Educació conscient

Imagineu-vos que després d'uns dies de dejuni us disposeu a menjar-vos una poma.

Com ho fareu?

Segurament primer us la mirareu, la tocareu, n'observareu les característiques... finalment de forma activa però pausada (slow) us decidireu a mossegar-la. Notareu les dents com es claven a la pela, el suc de la polpa... Quan en tingueu un tros a la boca no l'engolireu ràpidament sinó que en distingireu els matisos del gust... i segurament trobareu que és una de les pomes, per no dir dels aliments, més bons que heu menjat.

Aquest seria un exemple del que representaria menjar una poma de forma conscient.

Podríem dir que fem massa coses de forma automàtica, inclosa l'educació, i que cal treballar per un nou paradigma d'EDUCACIÓ CONSCIENT en tots els àmbits: aula, centres, entorn, famílies...

Segurament d'Educació Conscient partiria del fet de tenir fills de forma conscient, òbviament.

Com en l'exemple de la poma, l'Educació Conscient seria activa i lenta, respectant els ritmes i les característiques de cada persona. Aquesta educació integraria la diversitat i tots els àmbits i moments de la vida. Seria una educació permanent, flexible (líquida) i afavoridora del creixement personal i desenvolupadora del potencial de cada persona.

Atendria els quatre pilars de desenvolupament de les persones:

Emocional: en la seva vessant intrapersonal i interpersonal (relacions i comunicació)
Ment: intel·ligències, imaginació, conscient, inconscient...
Cos: moviment, percepció, relaxació...
Voluntat: objectius, emprenedoria...

L'Educació conscient promouria un estil de vida creatiu, autònom i de realització personal.

Si pel 2014 us desitjava felicitat, pel 2015 us desitjo plena consciencia de la bellesa del món i la vida... i clar... MOLTA FELICITAT!!! ;)

Relaxació a l'aula i a casa

A les escoles de la Xina fan exercicis de gimnàstica d'ulls i respiracions per a relaxar la vista i el cos entre les classes.

Els fisioterapeutes sovint alerten de les moltes hores que passen asseguts els alumnes a edats primerenques.

El ritme frenètic de les famílies porta sovint a situacions d'estrés que deriven en problemes diversos i en dificultats d'aprenentatge. Com sabeu, la hipòtesi principal de l'Infant Feliç és l'afirmació que el benestar emocional d'infants i joves és la base per tenir tots els canals oberts a nous aprenentatges.

He vist darrerament alguns docents que demanen formació i/o informació sobre tècniques de relaxació a l'aula i ens ha semblat interessant escriure un post sobre el tema. Com sabeu, el paradigma de l'educació lenta (slow) ens sembla un punt de partida interessant. Hem parlat també de la possibilitat de fer 5 minuts de meditació al dia o del temps de lectura a l'escola i a casa com a maneres de dialogar amb un mateix i relaxar-se.

En aquest article trobareu la referència a un llibre que es diu "Avui jugarem a relaxar-nos" que proposa exercicis de relaxació per l'escola i per casa. M'ha semblat molt interessant de tenir en compte.

Per altra banda, ja hem comentat moltes vegades la importància dels models. Els nens i nenes són molt empàtics amb els adults que estimen, per tant una actitud tranquil·la i relaxada serà més educadora que qualsevol exercici que es proposi. A més, si ens deixem endur una tarda de pluja pel "valor de l'avorriment" segur que podrem jugar amb el nostre cos a escriure i endevinar lletres a l'esquena, fer-nos massatges inventats, pessigolles, petons, abraçades... tot ben creatiu...

Atureu-vos un moment i us relaxareu sense fer res... perquè d'això es tracta: de no fer res! ;)

Aquest Nadal dibuixeu amb l'índex un cor ben gran a l'esquena dels vostres fills. Segur que l'endevinen!!!

Magazine. 6.12.14 Conversa amb en Lluc, la Rou i l'Oriol

En el darrer programa de l'any hem conversat amb tres nens de 10 anys sobre educació.

Per escoltar el programa en podcast podeu clicar aquí.

Hem parlat de:

- Comunitats d'aprenentatge. El somni. Quins aspectes voldrien millorar del seu centre educatiu. Alguns dels esmentats: més esport, menys deures o gens...
-Els deures i els extraescolars.

- En Lluc ens ha explicat que juga a bèlit.
- La Rou, de vegades, escriu cançons.
- L'Oriol toca el fiscorn.

-Les tecnologies per comunicar-nos amb amics d'arreu del món.
...
Per acabar la Rou ens ha tocat una cançó amb la guitarra.

El somni i la imaginació

Alguns centres educatius quan volen emprendre processos de millora es constitueixen com a Comunitats d'Aprenentatge. Les Comunitats d'Aprenentatge impliquen tots els seus membres en el procés de millora i una de les primeres fases del procés l'anomenen "El somni".

En el Somni d'un centre que s'ha constituït Comunitat d'Aprenentatge, docents, alumnes, famílies, personal d'administració i serveis... imaginen com seria el seu centre educatiu ideal. quines coses posarien i quines traurien...

Ken Robinson afirma que la imaginació és el tret exclusivament humà, més que la intel·ligència o cap altre...

De fet, darrerament sembla demostrat que el 95% dels nostres pensaments són subconscients.

Tradicionalment hem donat molt poca importància i fins i tot hem menystingut aquests processos mentals que els infants viuen amb molta naturalitat. El llenguatge n'és ple d'exemples:

- Són imaginacions.
-Estàs somiant.
Relacionades amb fets o idees de poc valor.

Potser, com diuen Punset i altres estudiosos de la intuïció i les emocions no hauríem de deixar de banda aquests processos mentals tan importants i atrevir-nos a somiar una mica més cada dia per tal de ser un xic més creatius.

Ja ho deia Foix:

"És quan dormo que hi veig clar..."

Magazine 15.11.14 La creativitat

Al programa de dissabte passat vam conversar amb la Carme i la Joaquima sobre Creativitat.

Enllaç a l'audio del programa per si voleu fer poscast

Algunes idees que vam apuntar:

- La creativitat s'apren

- La intel·ligència s'aprèn

- El coneixement i la creativitat són socials i creixen quan es compateixen.

- La creativitat es relaciona amb la felicitat.

- La gent que troba el seu element es sent afortunada.

- La sort depen més de l'actitud que de forces sobrenaturals.

...

Magazine 18.10.14 Rosa Guàrdia. Primer aniversari del bloc d'Educació Líquida

Magazine 2a temporada

18-10-14 Conversa amb Rosa Guàrdia i 1r aniversari del bloc d'Educació Líquida.

