats dels nostres alumnes veiem que la comprensió literal de textos és més o menys acceptable, punxem en trobar informació inferida o implícita i la comprensió crítica és clarament deficient. I en documents amb imatges o sons? No ho sabem, però la cosa no deu millorar sinó al contrari.

Discrepo totalment dels que diuen que els joves actuals pel fet de ser nadius digitals (seguint la nomenclatura de Mark Prensky, nascuts després de l'aparició de la xarxa) tenen les destreses necessàries per moure's a internet.

"Ells ja en saben! No cal que fem res!" Aquesta afirmació només serveix per quedar-nos en l'immobilisme. Els infants i joves dels nostres centres educatius han d'aprendre a tenir una comprensió crítica per destriar entre aquest allau de missatges que intoxiquen el dia a dia de la comunicació. Les dificultats de comprensió crítica, evidents en els textos escrits, augmenten i molt en els missatges digitals.

Amb una bona comprensió crítica la xarxa internet és una eina poderosissíma per a l'aprenentatge al llarg de la vida i per a desenvolupar la creativitat en tots els sentits. Sense comprensió crítica correm el perill de matar el coneixement per infoxicació a més d'estar desprotegits en molts sentits davant tants flaixos i eslògans.

Cal que eduquem en la comprensió crítica de tot tipus de missatges, analitzant-los, disseccionant-los i creant-ne de nous.

Pensar en eslògan o pensar l'eslògan. Aquesta és la qüestió.

Tinc dues cases

En un primer post sobre la separació dels pares parlàvem del fet que el canvi d'estructura no ha d'afectar a l'estil educatiu que ha de ser sempre constructivista.

En un segon post parlàvem de la importància de trencar bé i SEMPRE deixar els fills al marge a l'hora de resoldre els conflictes en el període de desequilibri del sistema.

Avui parlarem de viure en dos habitatges diferents (pisos, cases...). 

Algunes vegades he sentit que s'argumenta a favor de mantenir un espai per l'infant i que siguin els pares que canviin de casa. Aquesta solució des del meu punt de vista, a més d'inviable, no em sembla adequada. Aquesta opció comportaria mantenir tres habitatges, la qual cosa és ja prou complexa econòmicament, a més, tot i que per torns, pare i mare hauríen de compartir un mateix espai, la qual cosa podria generar conflictes, sobretot en un primer moment que cal mantenir una certa distància per no trasbalsar massa emocions... Aquesta solució a més d'impedir a pare i mare seguir amb una vida autònoma i independent, posarien a l'infant en una situació fictícia ja que tindria molt poc coneixement de la vida "real" dels seus pares.

Pensem que el més adequat, realista i habitual és que els infants de pares separats tinguin dues cases. En aquest sentit hem de viure aquest fet amb alegria com qualsevol altre fet a la vida i tant si una de les cases és nova per a l'infant, com si ho són totes dues, s'hauran d'adequar perquè l'infant o infants tinguin el seu espai i més o menys de tot el que els cal a cada casa. 

Cal que a cada casa tinguin la seva habitació que puguin decorar a la seva manera, amb les seves joguines, l'armari, una lleixa amb llibres per llegir una estona, una taula per escriure i dibuixar, una mica de roba... Cal que els infants sentin totes dues cases són casa seva i hi tenen tot el que necessiten. Potser en una casa tindran bicicleta perquè s'estimula més aquest hobbie i en l'altra la wii perquè va ser un regal... També hi haurà objectes que aniran d'una casa a l'altra com la raqueta de tenis, la flauta o la motxilla de l'escola... però a cada casa hi haurà les coses bàsiques d'una casa amb infants.

Un deixo l'enllaç del bloc "Tengo dos casas" on podeu trobar més coses sobre el tema de la separació.

Amb una bona organització tenir dues cases pot ser molt enriquidor. No en dubteu!

Els valors, motor d'un currículum líquid i creatiu.

Al post sobre els continguts de l'educació parlàvem que des de la LOGSE teníem en compte en major o menor grau tres tipus de continguts:
- Conceptes
- Procediments
- Valors
Els solem dir per aquest ordre i es sol correspondre a la importància, rellevància i temps, que, en general, s'hi sol dedicar.

La meva proposta és girar-ne l'ordre per posar els valors en primer lloc. O sigui així:
- Valors
- Procediments
- Conceptes

Els valors són els que ens arriben al cor, ens motiven i ens impulsen cap a l'aprenentatge. Els valors ens fan entendre el món i ens estimulen a participar i a prendre-hi part. Els valors ens emocionen i estimulen la nostra creativitat.

Evidentment que hi pot haver molts valors segons quines siguin, com dèiem també en el post sobre els continguts, les finalitats de l'educació. Des d'Educació Líquida, l'Infant Feliç el primer valor que proposem és el de la democràcia i la participació seguit de molts altres: la diversitat, el respecte, el compromís, la cooperació...

Amb aquests valors encendrem els nostres cors, motor dels continguts líquids, a partir d'aquí la ment aplicarà estratègies, relacionarà conceptes, posarà en marxa diversitat de competències per mitjà de les múltiples intel·ligències, es farà preguntes i cercarà respostes i amb la voluntat i el treball en equip ens obrirem a crear nou coneixement tot aprenent i compartint amb la il·lusió d'aportar el nostre granet de sorra per millorar el món.