Rosa Guàrdia

- Informacions d'activitats diverses del Moviment de Renovació Pedagògica de les comarques gironines.

http://mrpdegirona.blogspot.com.es/

Repàs als temes més destacats del primer aniversari del bloc d'Educació Líquida

- Posts més visitats.

- Apartat del Magazine

- Ressenyes

- La creativitat.

- Nous projectes.

1r aniversari del bloc d'Educació Líquida

Em plau molt de celebrar amb vosaltres, aquest cap de setmana, el primer aniversari d'aquest bloc d'Educació Líquida.

En un any hem publicat, amb aquesta, 77 entrades, de temes diversos, tots relacionats amb l'educació en el món d'avui.

Sempre he anat escrivint sobre el que m'ha inspirat en un moment determinat i en aquest sentit m'ha estat molt fàcil. De vegades però, confeso que he escrit sobre temes que no domino gaire, però el motiu de fer-ho ha estat per ordenar els meus pensaments i al compartir-ho aprendre'n una mica més.

A la columna de la dreta hi trobareu els 10 posts amb més visualitzacions.

La Carta d'un fill a tots els pares i mares, encapçala la llista. Tot i que no és mèrit meu la redacció d'aquesta entranyable carta, em plau molt d'haver-la compartida i que us hagi agradat.

Els posts sobre art, temes emocionals, creativitat... han estat també un camí d'aprenentatge que em ve molt de gust seguir explorant amb tots vosaltres.

Al gener vam engegar la secció d'Educació Líquida al Magazine de Ràdio Bisbal. I seguirem aquesta temporada tractant l'educació en aquest mitjà tan agradable.

Al gener també vam engegar la pàgina al facebook on a més dels posts del bloc i compartim cites, articles... sempre molt líquids... ;)

Al maig vam obrir la secció de ressenyes on de moment hem referenciat dos llibres i esperem seguir recomanant-ne més de tan interessants com aquest parell que ja tenim.

Com que m'agrada escriure posts breus deixo aquí el repàs de l'any en aquest post.

Us convido però, a fer una passejada d'aniversari pel bloc, a escoltar el programa del proper dissabte a la ràdio (en directe o en podcast) i a anar seguint la pàgina al facebook.

Educació líquida segueix caminant i la setmana vinent us presentaré un nou projecte que em fa molta il·lusió. Avui però, centrem-nos en la celebració d'aquest primer aniversari del bloc.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER LLEGIR-ME I ACOMPANYAR-ME EN L'APRENENTATGE!!!

SOU ELS MILLORS!!! ;)

5 minuts de meditació al dia

He llegit a algun lloc que el Dalai Lama afirma que si als centres educatius féssim 5 minuts de meditació al dia s'acabarien les guerres al món. 

Segur que els beneficis de practicar la meditació són molts. Personalment fa poc que la practico (encara tinc dubtes de si ho faig bé del tot ;) ) i tot i que estic convençuda dels beneficis que aporta i la recomano a tothom, no tinc prou coneixements per parlar-ne a fons.

L'afirmació del Lama però, em serveix per reclamar un cop més aquest temps d'anar cap endins tan necessari per a l'educació del cor.

N'hem parlat d'altres maneres:

- Des del paradigma de l'Educació Lenta encapçalat per Carl Honoré.
- Hem parlat del valor de l'avorriment.
- Ho fem també des d'activitats dirigides a la ment, reclamant un temps de lectura a l'escola i a casa.
- Quan parlem de creativitat i de trobar el nostre element, també hi podríem trobar relacions.

El que sí que és cert, és que l'estil de vida que portem, massa sovint ens allunya del més important: nosaltres mateixos. Aquest tipus d'activitats que comentem i la meditació entre elles ens ajuden a ser més creatius, identificar les nostres emocions, conèixer-nos més, connectar amb la ment subconscient, tan desconeguda... i molt més...

No sé si el Dalai Lama té raó, però potser valdria la pena provar-ho...


M'agrada l'haikú que diu:

"No corris

ves a poc a poc

on has d'anar 

és cap a tu mateix."

Seguirem aprenent junts...

(Ah! I a més dels 5 minuts de meditació no us oblideu dels de riure, jugar, ballar... sobretot els grans!!! ;) )

La formació telemàtica per educar la voluntat i l'aprendre a aprendre.

Dèiem en el post anterior que una formació integral ha d'educar cor, ment i voluntat.

Vam dedicar un post també a la voluntat on la idea principal consistia en deslligar-la de l'esforç i veure-la més com la capacitat d'organitzar-se i autodirigir-se per emprendre projectes i aconseguir fites.

També vam parlar fa més temps de com les TIC contribueixen de moltes maneres a promoure el canvi metodològic que necessita l'educació.

Avui volem parlar de la formació telemàtica, on-line, a distància, no presencial i semi-presencial com a eina clau per educar la voluntat i l'aprendre a aprendre.

La formació a distància fa temps que existeix i sempre ha aportat grans avantatges a l'hora d'educar la voluntat.
En general es donen algunes característiques importants:

- Hi ha anticipació del programa, els continguts, l'estructura didàctica, les activitats, l'avaluació... de manera que l'alumne sap en tot moment on és, on va i cap a on s'ha de dirigir.

- La matèria està adequadament temporalitzada, de manera que res es queda per fer.

- Les activitats d'ensenyament-aprenentatge no depenen d'un espai-temps. Els alumnes poden formar-se i organitzar-se com vulguin.

Si a la formació no presencial tradicional hi sumem els entorns virtuals d'aprenentatge que ofereixen les tecnologies actuals, es poden crear entorns d'aprenentatge constructivistes on és possible crear coneixement de forma social-en grup d'una forma molt senzilla.

- Fòrums, xats, wikis... doten als alumnes d'eines bàsiques per a compartir coneixement.

- Imatge, text, video, so, música... permeten crear en entorns multimèdia i multimodals.

- Posen en contacte persones distants en l'espai-temps però que comparteixen interessos i poden crear juntes coneixement nou.

- Els continguts de la matèria, el disseny pedagògic i les eines tecnològiques són els tres aspectes fonamentals, que si són acurats conformen una formació de gran qualitat.

- Aquest tipus d'aprenentatge és bàsic per autodirigir-se, aprendre a aprendre i desenvolupar les destreses necessàries que requereix la Societat de la Informació i el Coneixement.

A Educació Líquida ben aviat us farem partíceps d'un nou projecte en aquesta línia. Esperem que puguem compartir encara més coneixement plegats sense dependre de l'espai ni del temps, amb ubiqüitat i asincronia.

Una abraçada telemàtica!

Cor, ment i voluntat

Tot i que ho hem anat dient de manera fragmentada en diferents posts, ens hem adonat que encara no havíem escrit mai un post de l'Essència de l'Educació Líquida que solem resumir en tres paraules:

COR, MENT I VOLUNTAT

MENT
El sistema educatiu tradicionalment s'ha ocupat de la ment: disciplines, àrees, assignatures, transmetre coneixements, instruir... Aquest aspecte, tot i que molt millorable, sobretot quan el lliguem amb els altres dos, ha estat força desenvolupat i, de fet, es van transmetent coneixements des de fa segles amb eficàcia i sense massa complicacions.
Com hem comentat a altres posts, des d'Educació Líquida creiem en un enfocament interdisciplinari, un replantejament dels continguts, l'ús de les TIC i sobretot d'entorns virtuals constructivistes, poden fomentar la creació de nou coneixement.
En un altre post ja vam parlar de les característiques de la ment creativa.

On estem encara a les beceroles és en els altres dos aspectes que cal educar per a desenvolupar-nos com a persones i ser creatius i emprenedors.

COR
Com hem dit en diversos posts, el benestar emocional és bàsic per tenir la ment oberta a nous aprenentatges.
Com sabeu ens agrada molt la frase:
"Si t'emociona el que fas, estàs creant"
Malauradament el nostre sistema educatiu està mancat de creativitat i emoció.
Cal que potenciem les diferents intel·ligències de múltiples maneres: El temps dels genis, La llibreta d'idees... en poden ser exemples... Cal que ens eduquem connectant amb nosaltres mateixos.

VOLUNTAT
Al meu entendre aquest és l'aspecte que tenim més mal entès en l'educació. Ho comentàvem al post "Voluntat vs Esforç"
La voluntat significa establir fites i objectius, tenir estratègies d'organització, controlar emocions com la impaciència-paciència, frustració davant els obstacles...
Educar la voluntat és bàsic per ser persones d'èxit en mercats laborals flexibles i líquids.

Si la voluntat va acompanyada d'emoció, amb poc o gens d'esforç, la persona sabrà trobar els coneixements necessaris per CREAR.

EDUCACIÓ LÍQUIDA=COR+MENT+VOLUNTAT

Eureka! La llibreta de les idees!

Els processos creatius tenen diverses fases: primer cal tenir el desig de crear alguna cosa, de l'àmbit que sigui, combinant les nostres experiències i talents, amb els quals, cal confiar...

Per activar aquest desig i fer-lo conscient hem anat parlant d'algunes tècniques:

- En un post anterior parlàvem del "Valor de l'avorriment". Cal deixar espai perquè les idees apareguin. Una agenda massa densa no ho permet.

- En un altre port parlàvem del que vam anomenar com "El temps dels genis". Temps lliure entre les tasques laborals i/o escolars per treballar en els projectes que un desitgi tirar endavant. Aquesta tècnica Google l'ha feta més explícita perquè la utilitza amb els seus treballadors.

Avui parlarem d'una altra eina tant o més senzilla: "La llibreta de les idees o dels nous projectes...".
La meva té nom i tot, es diu "Eureka!" A la que tinc ara hi vaig dibuixar una bombeta.  ;)

Grans, petits i mitjans, podem tenir una llibreta, bloc, quadern... per anotar-hi les idees que se'ns acudeixin d'aquells temes que ens emocionen, que els fem i ni ens n'adonem, que ens fan aixecar de la cadira i posar-nos en acció... que creuen els nostres talents i capacitats i configuren el nostre Element.

Frases inspiradores, idees per desenvolupar, dibuixos i esquemes, gargots... tot això i molt més i cap a la nostra llibreta de les idees.

De totes les idees que anotem a la llibreta només algunes o una o a temporades cap, aniran endavant, però ens ajudaran a ser conscients d'allò que ens atrau, ens motiva, també ens faran adonar de les nostres capacitats i talents, així com de les mancances, punts on, si volem desenvolupar la idea, caldrà que busquem la col·laboració d'altres, el treball en equip... i molt més.

Com dèiem la llibreta d'idees és una senzilla tècnica dels moments inicials d'un procés creatiu. La ment creativa necessita desenvolupar altres destreses d'organització i planificació per les quals cal educar la voluntat i l'aprentatge i la gestió de tasques autodirigides.

A Educació Líquida sempre anem anotant noves idees a Eureka!!!

Emocioneu-vos, creeu i sort!

Modelatge docent d'estratègies, tasques, competències...

Uns posts enrere parlàvem del "Modelatge d'emocions, actituds i accions". El que es deia en aquell post anava dirigit a famílies, docents i qualsevol persona en general.

En aquell post també dèiem que concretaríem una mica més el modelatge en el marc de la tasca docent. 

El docent model de comunicació assertiva, de lector competent... és molt important, clar! Tot i que encara podem, en general, millorar el modelatge de docent lector, per exemple, no ens allargarem per aquí...

En aquest post volem posar especial èmfasi en el docent que modela processos, estratègies, tasques concretes...

Us posaré un exemple:

Un dia, mentre un infant de 3r de primària està fent els exercicis 1, 2, 3, 4 del llibre de text a casa per deures, s'atura al 4 i diu a la seva mare:

"He de buscar aquestes paraules al diccionari"
"I no te n'han ensenyat a l'escola?"
"És que ho diu l'exercici 4"
"Ahhhhhh"

Aleshores, les mames i papes cofois es posen la bata de mestra i diuen:

"Saps l'alfabet oi? Dons mira, al diccionari, les paraules estan ordenades...."

Aquests pares/mestres excel·lents acaben de modelar una cerca al diccionari.

Per sort, fer una cerca al diccionari és una tasca a l'abast d'un gran nombre de famílies, però no de totes.

Un altre dia l'infant diu:

"He de fer una exposició oral. Comprar una cartulina. Escollir un tema. Seleccionar informació. Fer-ne un esquema. Afegir-hi imatges. Portar-ho a l'escola i fer l'exposició oral".

Uffff Això ja costa més.

I fer cerques a internet i interpretar i fer-se preguntes després de llegir la ressenya d'un llibre i.... tants i tants processos, estratègies, tasques... que es porten a terme per aprendre.

Modelar totes aquestes estratègies és una tasca docent no de les famílies. Si les famílies volen i podem reforçar-ho, evidentment que ajudarà als aprenentatges, però és a l'escola on s'ha d'aprendre a cercar informació, a seleccionar-la, a tractar-la i a crear nou coneixement. La recerca com a metodologia s'ha de modelar.