Fent-ho així no només aprendrem més, també serem més feliços , perquè allò que neix del cor, es fa amb poc esforç i ens omple d'alegria.

Accepteu el repte? ;)

Els miralls emocionals

Els adults, sobretot els pares, som els miralls emocionals dels infants.
El control emocional, l'empatia, l'assertivitat, la competència social... són carecterístiques humanes que s'aprenen principalment per modelatge i interacció amb els altres.

Pel que fa a la interacció cal que sempre, pares i mestres, manifestem expectatives positives. Tenir expectatives positives no vol dir faltar a la veritat dient a l'infant que tot el que fa és correcte, vol dir encoratjar-lo abans de fer una tasca i tenir confiança en un bon resultat.

En aquesta interacció, tot i que sempre recomanem parlar molt als infants, cal ser molt conscients de la importància del llenguatge.

Frases com:

"Ell és així. Li costa molt!" Posen èmfasi en quelcom estàtic i justifiquen l'error.
"Que bé que comenci el cole!" Subliminalment estem dient que ja en tenim prou de la companyia dels infants...

I moltes més!
Un cop més: PARLEM AMB RESPECTE ALS INFANTS!

Hem parlat ja en moltes ocasions de la importància del modelatge en les conductes i emocions. Aquest treball emocional cal que el treballem també en nosaltres mateixos per poder estimar bé.

Fa poc temps que es parla explícitament de l'aprenentatge emocional i tots tenim encara molta feina a fer. El control emocional ens servirà per estar més bé amb nosaltres mateixos i també amb els altres i, entre aquests altres, els infants i la seva educació, evidentment també.

Ja que parlem de miralls emocionals, una manera de prendre consciència de les nostres mancances és per mitjà de la llei del mirall. Aquesta llei emocional diu que les emocions que ens provoquen les persones que ens envolten ens fan de miralls. Ho explicarem amb un exemple:

Si una persona garrepa (poseu la qualitat negativa que vulgueu: bruta, orgullosa... ) ens fa ràbia i ens provoca sentiments negatius significa que aquest defecte està també en nosaltres mateixos encara que sigui de forma subconscient o reprimida. Si pel contrari ens deixa indiferents el seu defecte, vol dir que és un tema que tenim superat.

Les característiques que ens agraden dels demés són també les que ens agraden de nosaltres mateixos. Veure  la gent en positiu, de forma confiada, resaltant-ne les bones qualitats... demostren pau interior i benestar emocional.

Intentem doncs ser bons miralls per als infants tot coneguent-nos una mica més a través dels nostres miralls i intentant prendre conciència i el control sobre les nostres emocions.

"Es pot saber més d'una persona pel que diu dels altres, que pel que els altres diuen d'ella."

Deixa que em valgui per mi mateix...

Un altre bon consell que ens dóna la "Carta d'un fill/a a tots els pares i mares" diu:

"Deixa que em valgui per mi mateix. Si ho fas tot per mi no podré aprendre mai."

Una vegada uns pares comentaven que el seu fill de 5 anys es feia pipi al llit (enuresi) i van observar el comportament de la mare i van veure un conjunt de conductes sobreprotectores: li posava aigua al got, el mocava, li fregava el cull... entre d'altres. El nen es comportava com si realment fos més petit en molts aspectes i un era fer-se pipi al llit. Per altra banda aquesta feblesa contrastava amb una actitud desafiant amb alguns companys, per exemple. En corregir les actituds sobreprotectores l'enuresi va desaparèixer i l'infant va créixer en molts sentits.

Tot i que només és un exemple, la sobreprotecció és freqüent en moltes famílies i no ajuda als infants que poden esdevir insegurs i alhora desafiants.

Conductes com les de la mare de l'exemple són una mostra d'una actitut sobreprotectora cap a un infant de 5 anys aproximadament, però se'n donen a totes les edats. Un infant més gran ha de ser responsable de si té fred o calor, de si té més o menys gana, de cordar-se l'espardenya, de jugar sol, d'anar sol a l'escola, de fer els deures... i un llarg etcètere... del conjunt de la seva vida i activitats diàries...

Això no vol dir deixar els infants desemparats o que no ens n'ocupem. Vol dir, donar-los un cert marge, una certa distància, un petit grau d'inicitiva i responsabilitat que els faci créixer dels petits errors i augmentar l'autoestima en els petits encerts. Vol dir, un cop més, verbalitzar, anticipar, donar consell si ho creiem oportú, però també confiar. Demostrar confiança cap a l'infant i cap a la vida en general.

Un cita diu:
"Pots sentir-te frustrat si fracasses, però et sentiràs inútil si no ho intentes."

Donant autonomia als infants augmentarem la seva tolerància a la frustració, els farem sentir útils i segurs de sí mateixos.  Aquests sentiments i actituds els seran molt útils per a la seva vida adulta.

"No facis pels altres allò que ells mateixos poden fer per si mateixos"