En aquest sentit s'ha de potenciar molt més el modelatge en el marc de la tasca docent.

Cal buscar maneres per portar a terme aquest canvi metodològic.

Fer cerques al diccionari, per exemple, sovint es fa per sobre, en gran grup i donant per suposat que els alumnes s'espavilaran. Alguns s'espavilen, alguns tenen ajut de les famílies, però alguns (i aquests són els que més necessiten el treball docent) necessiten un modelatge més acurat de les tasques, estratègies....

Alguns processos potser requereixen un modelatge individualitzat (els que ho fan a casa el tenen) o en petit grup. Si el modelatge es fa en gran grup, potser es pot demanar als alumnes que per parelles es repeteixin la tasca a fi d'assolir l'estratègia/procés...

En un altre post podem parlar del modelatge d'estratègies de lectura o d'altres...

De moment però us animo a pensar en quins processos/estratègies/tasques (en general) podríeu modelar de forma més explícita a la vostra aula per tal d'aconseguir una millora de resultats en el vostre alumnat.

Docents top models! Com ho veieu? ;)

Que guay que és el casal d'estiu!

- Que bé que m'ho passo al casal!
- No vull que s'acabi el casal!
- A la cloenda del casal farem...

Aquests dies a algunes cases solem sentir frases com aquestes que ens fan valorar molt la importància de l'educació en el lleure i concretament d'aquests casals, que, cada estiu, eduquen a nens i joves, sobretot per mitjà de l'experiència.

A més de les anteriors, també he sentit aquesta frase:

- M'agradaria que l'escola s'assemblés al casal.

Tot i que sabem d'entrada que escola i casal o educació formal i en el lleure són diferents, aquesta frase ens pot fer reflexionar sobre alguns dels aspectes que podem canviar tot agafant el model de l'educació en el lleure per tal de millorar i enriquir l'educació formal. Alguns d'aquests aspectes els hem tractat a aquest bloc i aprofitarem per fer-hi referència:

- Els casals solen partir d'un centre d'interès o tema i a partir d'aquí van desenvolupant activitats algunes orientades al projecte de la cloenda.

- La implicació de la mainada és important a l'hora d'anar desenvolupant les activitats-projecte.

- Un dels aspectes que cal ressaltar és el desenvolupament de les diferents intel·ligencies i sobretot de la intel·ligència kinestèsica o el treball en moviment, com a gran diferència de l'escola.

- Activitats a l'aire lliure, amb aigua, esports, dances...

- Activitats cooperatives.

- Excursions, sortides i més experiències per educar cor, ment i voluntat.

- Expressió artística, física, musical, oral...

- L'entusiasme dels joves monitors i monitores que ballen, juguen i modelen tota mena d'activitats amb il·lusió i energia.

- El temps lliure o temps dels genis.

- Els valors.

- El foment de l'autonomia.

...

Molts d'aquests aspectes són els que reclamem pel "canvi metodològic". No estem dient que l'escola sigui un casal d'estiu però en el món líquid, flexible i divers, podem aprendre tots de tots i alguns elements de l'educació en el lleure podrien enriquir molt l'escola.

Després de lloar el gran valor dels casals i de l'educació en el lleure en general, em queda recordar un dels primers posts d'aquest bloc que anomenàvem "L'escletxa de l'entorn" i és que certament avui en dia hi ha una escletxa entre els nens i nens que poden accedir a aquestes activitats i els que no. Si volem millorar l'educació d'aquest nostre petit país podríem pensar en fer-les més accessibles a tothom. No trobeu?

El valor de les experiències viscudes

Com diu la cita de Confuci:

" M'ho van explicar i ho vaig oblidar,

ho vaig veure i ho vaig entendre,

ho vaig fer i ho vaig aprendre."

En l'educació, tan familiar com escolar, fem servir tots tres tipus d'accions, que no són excloents i que tenen totes el seu valor.

En altres posts hem parlat de la importància de la verbalització, de la paraula i el llenguatge oral, que no hem de deixar de banda.

En un altre de més recent hem parlat de la importància del modelatge com a eina molt potent tant en l'educació familiar com escolar. Com vam dir, tenim pendent de desenvolupar una mica més el paper del modelatge en l'àmbit escolar.

Avui però volem posar l'accent en el fer, en les experiències viscudes com a eina principal d'aprenentatge a totes les edats.

M'agrada fer èmfasi en les experiències en plural més que no pas en l'experiència en singular perquè és la diversitat d'experiències les que eduquen més que no pas repetir la mateixa experiència durant molts anys. En aquest sentit animo als docents a assumir tasques diferents i a promoure petits canvis i innovacions que els faci avançar en els seus aprenentatges junt amb el dels alumnes.

En l'àmbit escolar aprendre a través de l'experiència vol dir fer sortides, estar en contacte amb l'entorn i la natura, emprendre projectes com ara fer un diari, un programa de ràdio... 

És fàcil veure la importància de les experiències si revisem els nostres records més vius. Segur que tenim molt més presents les sortides que el dia que ens van plantar a la pissarra les parts de la cèl·lula o el verb "to be".

En l'ambit familiar viure experiències conjuntament amb els nostres fills és altament educatiu i enriquidor. En el marc de la vivència parlarem, anticiparem, modelarem actituds, destreses, emocions... És interessant implicar els fills en les vivències i tasques quotidianes de tan manera que es sentin implicats i part d'un tot.

Com sempre, ja que hem començat amb una cita oriental, l'important és l'equilibri, ser-hi presents com adults (docents o pares i mares) i, com dèiem també en un altre post, entre les experiències que tant enriqueixen, tenir temps per avorrir-nos, reflexionar, consolidar el viscut...

Que tingueu un estiu ple d'experiències amb estones d'un avorriment ben dolç.

El modelatge d'emocions, actituds i accions.

De la mateixa manera que quan parlem d'expressió oral diem que el contingut comunicatiu majoritari, amb percentatges que poden estar per sobre del 80%, és principalment no verbal: expressions facials, gestos, roba que portem... quan parlem d'educació, tant familiar com escolar, l'acció més potent que tenim és el modelatge.

 La Carta d'un fill a tots els pares i mares fa referència al modelatge en diversos dels seus punts:

"No em diguis que faci una cosa quan tu no la fas. Jo aprendré allò que tu facis encara que no ho diguis. "

"Quan t'hagis equivocat en alguna cosa admet-ho i creixerà l'opinió que jo tinc de tu i així m'ensenyaràs a admetre també les meves equivocacions. "

Quan parlem de modelatge en el primer que pensem és en les accions: si tu llegeixes ells llegeixen, si tu crides ells criden, si tu...

El modelatge d'accions, processos, tasques complexes... és molt important de portar-lo a terme de forma explicita a l'escola, per això, més endavant hi dedicarem un altre post.

Les accions són el més evident, és cert, i és important tenir-les presents, però una forma més subtil i per això no menys important de modelatge que es dóna, vulguem o no, és el modelatge d'actituds i emocions. 

Admetre una equivocació, un dubte...tractar la gent i l'infant amb respecte, cordialitat i fermesa... poden ser algunes de les actituds, que com es diu a la Carta, convé modelar.

També hem de ser conscients que en tot moment estem modelant el reconeixement i gestió de les diferents emocions. Com actuem davant de situacions tristes, frustrants, alegres... és molt important a l'hora de ser models d'aquests processos. Com sempre, tot i que és difícil generalitzar davant la gran diversitat de situacions que es poden donar, una actitud calmada i d'acompanyament sense sobreprotecció pot ser el més adequat a l'hora d'encarar emocions negatives o situacions frustrants per l'infant.

Ressaltar la importància del modelatge no treu valor al llenguatge, al contrari. Parlant, anticipant... als infants, tenim una gran eina per modelar emocions i actituds de diàleg, comunicació assertiva i respecte. Com també hem comentat, enriquirem el seu llenguatge si modelem/parlem amb propietat.

Si diem que TOT és comunicació, quan parlem de modelatge podem dir que TOT és també educació. Un cop més aquest és un post tant per docents com per famílies com per TOTHOM. 

Només un senzill post de juliol per animar-vos a modelar l'alegria de l'estiu! :)

Educant la voluntat. Voluntat vs Esforç.

A Educació Líquida solem dir que per a una educació integral cal educar cor, ment i voluntat.

Hem dit moltes vegades que ens queda molt camí per recórrer pel que fa a l'educació emocional, però també ens en queda per aprendre a educar la voluntat.

Al meu entendre l'escola activa i renovadora ha evitat parlar d'educar la voluntat perquè aquest terme massa sovint se'ns ha confós amb el d'esforç. Al meu entendre esforç i voluntat són termes diferents, gairebé oposats.

Mentre que l'esforç ens porta a tasques feixugues, patiment i records de frases com "la letra con sangre entra", la voluntat és molt diferent. La voluntat consisteix en tenir estratègies diverses a l'hora d'abordar una tasca que pot ser llarga: establir objectius a diferents nivells i terminis, esmicolar-los en fites, temporalitzar, organitzar, utilitzar eines com calendaris, agendes, visualitzar, ... i un llarg etcètere. La voluntat també té a veure amb l'actitud i la motivació, l'autoregulació de l'aprenentatge i la metacognició, la competència informacional..., també deu tenir a veure amb l'emprenedoria, el lideratge i molt més...

A mi em sembla que un objectiu o una tasca empresa amb la voluntat ben educada ha de representar poc o menys esforç del que ens pensem. El fet d'anar conquerint petites fites ha de ser plaent i motivador.

Com he dit abans, de vegades hem confós els dos conceptes i ens ha fet por encarar l'educació de la voluntat i una mica a l'escola com en la família, en alguns moments, es pot haver passat d'estils educatius autoritaris a d'altres més laissez faire. Cal trobar l'equilibri amb models constructivistes i educant cor, ment i voluntat.

El segon parany que ens pot haver confós és el treball de la creativitat. Sabem que quan actuem en el que ens agrada el temps passa ràpid, no hi ha esforç, ens sentim inspirats o com diria Robinson en el nostre Element. Però aquest és un instant de l'acte creatiu. És el gol. Però per marcar el gol hem d'entrenar de moltes maneres... No sempre el treball creatiu apareix en l'espontaneïtat. Educar la voluntat també forma part d'educar la creativitat.

Com he mirat d'apuntar, educar la voluntat pot requerir destreses molt diverses però, com sempre, si som famílies i docents models de competència en aquestes destreses tindrem els fonaments educatius més ben consolidats.

Què en penseu? :)

Foguera de Sant Joan

La tradició diu que el foc de Sant Joan purifica i per això és llencen a la foguera els trastos vells que ja no serveixen. 

Molts autors pensen que cal una transformació de l'educació per això a mode de divertimentto us proposo que diem aquelles coses que ja no ens serveixen en aquesta Educació Líquida i que llençaríem a la foguera de Sant Joan.

Comencem des del post però espero que hi afegiu tot el que us sembli des dels comentaris, facebook...

- Per Sant Joan acaba sempre el curs escolar i les cases amb infants i joves tenen les taules plenes de llibres de text rebregats. La primera cosa que hauria d'anar a la foguera seria aquest abús del llibre de text com a eina, gairebé única, d'ensenyament-aprenentatge. Sense tants llibres podríem fer servir materials més autèntics i reals, alguns creats per nosaltres mateixos.

- En segon lloc per seguir amb la tradició i començar llençant el més estrictament material, llençaria els pupitres i els espais uniformes per crear espais més reals i que fomentessin la vida, l'intercanvi, la bellesa... i s'assemblessin més a les cases que a les fàbriques. 

- En tercer lloc llençaríem les jerarquies i crearíem models més horitzontals i democràtics. No hi hauria disciplines amb més valor que d'altres perquè totes són necessàries i totes creen coneixement en un model interdisciplinari...

- També llençaríem l'abús de silenci i el restar immòbils tantes hores en una cadira. 

Llavors, ens pintarem la cara i tocarem ritmes amb els tambors i ballarem danses al voltant les fogueres. ;)

I vosaltres, què llençaríeu a la foguera de Sant Joan per començar un nou curs sense andròmines?

Bona revetlla!

Ressenya. El Elemento. Ken Robinson.

Autor: Ken Robinson con Lou Aronica

Títol: El Elemento

Editorial: Debolsillo Clave

Any: 2013

Pàgines: 359

(He llegit l'edició de butxaca, en castellà, més econòmica. L'Element també s'ha traduït al català.)

L'Element és un llibre molt  interessant que fa bones aportacions al món educatiu i a l'estímul d'aprendre de totes les persones en general, ja que el seu tema principal és la creativitat.

Ken Robinson, l'autor, ens diu que tots nosaltres tenim unes capacitats, talents, potencials a desenvolupar, que poden ser diverses i que convergeixen en el punt que ell anomena l'Element.  Sosté que l'educació massa vegades no potencia o fins i tot reprimeix que les persones puguin ser creatives i actuar des del seu element. 

A partir d'aquesta tesi repassa conceptes com intel·ligència, imaginació, formes d'aprenentatge... al meu entendre d'una manera molt encertada i que podríem tenir més presents en el dia a dia a l'aula. 

Sosté també altres idees, com que per trobar l'element convé trobar una "tribu" o persones amb interessos afins, que les persones que han trobat l'Element es senten afortunades, parla també del paper dels mentors. Diu també que mai és massa tard per posar-se en marxa i fer el que ens agrada, tant si és des del lloc de treball o no. Sosté que trobar i actuar des de l'Element és bàsic per tenir una vida equilibrada i satisfactòria i millorar així la societat.

Al llarg del llibre es van presentant diverses històries de personatges reals, alguns molt coneguts, de com han arribat a descobrir, treballar i "triomfar" des del seu Element. Es tracta d'una llarga llista amb noms molt diversos i de disciplines molt diverses. 

Des del punt de vista educatiu fa grans aportacions que penso que caldria tenir molt presents:

- L'Educació hauria de portar a les persones a trobar el seu Element. 

Sense menystenir la importància de l'educació i just per això, massa vegades, persones amb grans talents i molt d'èxit han fracassat en el món educatiu.

.- Un punt amb el que no podem estar més d'acord és el que tracta la jerarquia de disciplines com a obstacle per actuar des de l'Element i ser creatius.  En aquest punt es fa una aposta clara i ben estructurada per la interdisciplinarietat.

- L'educació no ha de ser estandaritzada sinó personalitzada. Accepta les proves com a diagnosi però fa una crítica a les proves estandaritzades que en països com els USA i el Japó s'han convertit en negoci i base de l'educació.

- Com a models educatius interessants per a que les persones trobin el seu Element cita Regio Emilia ja que es dedica molt de temps a l'art i els alumnes aprenen molts llenguatges simbòlics. Destaca també la metodologia de la recerca que s'empra a Reggio Emilia. Un altre projecte és el de Grangeton, aquí les paraules clau són "experimental"i "contextual". El seu director diu que les mates guanyen sentit quan s'administra una caixa registradora o la música quan s'han d'escollir les cançons per l'emissora de ràdio... També esmenta les Escoles A d'Oklahoma que també treballen des de l'art, interdisciplinariament, per mitjà de l'experiència...

El considero un llibre molt recomanable per a tothom que li agradi reflexionar sobre l'educació, la societat actual i la creativitat. Sobretot el darrer capítol dedicat més concretament als temes educatius m'ha semblat una visió aclaridora i molt interessant del món educatiu actual. Aquesta visió queda resumida en una metàfora del món de la restauració: dels estandars són com el fast food i la personalització com els criteris Michellin.

Tot i que l'autor en tot moment parla en plural de les capacitats i sempre esmenta que se'n poden tenir més d''una, faria una crítica al títol en singular: L'Element. Aquest títol em recorda una mica a llibres d'autoajuda. També algunes de les històries reals, tot i ser molt didàctiques i entretingudes són (el mateix autor ho diu) força epifàniques.  Segurament aquest enfocament és didàctic i entretingut i ajuda a la difusió.

Com hem dit també, la visió del món educatiu que es proposa em sembla molt encertada i ben argumentada i des d'aquí us convido a fer una innovadora lectura educativa per aquest estiu.

Robinson ha seguit treballant en aquestes idees en diversos llibres que donen continuïtat al que avui ressenyem.

Bon estiu i bones lectures!

Tinc sort!

Ken Robinson diu que les persones que han trobat el seu Element o lloc on convergeixen les seves capacitats en un espai de creació, es solen definir com a afortunades.

Aquestes persones treballen i viuen en un espai d'aprenentatge i creació constants que els fa sentir que tenen sort. Dic treballen i viuen perquè sovint el treball i la vida es barregen i són la mateixa cosa. Evidentment que el seu treball té horaris i agendes i calendaris i tasques diverses, no només creatives, però en conjunt gaudeixen d'aquesta amalgama de treball, vida, aprenentatge i creixement personal que els/ens proporcionen un gaudi que els/ens fa dir: "tinc sort!".

La sort però, com han determinat molts psicòlegs en els seus estudis, depèn més de l'actitud que de forces sobrenaturals. Davant uns fets quotidians podem sentir-nos d'una o altra manera segons quina sigui la nostra actitud.  Aquesta actitud també ens permetrà veure més o menys possibilitats al nostre entorn i reaccionar-hi d'una forma creativa. Estar atents a la intuïció i no només a la raó o convertir la mala sort en bona són altres factors importants.

Aquest lloc que Robinson anomema l'Element i que ens fa sentir afortunats pot ser molt divers i no lineal. De vegades ens sembla que hem de ser cridats de forma epifànica a una sola tasca quan normalment la creativitat es troba en les connexions i els pons entre els diferents elements que conformen les nostres capacitats i poden ser tan dispars com puguem imaginar.

No us vull avorrir explicant-vos la meva vida, però sí que us vull dir que TINC SORT!

M'agrada l'Educació perquè és per mi un espai únic de creació, en ella hi conflueixen múltiples tasques que en un moment donat he pogut desenvolupar. Sóc mare i he fet docència directa a pràcticament tots els nivells educatius, presencial i telemàtica, he pintat, he retallat, he plantat gira-sols, he jugat a futbol, he cantat, he portat una coral, he fet viatges i excursions, he escrit, he llegit, he fet pàgines web, he coordinat projectes i he participat en d'altres, he treballat sola i amb companys i equips extraordinaris, he reflexionat i he actuat, he superat reptes i he fracassat en d'altres... he fet tantes coses... però el millor de tot, és que no me'n canso mai, perquè sempre hi puc aprendre més i més sobre coses tan diverses...

Per sort ;), no sóc l'única que té aquesta percepció en el món de l'Educació, o sigui que:

TINC SORT!
TENIM SORT!

Altres posts relacionats:
El valor de l'avorriment.
El temps dels genis.
La ment creativa
Interdisciplinarietat
L'art per educar les emocions i la creativitat.

La intel·ligència i les intel·ligències

El concepte d'intel·ligència està canviant molt i és important que ens en fem ressò perquè afecta de manera important a com veiem l'educació i el creixement i millora de les persones.

En el passat la intel·ligència semblava quelcom estàtic fixat principalment per la genètica i que seguia uns paràmetres lògics i lineals que es podien mesurar utilitzant tests que empren bàsicament formes, lletres i números. D'aquí en va sorgir el conegut "quocient intel·lectual".

Encara hi ha gent que ho veu així i l'escola n'és molt hereva d'aquest concepte, i segurament encara hi ha tests que parteixen d'aquesta linealitat i gradació.

Per sort però, hi ha cada dia visions més plurals al respecte, que amplien mirades i de les quals, esperem que aviat impregnin l'educació en totes les seves formes.

Cada nou estudi deixa els factors genètics (que no es poden canviar com el color dels ulls) com a menys importants per passar a ser pràcticament irrellevants en l'actualitat. Si fa 100 anys es pensava que naixíem amb una determinada intel·ligència que no es podia canviar, ara els estudiosos de la intel·ligència han girat la balança a favor de l'ambient, per tant no ens en podem desentendre. La intel·ligència com la creativitat, depenen de l'educació i es poden aprendre.

Darrers estudis psicològics han determinat uns 25 atributs de la intel·ligència i diferents maneres d'expressar-la.

Howard Gardner va plantejar la teoria de les intel·ligències multiples (lingüística, espacial, kinestèsica, interpersonal i intrapersonal) i darrerament ha plantejat les cinc ments pel futur de les que vam parlar en un altre post. Manté que l'educació hauria de tenir presents les diferents intel·ligències.

Robert Sternbertg distingeix tres tipus d'intel·ligència: analítica, creativa i pràctica.

Eudald Carbonell parla d'intel·ligència operativa o la capacitat de crear eines amb altres eines.

Daniel Goleman parla d'una intel·ligència emocional i una intel·ligència social.

Robert Cooper parla del cervell del cor i del cervell de "l'intestí".

La intel·ligència doncs ja ha superat el cervell i el sistema nerviós i s'expandeix cap a altres zones del cos, ja ho veieu.

Segons Ken Robinson, docent i estudiós de la creativitat, la innovació i l'aprenentatge, la intel·ligència té 3 grans trets:

- És heterogènia. Va molt més enllà dels números i les paraules i es pot deixar veure de moltes maneres diferents.

- És dinàmica i interactiva. Aquesta és la raó per la qual intel·ligència i creativitat van de la mà. Cal establir relacions i noves connexions. Enllaça amb la intuïció i la imaginació. Einstein estudiava totes les formes d'expressió per tal de crear noves connexions i ser més creatiu.

- És peculiar com una empremta dactilar.

Com sempre, cada nova descoberta ens fa adonar del llarg camí que tenim per recórrer, però també ens permet fer noves connexions i CREAR!!!

La intel·ligència, com la creativitat, es pot aprendre i pot créixer al llarg de la vida. És heterogènia, dinàmica i peculiar i es troba a tot el cos, no només al cervell. Aquesta és una gran descoberta per a l'educació que pot crear noves formes d'ensenyar i aprendre més integrals. 

No es tracta d'arraconar la llengua i les matemàtiques, al contrari, es tracta d'enriquir-les i fer-les créixer dins d'un tot. És tracta d'aprendre llengua i matemàtiques i esport, i música i... CREANT!

Aquestes noves maneres d'ensenyar seran heterogènies, dinàmiques, particulars i plenes de creativitat, perquè només fent créixer la nostra intel·ligència i creativitat d'adults podrem ser models en la docència i en la família d'aquesta nou paradigma.

Un repte per gaudir! Siguem creatius! ;)

Puc anar a fer punta? El cos i el moviment en l'educació.

A molts alumnes, amb bons i no tan bons resultats acadèmics, si els preguntes quin és el millor moment de la jornada escolar et diran que és l'hora del pati quan poden córrer i saltar, jugar a futbol, a goma o a boles...

Sabem que rebem informació i aprenem de tres formes: visual, auditiva i kinestèsica o per mitjà del moviment. En algunes persones predomina la recepció visual, mentre que en d'altres ho fa la kinestèsica o l'auditiva.

Si observem l'escola a l'hora d'introduir els continguts per mitjà d'aquestes tres formes ho fa d'una manera molt desigual a favor de les formes auditiva i visual mentre que el moviment i la comprensió i expressió del món per mitjà del cos és pràcticament inexistent.

Molts alumnes aconsegueixen adaptar-se a aquest sistema que redueix la seva expressió corporal a l'esbarjo i a dues sessions d'educació física setmanals. Els que poden, complementen amb extraescolars aquesta necessitat innata d'aprendre movent el cos. D'altres però en surten més perjudicats i ho pateix el seu rendiment acadèmic. D'altres, s'hi adapten tant, que es converteixen en persones adultes incapaces de gaudir de la dansa o la pràctica esportiva. Infants, joves i adults necessitem conèixer els nostres canals prioritaris de recepció i expressió per utilitzar-los tots i equilibrar-los. 

En el meu cas, per exemple, són prioritàries les formes visual i el moviment mentre que l'auditiva em convida a desconnectar. Sabent-ho prenc apunts i faig esquemes ben visuals quan m'he d'estar estona escoltant i sempre que puc vaig a fer punta al llapis ;)

Per no haver d'anar tant sovint a fer punta, el que aquest post proposa és introduir el moviment, com a canal de recepció i treball de les diferents matèries. Aprendre llengua ballant o matemàtiques jugant a futbol...

Incorporar el moviment com a eina d'ensenyament-aprenentatge connectaria amb una forma plaent i emocional d'adquirir continguts educatius. Es tracta de fer el cos més present en l'educació i, de la mateixa manera que proposem un temps de lectura en silenci, reflexiu i introspectiu, proposem espais pel llenguatge oral... també proposem espais on el cos i el moviment formin part dels aprenentatges.

Com sempre...
Sigueu creatius! I sempre en moviment! ;)

Els tres desitjos humans: plaer, vincles i millora.

Diuen els filòsofs que tots els éssers humans tenim tres desitjos que hem de satisfer per ser feliços. Siguem com siguem: d'ètnies, de cultures, amb experiències i valors diferents, aquests tres desitjos es mantenen en tot ésser humà.

El primer és el desig de plaer. Trobar-nos a gust i tenir benestar material i emocional.

El segon consisteix en establir vincles afectius. Tots volem que ens estimin i ser reconeguts com a persones.

I el tercer és la millora. Establir fites per créixer com a persones des del cor, la ment i la voluntat.

Si ens quedéssim amb el mer hedonisme del primer desig no aniríem gaire enlloc.
Si ens quedéssim amb els afectes sense autonomia no creixeríem gaire com a persones.

Per això hem d'establir fites i objectius de millora per ser cada cop més autònoms i responsables amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb l'entorn.

Establir fites de millora, tant en l'àmbit familiar com escolar, vol dir educar.  Educant cor, ment i voluntat en un ambient plaent i afectiu satisfarem els tres desitjos.

Pel que fa a les diferents disciplines relacionades amb la ment lingüística, matemàtica... hem seqüenciat més bé o més malament moltes fites.

Pel que fa a l'educació emocional però, encara estem a les beceroles pel que fa a establir fites de millora,  per ser conscients, per exemple,  de quan sentim ira o volem superar la timidesa... entre moltes d'altres situacions emocionals que ens poden bloquejar el creixement personal i intel·lectual.

Establint fites eduquem també la voluntat, l'autonomia i l'autodirigir-nos en els nostres aprenentatges al llarg de la vida.

Em plau manifestar que estem avançant molt ràpidament. Dissabte passat 150 professionals de l'Educació Infantil del Baix Empordà, comarques gironines i arreu... van intercanviar idees sobre l'educació emocional en la IV Jornada d'EI que organitza el Servei Educatiu del Baix Empordà.

Educant amb el cor obrim la ment!

Tots els que hi érem en vam gaudir molt!

L'acollida

Aviat farà 10 anys que es van crear les Aules d'Acollida als centres educatius i aquest petit post d'avui va per elles i els seus tutors i tutores.

Aleshores l'arribada d'alumnat nouvingut de procedència ben diversa i amb nivells d'escolarització també molts diferents era molt alta, sobretot en comarques costaneres com la nostra.
Aquell alumnat suposava molts reptes que les aules d'acollida van entomar de forma molt eficaç.

El primer repte i el més evident va ser lingüístic: transmetre la llengua oral al nou alumnat perquè pogués seguir l'escolarització en la llengua vehicular, molt sovint també alfabetitzar a nivells i edats que no són pròpies del nostre sistema educatiu. A nivell lingüístic les Aules d'Acollida van anar creant la seva pròpia didàctica a la carta segons cada alumne amb elements de la de les llengües estrangeres, de l'alfabetització... Per altra banda aquestes aules i els seus centres van acollir també les llengües d'origen d'aquests nous alumnes amb activitats i referències al plurilingüisme als seus projectes.

Però parlar d'Aules d'Acollida és també parlar d'educació emocional. Molts alumnes també arriben amb bloquejos fruit del dol migratori i del xoc cultural, que l'entorn de l'Aula d'Acollida ajuda a dissipar de seguida. En aquest aspecte i absolutament lligat amb el lingüístic els centres van anar inventant activitats diverses d'acollida com el company-guia, l'amic-lector o les parelles lingüístiques. La tasca dels tutors i tutores d'Aula d'Acollida és en aquest sentit molt rellevant també.

El fet de tenir aules d'acollida també ens va fer aprofundir d'una forma més explícita sobre el concepte d'acollida en altres àmbits: els canvis d'etapa de l'alumnat, l'arribada de nou professorat al centre... i parlàvem de centre acollidor

I el centre va començar a plantejar-se la interculturalitat i la gestió de tota aquesta riquesa i diversitat.

El camí de les Aules d'Acollida segueix de forma consolidada. Està essent un plaer compartir aquests quasi 10 anys amb l'alumnat, tutors i tutores... anècdotes, cerques,  treball conjunt...

Bona feina!

Ressenya. Com una novel·la. Daniel Pennac.

Autor: Daniel Pennac

Títol: Com una novel·la

Editorial: Empúries

Any: 1993

Pàgines: 167

Obrim una nova secció de ressenyes al bloc d'Educació Líquida amb el lleuger assaig de 1993 de Daniel Pennac "Com una novel·la".

El tema principal d'aquest assaig és la disminució de l'índex de lectura, sobretot per part dels joves.

 

Sabent, com sabem, que vivim en una societat de la imatge, Pennac ens proposa anar una mica més enllà de les habituals lamentacions que es limiten a culpar la televisió i les tecnologies en general de la pèrdua d'interès dels joves per la lectura i ens proposa una revisió dels nostres hàbits lectors tan a casa com a l'escola, fent un recorregut per totes les edats i etapes que implica la lectura. En aquest sentit és un llibre interessant tant per pares com per docents, ja que tots ens hi podem veure reflectits en un moment o altre.

Pennac comença dient: "El verb llegir no admet l'imperatiu."

El capítol 5 sols conté aquesta frase:

"¡Que n'érem de bons pedagogs, quan no ens amoïnàvem per la pedagogia!"

Pennac proposa transmetre el gaudi per la lectura sense obstacles ni frens. 

Ens diu als pares que mentre que quan els infants són petits gaudim de llegir-los en Polzet 500 vegades, més endavant els deixem nàufrags en oceans textuals.

Més endavant, ens alerta dels perills d'omplir d'activitats a infants i joves i del valor de l'avorriment, també per a fomentar l'hàbit lector. Ens diu: 

"Ni una sola oportunitat donada al miserable quart d'hora de retrobament en sí mateix.

...

El llarg avorriment...

Que converteix en possible qualsevol creació."

Els docents, per la nostra banda, els fem omplir fitxes de lectures i llegir llibres a granel, sense tenir presents els seus gustos o dificultats.

Ens reclama un i altra cop que pares i docents llegim en veu alta als infants i joves tot deixant que els llibres parlin amb la seva pròpia veu.

El darrer capítol és el dedicat als DRETS DEL LECTOR:

1- Dret a no llegir

2- Dret a saltar pàgines

3- Dret a no acabar el llibre

4- Dret a rellegir

5- Dret a llegir qualsevol cosa

6- Dret al bovarysme (malaltia de transmissió textual)

7- Dret a llegir en qualsevol lloc

8- Dret a fullejar

9- Dret a llegir en veu alta

10- Dret a callar

Un llibre que si no fos perquè respectem els drets del lector seria lectura obligatòria per tots aquells que volem promoure el gust per la lectura.

Paradoxalment la primera ressenya la fem d'un llibre que es mostra crític amb el nostre afany de ressenyar i de remarcar "extractes escollits" i transmet tot ell el veritable "Gust per la lectura" insistint en minimitzar els intermediaris entre els llibres i els lectors. 

Pels que no tenen costum de llegir assaig dir-los que la prosa de Pennac sempre és "Com una novel·la":  lleugera i de lectura molt àgil i agradable.

Molts, entre els que em compto, vam descobrir Daniel Pennac amb aquest llibre i ens vam enamorar de la seva facilitat per combinar llengua, literatura, docència  i descripció de la societat actual amb una prosa fresca i uns assajos molt literaris.

I per acabar, un darrer extracte sobre el temps de lectura:

"El temps per llegir, com el temps per estimar, dilata el temps per viure."

Gaudiu-lo!